Simpatia política

Rebelo i Costa, una aliança poc comuna a Portugal

La relació entre el president i el primer ministre és una de les millors des de l’arribada de la democràcia entre membres de partits rivals

3
Es llegeix en minuts

Les diferències ideològiques entre el primer ministre de Portugal, el socialista António Costa, i el president de la República, el conservador Marcelo Rebelo de Sousa, han passat pràcticament desapercebudes en els gairebé cinc anys que fa que tots dos comparteixen el poder. I l’estratègia està donant els seus fruits: Costa va millorar els seus resultats en les legislatives del 2019 en detriment del conservador Partit Social Demòcrata (PSD), i tot apunta que l’actual cap d’Estat obtindrà una àmplia victòria en les presidencials del pròxim 24 de gener gràcies a la simpatia que ha generat en l’electorat socialista. Mostra d’aquesta simpatia és la decisió del Partit Socialista (PS) de no donar suport oficialment a cap candidatura, malgrat que una de les aspirants a la presidència de la República és l’exeurodiputada socialista Ana Gomes. El primer ministre Costa és conscient de la diversitat d’opinions en el seu partit i en el Govern, i prefereix no generar una batalla interna a les seves pròpies files. Però malgrat que Costa ha volgut mantenir la imparcialitat, ell mateix ha deixat entreveure en algunes ocasions el seu desig que l’actual president renovi en el càrrec, mentre que altres alts càrrecs del Govern li han donat suport obertament. L’acostament ha sigut possible gràcies al gir al centre dels dos líders polítics. «Rebelo de Sousa és un president elegit pel PSD però molt pròxim al centre polític, mentre que el Govern socialista també ha tingut una política centrista, malgrat comptar amb el recolzament parlamentari dels partits d’esquerres», assegura el politòleg i investigador de la Universitat de Lisboa António Costa Pinto. Mostra d’aquest gir al centre de l’Executiu és el recent rebuig dels pressupostos del Bloco de Esquerda, un dels seus principals aliats, per primera vegada des del 2015. Una ruptura que dificultarà el que queda de legislatura a l’Executiu socialista, que governa en minoria. En el costat conservador la ruptura també és evident. Els sondejos apunten a l’ascens del candidat d’extrema dreta, André Ventura, fins a la segona posició a les presidencials gràcies al discurs bel·ligerant amb l’actual president, a qui acusa d’entregar-se al Govern socialista. Unes crítiques que també han fet públiques membres del PSD, que demanen al president que sigui més exigent amb l’Executiu. Rebelo de Sousa, no obstant, s’ha mantingut ferm en la seva aposta per l’estabilitat política. Almenys per ara. Segon mandat

diferències ideològiquesPortugal,António Costa,Marcelo Rebelo de Sousa,Partit Social Demòcrata (PSD) Partit Socialista (PS)Ana Gomes.no generar una batalla internarenovi en el càrrec,política centrista,recentrebuig dels pressupostos del Bloco de Esquerda,ruptura André VenturaEl previsible segon mandat de Rebelo de Sousa –les últimes enquestes pronostiquen una victòria en primera volta amb més del 60% dels vots– podria suposar alguns canvis en la seva posició respecte al Govern. El politòleg de la Universitat Nova de Lisboa Marco Lisi es mostra convençut d’això. «En el segon mandat els presidents solen ser més crítics. A això cal sumar que el futur del Govern serà més difícil, i és poc probable que el president complagui una força política ideològicament oposada i faciliti la vida als socialistes», assegura Lisi. En la mateixa línia es posiciona Costa Pinto, que afegeix que aquest canvi de posició del president serà més evident si la dreta aconsegueix recompondre’s en les pròximes cites electorals i generar una alternativa en el poder. La situació excepcional generada per la pandèmia també pot portar a una intervenció més gran de Rebelo de Sousa, qui malgrat la bona relació amb el primer ministre Costa, també ha donat algunes mostres de contundència amb el Govern des que va accedir a la presidència el 2016. Un exemple d’això va ser la seva intervenció en la dimissió de la ministra d’Administració Interna després dels devastadors incendis del 2017. La pressió sobre altres ministres embolicats en polèmiques ha sigut menor en casos més recents, però pocs dubten que a Rebelo de Sousa no li tremolarà el pols a partir del pròxim 24 de gener.