Marcelo Rebelo de Sousa, el president dels ‘selfies’

Conegut com el president dels selfies –fins que va arribar la pandèmia-, el president destaca per la seva proximitat amb la societat civil. Al llarg d’aquests anys se l’ha pogut veure fent la compra en bermudes a Cascais, on manté la seva residència, i fins i tot es va llançar al mar fa tot just uns mesos, amb 71 anys d’edat, per rescatar dos banyistes arrossegats pel corrent. »El Marcelo ha cultivat un estil polític de proximitat, però a la vegada mantenint totes les funcions formals del càrrec. És alguna cosa així com un populisme institucionalista», sosté el politòleg António Costa Pinto.

Al costat més institucional, Rebelo de Sousa ha estat present en els moments més difícils. Durant els incendis que van assolar el país el 2017, el president va ser dels primers en desplaçar-se al lloc dels fets a mostrar el seu recolzament a les famílies, mentre que, en el cas de la pandèmia, ha mantingut un paper molt actiu en la presa de decisions. També s’ha mostrat favorable a l’estabilitat política i a la governabilitat, tant en els acords de l’esquerra com de la dreta. D’una banda, va facilitar un Govern del PSD a les Açores amb el recolzament de l’extrema dreta i, de l’altra, va rebutjar la idea d’escurçar l’actual legislatura de l’Executiu socialista, malgrat la recent pèrdua de recolzaments parlamentaris.

Analista polític

Gran part de l’èxit del Marcelo –com el coneixen popularment a Portugal– resideix també en les seves virtuts com a comunicador i analista polític. La seva relació amb els mitjans sempre ha sigut molt estreta –va ser membre fundador del prestigiós setmanari ‘Expresso’– i després de retirar-se de la política, l’ara president va compaginar les seves tasques com a catedràtic de Dret a la Universitat de Lisboa amb espais setmanals a les principals cadenes de televisió del país. El seu llenguatge clar i pròxim li va permetre aconseguir una gran popularitat en els gairebé 15 anys que va col·laborar als mitjans de comunicació.

 La retirada de la vida política durant gairebé dues dècades va permetre a Rebelo de Sousa presentar-se pràcticament com a candidat independent a les presidencials del 2016. «Marcelo Rebelo de Sousa va ser elegit amb una gran autonomia respecte al seu partit, el PSD. Moltes vegades ha sigut fins i tot criticat pels exprimers ministres i expresidents del partit per no assumir les seves posicions», explica Costa Pinto. Aquesta independència ha permès al president obtenir la simpatia de votants que no comparteixen les seves idees polítiques.

 Conservadorisme i religió

Notícies relacionades

El president de Portugal salva dues banyistes a la platja

Rebelo i Costa, una aliança poc comuna a Portugal

 Però malgrat aquestes simpaties, el cert és que Rebelo de Sousa és un home d’idees conservadores i profundament religiós. Fill d’un ministre de la dictadura salazarista, va fundar a principis de la dècada dels 70 el ‘Grupo da Luz’, una associació destinada a promoure els valors religiosos en l’àmbit social, polític i econòmic i en la qual també va participar l’exprimer ministre socialista i actual secretari general de l’ONU, António Guterres. 

Els dos van coincidir com a líders dels seus partits a finals dels 90, quan el grup socialista va promoure un referèndum sobre l’avortament, malgrat els recels de Guterres. Rebelo de Sousa es va posicionar clarament en contra i va aconseguir, al costat de la baixa participació, que guanyés el ‘no’. Com a president de la república, es trobarà el decret sobre la llei d’eutanàsia que s’està tramitant en aquest moment al Parlament, amb el dubte de si enviarà la llei al Tribunal Constitucional per a la seva revisió abans de posar la seva rúbrica i donar-li plena validesa.