La Xina bloqueja l’aplicació Clubhouse i en silencia els debats sense censura

Arrestos massius de uigurs, protestes prodemocràcia a Hong Kong o la independència de Taiwan: cap tema era tabú per als usuaris xinesos de l’aplicació d’àudio nord-americana per a ‘smartphones’ Clubhouse, però Pequín s’ha afanyat a silenciar-la.

La festa va durar a penes al voltant d’una setmana per a aquesta aplicació que permetia als seus usuaris, habilitats per invitació, escoltar i participar en debats en directe, lliurement moderats, en sales virtuals.

Nascuda el maig del 2020, Clubhouse va aconseguir durant un breu lapse esquivar els censors i va atraure multituds d’internautes xinesos, sobretot després de la participació del multimilionari nord-americà Elon Musk en una conversa entorn de l’aplicació, a principis d’aquest mes.

En aquests últims dies, els usuaris xinesos han omplert les seves sales per discutir sobre temes en general censurats, com l’empresonament per part de Pequín de les comunitats uigurs, predominantment musulmanes, que habiten a la regió de Xinjiang (nord-oest).

Però aquest dilluns, l’aplicació ha donat un missatge d’error per a aquells usuaris de la Xina que no tinguessin una VPN que els brindés una connexió segura, un clar senyal que estava sent censurada.

Els usuaris de Clubhouse han aprofitat una rara esquerda de llibertat d’expressió en un país en què les xarxes socials internacionals, com Twitter o Facebook, estan prohibides.

Malgrat l’aparició de versions xineses d’aquestes plataformes, que ara integren la vida quotidiana dels xinesos, tots saben que els seus continguts ‘online’ són controlats i censurats de prop.

Per a les empreses del sector, esborrar continguts políticament sensibles, incloses les crítiques o protestes antigovernamentals, és una cosa habitual, mentre els usuaris se les enginyen per intentar eludir la vigilància dels censors.

«Vaig viure en la mentida»

El dia 6, més de mil usuaris es van acostar a l’aplicació Clubhouse per afegir-se a un debat sobre els uigurs. Les organitzacions de drets humans afirmen que més d’un milió de uigurs van estar detinguts o estan detinguts en camps de reeducació política a la regió de Xinjiang.

Pequín rebutja el terme ‘camps’ i assegura que es tracta de centres de formació professional, l’objectiu dels quals és brindar feina a la població, i així distanciar-la de l’extremisme religiós.

Durant el debat de dissabte en l’aplicació, almenys tres persones que s’hi van identificar com a uigurs van relatar les seves experiències personals, així com també uns quants usuaris més de l’ètnia han (predominant a la Xina) que van afirmar residir a Xinjiang.

«Vaig viure en una gran mentida»

«Vaig viure en una gran mentida», ha assegurat una dona que va participar en el debat després de tornar d’una estada a l’exterior, que li va permetre informar-se més sobre Xinjiang.

D’altres van sortir en defensa de Pequín. Per exemple, un home va dir que els «camps de reeducació» eren necessaris.

Els moderadors van permetre que els participants s’expressessin en xinès sense interrupcions, durant una discussió que va finalitzar l’endemà a la tarda.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

Dilluns, més de 2.000 usuaris van contactar per discutir sobre la sagnant repressió a la plaça Tiananmen el 1989, tema absolutament tabú a la Xina. Hi van participar usuaris de Hong Kong i Taiwan.

Però les converses no van quedar limitades a assumptes polítics delicats: també va ser una oportunitat perquè els homosexuals discutissin sobre les seves experiències i problemàtiques.