La fiscalia de Bolívia ordena l’arrest de l’expresidenta interina del país

La fiscalia de Bolívia ha ordenat la detenció de qui es va proclamar presidenta interina del país, Jeanine Áñez, així com de cinc dels seus ministres, com a part de l’anomenat cas cop d’Estat, en què s’investiga l’origen de la violència sorgida després de les presidencials del 2019, en què l’expresident Evo Morales va ser acusat per l’oposició de frau electoral.

«La persecució política ha començat. El Moviment al Socialisme (MAS) ha decidit tornar als estils de la dictadura. Una pena perquè Bolívia no necessita dictadors, necessita llibertat i solucions», ha dit Áñez al seu compte de Twitter poc després que es conegués la detenció de l’exministre d’Energies, Rodrigo Guzmán, a Trinidad, al nord del país.

«El van interceptar al carrer, tres homes que ni es van identificar, el van fer pujar a un vehicle i se’l van emportar, per sort la persona amb qui estava els va començar a seguir, perquè no haguéssim sabut que el van portar a l’aeroport», ha explicat la seva dona, Dalia Lima, segons informa el diari ‘El Deber’.

La persona que era amb Guzmán a qui ha fet referència Lima és el seu company de partit Ernesto Suárez, que ha titllat els fets de «segrest», ja que no hi havia cap citació legal perquè anés a declarar a La Paz, ciutat on ha sigut traslladat, segons aquestes fonts.

«És la pràctica “socialista”, menteixen sense vergonya, reescriuen històries per justificar abusos. No va ser cap cop, va ser una successió constitucional a causa d’un frau electoral. Van renunciar els que no es van atrevir a rebre un país convulsionat ja que el principal responsable va fugir», va escriure hores abans Áñez a Twitter.

Entre els acusats per la fiscalia també hi ha els exministres de Justícia, Álvaro Coimbra –que ja ha sigut detingut–; de Govern i mà dreta d’Áñez, Arturo Murillo –fugit als Estats Units–; de Presidència, Yerko Núñez; i de Defensa, Luis Fernando López.

Sortida del país

Tots han sigut acusats de delictes de terrorisme, sedició i conspiració, per la seva possible participació durant les violentes revoltes entre l’1 de setembre del 2019 i el 31 de desembre del mateix any, incloent les matances de Sacaba i Senkata, i que van propiciar la renúncia de Morales a la seva victòria i la seva sortida del país rumb primer a Mèxic i després a l’Argentina.

Notícies relacionades

Trump nomena un enviat especial per annexionar-se Grenlàndia

Les víctimes d’Epstein

L’ordre de detenció, feta pública per Áñez a les seves xarxes socials, també sol·licita la detenció de l’almirall Palmiro Jarjuri, antic comandant de l’Armada, de Jorge Gonzalo Terceros, que ostentava el mateix càrrec a la Força Aèria, així com del general Gonzalo Mendieta. Aquestes detencions s’afegeixen a les emeses ja dijous per la fiscalia contra l’excomandant de la Policia Boliviana, Vladimir Yuri Calderón, i de l’excap de les forces armades, Williams Kaliman.

El cas cop d’Estat s’emmarca en una investigació després de la denúncia de l’exdiputada del Moviment al Socialisme (MAS) Lidia Patty, que va acusar Luis Fernando Camacho, governador de Santa Cruz i candidat a les presidencials de l’any passat en què va sortir triomfador Luis Arce, d’instigar amb el seu pare i diversos comandaments militars i policials les revoltes i la sortida de Morales.