El Congrés confirma Biden i posa Trump en el punt de mira

«Joseph R. Biden Jr, de l’estat de Delaware, ha rebut 306 vots». A les 3.40 de la matinada del 7 de gener de 2021 el vicepresident sortint dels Estats Units, Mike Pence, va pronunciar al Capitoli de Washington la frase que, ratificant el resultat del col·legi electoral, constatava el que van dictaminar fa dos mesos els nord-americans a les urnes: que el septuagenari i veterà polític demòcrata ha sigut elegit per ser, a partir del 20 de gener, president dels Estats Units.

La proclamació, pur tràmit seguint aquest dictat de les urnes i la llei, no hauria d’haver sigut esdeveniment ni noticia, però ho va ser; ho és. Perquè va arribar després de dos mesos d’un repte orquestrat des de la Casa Blanca per Donald Trump contra els resultats i després de lajornada més fosca i convulsa dels quatre anys de la fosca i convulsa presidència del republicà, després que una turba nodrida per les seves infundades acusacions de frau i a la qual va arengar en persona dimecres protagonitzés durant hores un inèdit assalt violent al Capitoli que va deixar quatre de morts a Washington; una insurrecció, fallida però insurrecció, contra la democràcia.

Trump, en el punt de mira

Les institucions han resistit i la voluntat popular, que també ha donat als demòcrates el transcendental control de les dues Cambres, cosa que facilitarà la presidència de Biden, ha prevalgut, però la nació queda commocionada. I els seus líders i ciutadans es veuen obligats a encarar els problemes i fantasmes, evidents i ocults, que han portat els EUA ran de l’abisme.

Ningú està més sota aquest prisma ara que Trump, que finalment es va comprometre de matinada dijous a una transferència «ordenada» de poder el dia 20 però que continua sense admetre la seva derrota i reconèixer la victòria de Biden i va tornar a qüestionar sense fonaments les eleccions. Ho va fer en un comunicat que, mentre estava bloquejat per Twitter (un bloqueig que en el cas de Facebook i Instagram s’ha decidit prolongar indefinidament i almenys fins a la presa de possessió de Biden), va distribuir un dels seus ajudants a la Casa Blanca.

 El mateix Biden aquest dijous ha assenyalat sense matisos a la responsabilitat de Trump en el que ha qualificat com «un dels dies més foscos en la història de la nostra nació», una jornada on el que es va veure, segons ha dit, «no va ser dissens, no van ser disturbis, va ser caos» i accions de «terroristes nacionals».

«m’agradaria dir que no ho vam veure venir però això no és veritat, podíem veure-ho venir», ha declarat el president electe en un acte per presentar al jutge Merrick Garland com a nominat a fiscal general i altres dels seus escollits per al Departament de Justícia. «Els últims quatre anys hem tingut un president que ha deixat clar el menyspreu per la nostra democràcia, la nostra Constitució, el nostre estat de dret», ha afegit. «Va desencadenar un assalt a les institucions de la nostra democràcia des del principi».

La destitució 

En el que Biden no ha volgut entrar és en el que la resta de Washington i bona part del país estan discutint ara: la possibilitat d’obligar Trump que abandoni el càrrec fins i tot abans del dia 20. Perquè el que dimecres a la nit eren unes quantes veus que demanaven que el president sigui obligat a deixar el Despatx Oval bé per la via de l’ús de l’Esmena 25 o per un segon ‘impeachment’ aquest dijous es tornaven ja clamor.

«El que va succeir al Capitoli va ser una insurrecció contra els EUA incitada pel president. No ha de mantenir el càrrec ni un dia més», ha sentenciat en un comunicat Chuck Schumer, el líder demòcrata al Senat. Poc després la presidenta de la Cambra de Representants, Nancy Pelosi, l’ha secundat.

 Els demòcrates creuen que l’Esmena 25 seria la manera «més ràpida i efectiva» per a l’objectiu però per posar-la en marxa, una cosa que ha demanat de moment públicament només un congressista republicà, es necessita que ho facin el vicepresident i almenys la meitat dels membres del Gabinet, i en el de Trump comencen les baixes. Aquest dijous, després de diverses dimissions d’alts càrrecs en protesta per arengar la insurrecció, anunciava la seva dimissió com a secretària de Transport Elaine Chao, dona del líder republicà al Senat Mitch McConnell.

L’altra opció que s’estudia és sotmetre Trump a un segon judici polític, l’opció per la qual estan advocant un creixent nombre de congressistes demòcrates, que també consideren Schumer i Pelosi i per a la qual la representant Ilhan Omar ja ha començat a redactar articles d’’impeachment’. Els temps juguen en contra d’aquest procés però si Trump fos condemnat no podria tornar a ocupar cap càrrec públic.

El futur del Partit Republicà

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

El que es va viure a Washington, no obstant, no és qüestió d’un sol home ni d’un sol dia. I els ulls estan girats sobre Trump i el seu futur, immediat i a mitjà i llarg termini, però es plantegen també sobre tot el Partit Republicà.

Fins i tot després de l’assalt al Capitoli, més d’un centenar de congressistes i un grapat de senadors conservadors, incloent Ted Cruz i Josh Hawley, van continuar plantejant un repte als resultats electorals a Arizona i Pennsilvània que no per infructuós va ser menys representatiu de la seva perillosa disposició a continuar minant la confiança en el sistema electoral. I tot i que altres líders i alts càrrecs republicans van denunciar amb contundència Trump i la seva incitació a la violència i el cop, són gent com el senador Lindsay Graham, l’exfiscal general William Bar o fins i tot McConnell i Pence, els mateixos que durant els quatre anys del seu mandat li han donat ales i han sigut còmplices, per acció o omissió, dels seus impulsos i accions autocràtics, els que dimecres l’encara president va portar a un extrem inèdit.