Birmània intensifica les protestes democràtiques i l’ONU alerta d’un final fatal

Creixen les protestes, s’enroquen els militars, suma càrrecs el procés contra la líder Aung San Suu Kyi i la comunitat internacional alerta sobre un desenllaç fatal. No passa un dia sense nous elements inquietants des que l’aldarull de principis de febrer va frustrar el camí democràtic a Birmània i la va fer tornar al seu laberint.

La multitud s’ha congregat de nou aquest dimecres al costat de la pagoda Sule, al centre històric de Rangun. Les cròniques locals parlen de desenes de milers de manifestants i descriuen una heterogènia massa d’estudiants universitaris i professors, treballadors en vaga i monjos. Hi han anat per exigir l’alliberament dels seus líders i la devolució del poder al poble i mostrar els tres dits, símbol que es va popularitzar com a símbol de lluita democràtica a la veïna Tailàndia. La jornada ha començat amb la crida a través de les xarxes socials per aturar els vehicles privats al mig de les principals avingudes i ponts fingint avaries i evitar així tant l’arribada dels militars als llocs de les protestes com les dels treballadors a les seves oficines. La iniciativa remarca la desobediència civil d’una societat en rumb de col·lisió amb el Govern colpista. Kyi Toe, un dels escassos líders de la Lliga Nacional per la Democràcia que encara no ha sigut detingut, demanava a través de les xarxes socials manifestacions massives per mostrar als colpistes «la força del poble» i protegir el país i el futur de les noves generacions.

Nova acusació sobre Suu Kyi

Als birmans els havia sulfurat la notícia que sobre la seva estimada líder, Aung San Suu Kyi, havia caigut una nova acusació contra la llei de gestió de desastres naturals. La ‘Dama’, que ja afronta un judici per vulnerar la llei d’importacions pels sis ‘walkie talkies’ que utilitzaven els seus guardaespatlles, va participar aquest dimarts a través de videoconferència en l’obertura de la fase oral. La gestió de la crisi dels colpistes està fermament assentada en una lectura creativa de la realitat. Asseguren que el seu govern no té relació amb la junta militar que va manar durant dècades amb puny de ferro, que el que va passar l’1 de febrer no va ser un cop d’Estat i que Aung San Suu Kyi i el president, Win Myint, no estan detinguts, sinó confinats als seus domicilis per raons de seguretat.

Notícies relacionades

La Xina s’obre al turisme ampliant la llista de països exempts de visat

Trump anuncia aranzels del 30% a la Unió Europea a partir de l’1 d’agost

Més de 450 persones han sigut arrestades, segons els comptes de l’Associació d’Assistència a Presoners Polítics. La primera onada va arribar hores abans que el Parlament es constituís després de les eleccions de novembre que havien segellat la victòria incontestada del partit de Suu Kyi i que deixava només una quarantena de seients a la formació apadrinada pels militars.

«Temo el creixent perill potencial de violència a gran escala», ha alertat Tom Andrews, delegat per a Birmània de l’ONU. Andrews ha rebut notícies sobre l’enviament de tropes a Rangun des de províncies veïnes. «En el passat, aquests moviments van precedir assassinats, desaparicions i detencions massives», ha recordat. Entre aquestes tropes figuren les divisions d’infanteria lleugera, amb un documentadíssim historial de violacions de drets humans a l’estat de Rakhine o de repressions sagnants d’aixecaments com la ‘revolta safrà’ del 2007.