Un 2021 per succeir Merkel

Amb aquestes paraules va tancar Angela Merkel el seu tradicional discurs nadalenc emès el 31 de desembre. Va ser el seu últim com a cancellera federal. En aquest 2021 acabat de començar, Alemanya haurà d’aprendre a viure sense ella al capdavant. El seu partit –la democristiana CDU– hauria d’haver triat fa mesos la seva nova presidència; l’anomenada Qüestió K –és a dir, quin nom presentarà la coalició de la CDU-CSU a la cancelleria en les eleccions de la tardor que ve– continua també sense resoldre.

La pandèmia va desbaratar tots els plans. Després de diversos ajornaments, la CDU celebrarà finalment un congrés virtual el 16 de gener; 1.000 delegats hauran d’elegir successor per a l’actual presidenta de la CDU, Annegret Kramp-Karrembauer (AKK). L’encara cap del partit conservador, elegida personalment per Merkel, va llançar la tovallola el febrer passat després de la ja històrica crisi de Turíngia, estat federat on la CDU es va abstenir perquè la ultradreta d’AfD i els liberals del FDP poguessin fer primer ministre regional un candidat minoritari i alternatiu al dels postcomunistes de L’Esquerra.

La maniobra va fracassar, però també va deixar en evidència que AKK no era capaç de mantenir la disciplina dins del partit. La crisi, sumada a les enquestes d’intenció de vot que en aquells mesos donaven poc més del 20% a la CDU, va forçar AKK a abandonar la carrera a la cancelleria. Contra el desig de Merkel, el seu successor al capdavant de la CDU –i molt probablement també en el Govern federal– serà un home.

Recuperar exvotants

Tres són els candidats que es presenten a presidir la CDU: el primer ministre de Renània del Nord-Westfàlia, Armin Laschet; Norbert Röttgen, exministre federal de Medi Ambient i expert en política exterior; i Friedrich Merz, un jurista procedent del món de les finances i que va abandonar la carrera política fa una dècada després de perdre un pols pel lideratge democristià precisament amb Merkel. Mentre els dos primers tenen un perfil més continuista, Merz –que va aconseguir un 48% dels vots al congrés del 2018 en el qual AKK va ser elegida presidenta de la CDU– és el principal enemic de l’herència política de Merkel.

«Per primera vegada des de 1949, tindrem uns comicis federals en els quals la cancellera no es presentarà a la reelecció. Tinc clar que la CDU necessita un perfil més clar i vull posicionar el partit de tal manera que tingui respostes per als pròxims 10 anys. Vull recuperar exvotants que vam perdre perquè ja no saben què defensa el partit», va dir recentment Merz durant una videoconferència amb periodistes estrangers.

«No hi ha cap marge per a una col·laboració amb AfD, en cap espai parlamentari», va afegir Merz. Malgrat aquest distanciament exprés de la ultradreta, queda clar que una victòria d’aquest enemic històric de Merkel suposarà un gir conservador de la CDU. La qüestió és de quants graus serà el cop de timó si Merz torna a dalt de tot de la democràcia cristiana alemanya.

«Jo crec que la CDU ha de transmetre el missatge que aquests 16 anys amb Merkel han sigut bons i que continuem donant suport a la seva política internacional, europea i la seva modernització nacional», va respondre Armin Laschet en una roda de premsa a mitjans del desembre passat. «Per a mi és important no trencar amb Merkel, sinó la continuïtat». Laschet sap que el continuisme merkelià és la principal carta de presentació de la seva candidatura davant la de Merz. I allà s’hi aferra.

Reptes oberts

Avalat per l’actual ministre federal de Sanitat, Jens Spahn –que va abandonar la carrera per la presidència de la CDU per falta de recolzament en les bases–, Laschet presenta un to més moderat, centrista i pactista de clar accent ecologista que obre la CDU a un govern de coalició amb Els Verds, l’opció més versemblant en vista de les actuals enquestes electorals.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

A més de federals, Alemanya també celebra aquest 2021 eleccions regionals en cinc estats federats. Aquest ‘superany’ electoral, el país s’enfronta no només a les urnes, sinó també a l’elecció de quin tipus de lideratge vol afrontar la pròxima dècada, amb reptes oberts com la gestió de la crisi econòmica generada per la pandèmia, el canvi climàtic, la decadència dels Estats Units com a primera potència mundial o el futur de la Unió Europea ‘post-Brexit’.

En aquesta transició en la dècada acabada d’inaugurar, ni el conservadorisme de la CDU ni Alemanya podran comptar ja amb la principal certesa de la primera economia europea d’aquest segle XXI: Angela Merkel