Anys de litigis

Un mar de litigis esperen l’‘Ever Given’, el vaixell que va bloquejar el canal de Suez

  • Les pèrdues milionàries i les greus conseqüències sobre la cadena de subministraments mundial plantegen anys de disputes a la recerca d’un culpable i, sobretot, d’un pagador

  • Egipte posa en dubte els forts vents com a causa i assenyala la possibilitat d’«errors tècnics o humans» a l’espera de la investigació

Un mar de litigis esperen l’‘Ever Given’, el vaixell que va bloquejar el canal de Suez
3
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Comença la investigació sobre el vaixell que va aturar el comerç mundial. Després de l’alliberament del vaixell de càrrega Ever Given’, que va bloquejar durant gairebé una setmana el canal de Suez, les autoritats egípcies miren de rastrejar-ne les causes. Amb molts actors internacionals i privats implicats, es preveu que els sis dies sense trànsit en la via marítima comportin anys de litigis. Les pèrdues milionàries en àmbit mundial i les greus conseqüències a les cadenes de subministraments retardaran durant mesos la completa recuperació del comerç mundial. 

Desenes de vaixells ja naveguen amb fluïdesa pel canal de Suez. Ara els focus estan en la recerca d’un culpable i, sobretot, d’un pagador. Hi ha molts milions d’euros en joc. L’incident implica greus pèrdues pels costos del rescat, la interrupció dels ingressos per al canal de Suez, els danys al mercant, a la seva càrrega i a tercers per demores o als seus béns. Com que el barco navegava sota bandera panamenya, serà aquest país qui controlarà la investigació, tot i que Egipte també ha expressat la seva voluntat de fer-ho. 

Multitud d’actors han patit les conseqüències del bloqueig de l’‘Ever Given’ en àmbit mundial, tot i que el jeroglífic per esclarir responsabilitats comença al mateix vaixell. L’empresa japonesa Shoei Kisen n’és la propietària, la companyia Evergreen que l’opera és de Taiwan, l’alemanya Bernhard Schulte Shipmanagement (BSM) és qui s’encarrega dels aspectes tècnics; la bandera és panamenya i la seva tripulació a bord és índia. A més, el barco va quedar encallat en aigües egípcies. Per tant, el joc d’interessos esquitxa tots els continents. 

Compensacions i culpables

Als seus 400 metres d’eslora i 59 metres de mànega, s’ha de sumar la càrrega de 224.000 tones de mercaderia que pesaven sobre l’‘Ever Given’. Els operadors tècnics del vaixell, els alemanys BSM, han insistit en la calamitat dels forts vents com a causa del bloqueig. No obstant, el president de l’Autoritat del Canal de Suez (SCA), Osama Rabie, no ho considera la seva raó principal i suggereix la presència d’«errors tècnics o humans». «El canal de Suez mai s’ha tancat a causa del mal temps», deia dilluns passat.

També Rabei va declarar que Egipte podria demanar una compensació de 1.000 milions de dòlars per les pèrdues d’ingressos al canal de Suez. Durant aquests cinc dies des que va ser reflotat, un equip de bussejadors han inspeccionat la part inferior del vaixell, i han detectat alguns danys a la proa però que no el posaven fora de servei. Encara hi ha uns 159 barcos als dos costats del canal esperant el seu torn per creuar. Després de la seva reobertura, han passat uns 442 vaixells per la via marítima que concentra el 12% del comerç mundial. 

9,5 milions d’euros de pèrdues al dia

Notícies relacionades

Tot i que la navegació s’hagi reprès al canal, els efectes en cadena en el transport marítim mundial i als ports tardarà mesos a recompondre’s. El 30% del volum de contenidors d’enviament del món es mou a través dels 193 quilòmetres de la via marítima més curta a connectar Europa amb Àsia. Amb una indústria ja minvada per la pressió de la pandèmia, el transport marítim tardarà mesos a reduir els retards, l’escassetat de productes i l’augment del cost per als consumidors. 

Cada un dels sis dies de bloqueig ha retingut uns 9.500 milions d’euros al comerç mundial. Aproximadament el 12% del comerç mundial passa per aquesta històrica via marítima, que connecta el mar Mediterrani amb el mar Roig. «Hem aconseguit reflotar el barco en un temps rècord», presumia el director de la SCA, «si aquesta crisi hagués passat en qualsevol altre lloc del món, hauria tardat tres mesos a resoldre’s». Ara caldrà veure sobre en qui recauen les culpes i els deutes.