La noia de l’Hospitalet presa a Oman: «Tinc por de morir aquí»

Altres vegades sí que ha parlat. No gaire, perquè només li permeten un minut cada 10 dies, sabedora, a més, que l’estan escoltant. Li ha explicat que l’aixequen a les cinc de la matinada per resar cinc vegades al dia i que vesteix un burca que no deixa entreveure res de la seva pell. Sola, rebutjada per les altres recluses, des que la sentència és ferma la desperten encara més a deshora i li han negat fer manualitats. Les seves cartes no són més esperançadores: «Tinc por de morir aquí, en una presó de l’Orient Mitjà». L’ambaixada espanyola li facilita les targetes de telèfon i els diners amb què completa la seva manutenció.

Fátima Ofkir Carballo és l’espanyola més jove empresonada en una presó estrangera. L’esperança de trobar el seu nom entre els presos indultats pel sultà del país del Golf, com a acte commemoratiu del seu primer any de mandat, es va esvair fa escasses setmanes. La jove tenia 18 anys quan va ser detinguda en un hotel d’Oman amb una motxilla amb set quilograms de morfina. Va ser tard quan es va retractar per missatges de mòbil de la seva intenció de portar la mercaderia a Espanya i va ser detinguda al mateix hotel. La condemna és cadena perpètua per trànsit d’estupefaents –un dels delictes castigats amb més duresa al sultanat–, confirmada després de la presentació d’un recurs que, segons la seva advocada actual, es va presentar fora de termini.

«No la vaig saber escoltar»

Què feia una jove catalana a Oman amb set quilograms de morfina i per què un recurs judicial essencial es va presentar fora de termini. A la primera pregunta contesta la seva mare, Reyes Carballo, de 43 anys. «Arran del meu divorci amb el seu pare, que va ser molt dur, va començar a canviar d’amistats; a deixar de banda l’esport, que tant li agrada; a canviar d’imatge... mai no ho va acceptar», explica aquesta vigorosa dona que es troba ara de baixa laboral, abordant com pot el dia a dia. Els problemes econòmics greus les apressaven quan la noia «es va ajuntar amb molt males companyies». «Jo estava molt malament –relata la mare– i no la vaig saber escoltar».

«Quan em confirmen la detenció de la meva filla a Oman a través de l’ambaixada, no em sorprèn, simplement, em mata», reconeix la Reyes, conscient de la gravetat de la situació en la qual es troba la seva filla. «El meu consell a qualsevol pare que percebi canvis en el seu fill adolescent és que l’escoltin». «Ni la vaig escoltar ni li vaig donar suport», insisteix. «No ho desitjo a ningú», es limita a dir al ser preguntada sobre com suporta aquesta situació.

Una negligència fatal

Notícies relacionades

Trump arriba a la presidència dels EUA amb una allau d’ordres executives per als seus primers dies

L’alto el foc a Gaza entra en vigor i Hamàs allibera les primeres ostatges

El cas va arribar fa poc en mans de l’advocada Mónica Santiago, del despatx Vosseler, que està movent cel i terra per treure la Fátima del país, novetat que és com un buf d’aire fresc per a la noia, sumida cíclicament en la tristesa i desesperació absolutes.

La lletrada posa èmfasi en la negligència professional inicial que ha marcat el futur de la noia. «La família va trucar a l’ambaixada espanyola a Oman i allà li van facilitar una llista de lletrats a qui acudir, però el recurs d’apel·lació a la sentència es va presentar fora de termini», explica per afegir que la persona recomanada per l’ambaixada que va fer de mitjancera entre la mare i el despatx omanita va rebre aproximadament 6.000 euros recollits al seu dia durant la campanya per a l’alliberament. En el dia d’avui, hi ha diverses vies obertes per aconseguir que la noia torni a Espanya, ja sigui indultada o per complir condemna. «El Ministeri d’Exteriors, el Parlament Europeu, la resolució d’una nova petició d’indult són vies que estem explorant i de les quals esperem respostes ben aviat», planteja la lletrada.