Crisi sanitària

Nova York, Nadal amb temps i pausa

  • Tradicions i rituals nadalencs han canviat per força l’any de la pandèmia

  • En una ciutat de masses, contacte i velocitat es creen buits, espais i pauses

3
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

Cada any, per les dates pròximes al Nadal, Gerardo Romo s’acosta al Chelsea Market per visitar una mena de fira. Dimecres, vigília de la Nit de Nadal, «no hi havia res, només foscor, la gola del llop». 

Xilè que viu a Nova York des de fa 20 anys i que durant aquesta pandèmia ha retratat amb la càmera els carrers buits, Romo també s’ha trobat tancats els locals de menjar al Grand Central, on el tradicional mercat ambulant s’ha fet virtual. No esperava impregnar-se d’una sensació de tristesa veient-ho tot tan «lent i desolador», tot i que ho entén. Fins i tot pensa que, per responsabilitat, per seguir les recomanacions de no sortir ni estar en llocs tancats, «així és com ha d’estar».

Rituals adaptats

Els rituals nadalencs més coneguts s’han adaptat a l’era d’un coronavirus que ja ha deixat 37.000 morts a la ciutat. L’elaborada missa del gall a la catedral de Sant Patrici només es podia seguir per internet. També va ser virtual, des del Teatre Apollo, Kwanzaa, la celebració de l’herència afroamericana a la ciutat. Les Rockettes guarden energia per al 2021 i, per primera vegada des de 1861, el Pare Noel no ha assegut els nens als seus genolls a Macy’s.

Per veure en persona l’arbre del Rockefeller Center (si es fa pesat mirar un avet per livestream), cal escanejar un codi QR, esperar que un SMS digui quan posar-se a la cua i després aprofitar els cinc minuts assignats, en grups de quatre com a màxim. I, com els museus, oberts però amb capacitat reduïda, patinar a la seva ombra a la pista de gel es fa amb hora reservada, mascareta i distància. Igual que Byrant Park, però almenys al costat de la seu central de la Biblioteca Pública es pot patinar sobre gel sense pagar. 

No queda gairebé rastre dels set milions de turistes que van visitar la ciutat per les últimes festes. No hi ha aglomeracions a les zones habituals ni 100.000 persones ompliran per Cap d’Any el Times Square per veure com baixa la bola i marca l’arribada d’un any nou que tots esperem amb ganes. I, a menys que es tinguin uns quants centenars de dòlars per pagar la nit del 31 alguna de les habitacions amb terrasses privades o amb vista a la plaça que ofereixen dos hotels, la manera de ser-hi present serà escrivint, en persona o a través de xarxes socials, un desig per al 2021 en la tona de confetti que es llançarà sobre les voreres. Perquè les càmeres estaran preparades per transmetre en directe. Fins i tot en aquesta zona on els cartells d’obres dels pròxims teatres de Broadway són ara només records o esperança, com a molt aviat, per al maig, ‘show must go on’.

‘Life must go on’

Notícies relacionades

La vida també continua en una Nova York canviada on guanya el buit, la pausa omple el temps, els llums dels apartaments estan encesos més hores i la ciutat global s’ha fet extremadament local, també per Nadal. Ho reconeixia fins i tot la guia oficial de la ciutat al parlar d’aquestes festes. «Els grans actes, els espectacles, les exposicions i activitats... Molt poc serà ‘business as usual’. Però als cinc barris passen moltes coses».

Són els barris justament els que continuen donant vida a Nova York. Perquè per tot arreu es prodiguen les persianes abaixades i cartells en aparadors que, de diferents maneres, diuen el mateix: «es lloga», «es ven», «local disponible»... I fa mal especialment quan el negoci que ha tancat és el que freqüentaven els veïns, del qual han format part. Però no només es plora la pèrdua sinó que es lluita per mantenir el que encara resisteix. Ha ressuscitat l’afany pel consum i el passeig de proximitat. Es creen xarxes comunitàries. Els voluntaris es prodiguen, encara més en aquestes dates. I, per aquest Nadal, el cor de Nova York batega. Simplement, ho fa a un ritme diferent.