Crisi al regne

La crisi al si de la família reial sacseja l’estabilitat de Jordània

  • Hamza, l’expríncep hereu, ha perdut el tron en dues ocasions: a la mort del seu pare el 1999 i quan el seu germanastre, el rei Abdullah II, li va retirar la successió el 2004

  • El seu silenciament segueix una tendència repressiva de les veus crítiques amb el monarca i la família reial haiximita, descendent directa del profeta Mahoma

La crisi al si de la família reial sacseja l’estabilitat de Jordània
3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

El príncep Hamza de Jordània ha vist escapar el tron en dues ocasions. Ara el germanastre del rei Abdullah II és el protagonista d’un capítol excepcional al regne haiximita. L’estabilitat a Jordània s’ha vist momentàniament amenaçada per un presumpte complot contra el rei Abdullah, amb el seu germanastre involucrat. El vice-primer ministre jordà, Ayman Safadi, ha afirmat en una roda de premsa que els serveis de seguretat porten molt temps seguint «les activitats i moviments» del príncep Hamza i altres persones que tenien com a objecte «desestabilitzar la seguretat» del país.

Safadi ha confirmat que les persones detingudes ahir dissabte són prop d’una vintena i ha assegurat que entre elles no hi ha el príncep. Hamza, no obstant, assegura estar sota «arrest domiciliari». El vice-primer ministre ha afegit que els serveis de seguretat van registrar «contacte amb parts externes», el que Safadi ha qualificat de «sedició», però s’ha abstingut d’assenyalar els fets com un intent de cop d’Estat contra la monarquia. 

«El benestar [dels jordans] ha sigut posat en segon lloc per un sistema governant que ha decidit que els seus interessos personals i financers, que la seva corrupció és més important que la vida, la dignitat i el futur dels deu milions de persones que viuen aquí», ha recriminat en anglès el príncep Hamza en un vídeo facilitat pel seu advocat a la BBC.

El cas té lloc en el context d’una repressió creixent contra les veus crítiques al rei Abdullah II i la família reial jordana. «s’ha arribat a un punt en què ningú pot expressar la seva opinió sobre qualsevol assumpte sense ser amenaçat o arrestat», ha afegit el príncep Hamza, que ha afirmat que no ha participat en cap conspiració.

El monarca jordà ha intentat parlar directament amb el seu germanastre per tractar el problema dins del si de la família, segons ha afirmat Safadi. La mare de Hamza, la reina Nur, viuda del difunt rei Hussein I de Jordània, ha sortit en defensa del seu fill. «Pregant perquè la veritat i la justícia prevalguin per a totes les víctimes innocents d’aquesta malvada calúmnia», ha tuitejat. 

Descendents de Mahoma

El príncep Hamza és fill del quart matrimoni del rei Hussein, amb la nord-americana reina Nur. Quan el seu pare va morir el 1999, Hamza era massa jove per succeir-lo de manera que ho va fer el seu germanastre Abdullah, nascut de la unió amb la seva segona dona Muna. Allà va ser quan Hamza va perdre el tron per primera vegada. Però el difunt sobirà es va assegurar que heretés el títol de príncep hereu i així li ho va permetre el seu germanastre. Tot i que només de manera temporal. Tot just cinc anys després, el 2004, Abdullah II li va retirar la successió a favor del seu propi fill Hussein. Aquesta va ser la seva segona pèrdua

Notícies relacionades

Davant aquest incident, els aliats de Jordània no han tardat a mostrar el seu recolzament al monarca. Des dels Estats Units, passant per l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, l’Iraq, el Iemen, Qatar o Egipte, han sorgit veus interessades en mantenir l’’statu quo’ al país desèrtic. «No veiem l’estabilitat i la calma de Jordània, un país que és clau per a la pau al Pròxim Orient, com una cosa separada de l’estabilitat i la calma de Turquia», deia el Ministeri de Relacions Exteriors en un comunicat. Pobre en recursos, Jordània és un país que depèn de les ajudes de grans potències com la Unió Europea o els Estats Units. 

Com a membre de la dinastia haiximita, es diu que la família reial jordana descendeix del profeta Mahoma. El rei Abdullah II és el seu descendent directe en la 41a generació, vessant legitimador per mantenir-lo al poder. Els haiximites porten governant Jordània des del 1921. Precisament el pròxim 11 d’abril se celebra el centenari de la formació del primer govern del rei Abdullah, dirigent del nou Estat de Transjordània en ple mandat britànic. Les celebracions estan assegurades per a una població resignada a la monarquia haiximita.