Tunísia celebra els deu anys de la fugida del país del dictador Ben Ali

«Em van enganyar perquè marxés de Tunísia». Així de fantasiós continuava sent el dictador Zine Abidine Ben Ali pocs mesos després que caigués en desgràcia després de la revolta popular que va suposar el primer acte de l’anomenada Primavera Àrab. El llavors enderrocat president tunisià ho va escriure en un comunicat que va enviar al tribunal que el jutjava en rebel·lia al seu país, del qual va fugir molt de pressa amb la seva dona, la també totpoderosa Leila Trabelsi, ara fa deu anys cap a l’Aràbia Saudita.

La caiguda de Bel Ali va ser un esperó per als activistes que feia anys que lluitaven contra les dictadures als països de la regió. Els moviments d’oposició, reactivats per joves urbans que van utilitzar les xarxes socials com a eina de lluita política, van veure llavors que sí que era possible destronar els autòcrates. Després de Ben Ali va caure l’egipci Mubarak, el libi Moammar al-Gaddafi i el iemenita Ahmed Saleh en menys d’un any.

 En el judici obert contra Ben Ali, amb el qual es va intentar aconseguir la seva extradició, se’l va acusar d’haver ordenat disparar contra els manifestants i de traficar amb drogues, entre altres imputacions. Uns informes diplomàtics revelats per Wikileaks en plena revolta, en els quals es demostrava l’alt grau de corrupció del seu règim, van estendre les flames de la rebel·lió.

El dictador tunisià –poc abans de caure va rebre tota mena de lloances del llavors president de França, Nicolas Sarkozy– va estar en el poder 23 anys durant els quals va exercir el poder absolut, va perseguir i va empresonar els dissidents i va sotmetre la població a un estat policial. Els informes de les diferents organitzacions de drets humans eren demolidors.

Transició premiada

Tunísia és l’únic país àrab que ha aconseguit sortir amb èxit de la Primavera Àrab després de posar en marxa, amb grans dificultats, un procés de transició cap a la democràcia. Entre els fets més significatius hi ha la Constitució que van aconseguir pactar islamistes i laics que va ser aprovada per referèndum el 2014, en la qual es garanteix la igualtat de drets d’home i dona i la llibertat de consciència i culte, sens dubte la Carta Magna més avançada del món àrab musulmà. Un any més tard, la transició tunisiana va ser reconeguda amb el Premi Nobel de la pau, concedida al Quartet Nacional de Diàleg.

Però el país no ha escapat a la crisi financera que va afectar mundialment a principis de la dècada passada, ni a les accions terroristes de grups gihadistes, dirigits principalment contra el turisme, que és una de les seves principals fonts d’ingressos, ni tampoc a les conseqüències de la pandèmia. Avui, dia festiu per celebrar la fugida de Ben Ali, el país ha començat un confinament parcial.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

El descontentament de la població amb els seus dirigents creix cada dia i no són pocs els que enyoren èpoques passades, malgrat les privacions de llibertat que els van tenallar en època de Ben Ali. El país pateix d’una elevada taxa d’atur juvenil i una alta inflació. No són pocs els tunisians que s’embarquen a les pasteres a la recerca d’un futur millor a Europa.

Ben Ali va morir el setembre passat a la ciutat saudita de Jiddah.