Votació de confiança

Draghi insta a la unitat per «reconstruir» Itàlia davant emergències històriques

El mandatari s’ha mantingut gairebé en silenci des que va assumir el càrrec dissabte

Draghi insta a la unitat per «reconstruir» Itàlia davant emergències històriques
3
Es llegeix en minuts
Rossend Domènech
Rossend Domènech

Corresponsal a Roma

ver +

El nou primer ministre italià, Mario Draghi, va instar aquest dimecres el Parlament a deixar les divisions i unir-se per «reconstruir» el país per fer front a emergències sense precedents com la pandèmia i la recessió. «Com els governs immediatament després de la guerra, tenim la responsabilitat de llançar una nova reconstrucció», va dir durant la seva primera compareixença davant el Senat.

L’economista i expresident del Banc Central Europeu (BCE) va il·lustrar el seu programa de govern i els reptes que haurà d’encarar per fer front a la pandèmia que va generar una recessió històrica. Draghi va reconèixer que el seu primer desafiament serà, sens dubte, la lluita contra la pandèmia de coronavirus i ocupar-se d’aquells que han perdut la seva feina. «El virus és l’enemic de tots. No més rivalitats», va dir al referir-se al clima polític a Itàlia, marcat per les divisions i vetos creuats entre les forces polítiques.

En el seu discurs, el nou cap de govern va instar els parlamentaris a assumir amb «responsabilitat nacional» i esperit «republicà» la lluita contra la pandèmia i va convidar tots els partits a abandonar la conflictivitat en nom de la batalla comuna contra la Covid-19. «El principal deure al qual hem sigut cridats, en particular el meu com a president del Consell de Ministres, és lluitar contra la pandèmia per tots els mitjans i salvar les vides dels nostres conciutadans», va recalcar.

Draghi, que s’havia mantingut gairebé en silenci des que va assumir el càrrec dissabte, hauria d’aconseguir sense problemes la confiança de les dues cambres del Parlament, ja que compta amb una àmplia i heterogènia majoria, des de l’esquerra fins a la dreta. En el seu discurs, de gairebé una hora, va reiterar que l’euro «és irreversible», una clara advertència al partit ultradretà de Matteo Salvini, que dona suport al govern, però que en els últims dies no ha perdut ocasió per posar en dubte la moneda europea.

Europeista, atlantista i ambientalista

«Sense Itàlia no hi ha Europa. Però fora d’Europa hi ha menys Itàlia», va dir en un discurs en el qual va remarcar que liderarà un Executiu «europeista i atlantista». Al final de la jornada Draghi se sotmetrà a un vot de confiança al Senat. Dijous serà el torn de la Cambra de Diputats.

Draghi es va referir també al problema social que la pandèmia ha agreujat, sobretot per l’augment de les diferències socials i la pèrdua de llocs de treball. Igualment va elogiar el seu predecessor Giuseppe Conte per la seva tasca per fer front a la pandèmia, una menció que va provocar aplaudiments, i va instar tots els partits a la unitat. «La unitat no és una opció, és un deure», va dir.

Itàlia, que s’acosta al llindar de les 100.000 morts per Covid, va registrar el 2020 una de les pitjors caigudes del PIB de la zona euro (-8,9%). La tercera economia de la zona euro depèn en gran manera del fons extraordinari atorgat per la Unió Europea de més de 200.000 milions d’euros (240.000 milions de dòlars) per a la reconstrucció del país i el programa detallat del qual haurà de ser presentat a l’abril.

«Aquests recursos seran destinats a millorar el potencial creixement de la nostra economia», va explicar durant la seva intervenció, en la qual va enumerar desafiaments i prioritats. Entre les quals figuren la innovació tecnològica, la transició ecològica, la mobilitat sostenible i la igualtat de gènere. El cap de govern va defensar també una política que protegeixi el medi ambient, per la qual cosa va citar el papa Francesc: «Volem un bon planeta i no només una bona moneda», va dir.

Notícies relacionades

Si bé els càlculs de la premsa confirmen que Draghi obtindrà la confiança, les dificultats per al prestigiós economista ja van començar. El cap de setmana va esclatar una virulenta polèmica liderada per la dreta contra el ministre de Salut Roberto Speranza, representant del sector més a l’esquerra del gabinet, després de prohibir amb poca antelació la reobertura de les pistes d’esquí a causa del brot de les noves variants de coronavirus.

«Tenim un govern molt fort des del punt de vista de la competència dels ministres, però amb un equilibri polític molt fràgil», va resumir a l’AFP l’analista Teresa Coratella del Consell Europeu per a la Relacions Exteriors.