Els carrers de Birmània tornen a desafiar la junta militar

Aquest dissabte els birmans van tornar a sortir als carrers per protestar contra el cop d’estat malgrat la repressió, que ha deixat almenys 54 morts, i la falta de resposta per part del Consell de Seguretat de l’ONU, segons informa EFE.

A Nay Pyi Taw, la capital, els manifestants sostenien cartells en què es llegia «No acceptem el cop militar» amb una imatge d’armes trencades i trepitjaven les fotos tirades a terra del cap colpista de la junta, Min Aung Hlaing.

Segons el mitjà local ‘Myanmar Now’, les forces de seguretat van utilitzar gasos lacrimògens contra els assistents a una protesta a Rangun, l’antiga capital i la ciutat més poblada del país, mentre que també es van organitzar marxes a Lashio, a l’estat nord-occidental de Shan.

Els manifestants pacífics s’han marcat l’objectiu de no permetre a l’Exèrcit controlar el país i desallotjar-lo del poder, mentre que a les xarxes socials s’ha convertit en viral l’etiqueta #R2P, sigles de «responsabilitat de protegir».

Aquest principi de les Nacions Unides és un compromís polític global per evitar serioses violacions dels drets humans, com crims de guerra i lesa humanitat, amb aplicació de mesures com sancions.

L’ús de la força en aquest marc és prerrogativa del Consell de Seguretat de l’ONU, que ahir es va reunir a Nova York sense prendre cap decisió i que ha evitat condemnar el cop militar, principalment pel poder de veto de la Xina i Rússia.

L’enviada especial de l’ONU per a Birmània, Christine Schraner Burgener, va comparèixer ahir davant del Consell i va sol·licitar fortalesa i rapidesa per «aturar la violència i restaurar les institucions democràtiques a Birmània».

L’enviada de l’ONU, que va assegurar que fins al moment han mort uns 50 «innocents i manifestants pacífics», va insistir que hi ha informes confirmats que moltes d’aquestes morts s’han produït per armament real, cosa que es considera una violació dels drets humans. «L’ús de força letal contra els manifestants pacífics contravé clarament la llei internacional dels drets humans», va dir l’enviada, el discurs escrit de la qual va ser difós per l’ONU.

En aquest sentit, va afegir que hi ha vídeos gravats de franctiradors militars en les seves posicions apuntant manifestants desarmats, així com altres en què es mostra com militars i policies disparen de manera indiscriminada grups de persones en diferents parts del país.

Des del cop militar de l’1 de febrer passat, almenys 1.522 persones han sigut detingudes, de les quals 1.215 continuen sota arrest, inclosos polítics, activistes, periodistes i monjos, segons l’Associació per a l’Assistència de Presos Polítics (AAPP).

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Entre els detinguts es troba la líder de facto deposada, Aung San Suu Kyi, i diversos membres del seu gabinet, que es troben majoritàriament incomunicats.

Els manifestants exigeixen a l’Exèrcit, que va governar el país amb mà de ferro de manera ininterrompuda entre 1962 i el 2011, que permeti la tornada a la democràcia i reconegui els resultats de les eleccions del novembre passat, en les quals va arrasar la Lliga Nacional per a la Democràcia (LND) de Suu Kyi, que ja va guanyar amb àmplia majoria el 2015.