La Covid és només cosa de pobres en el ric Singapur

 

Les xifres, conegudes aquesta setmana, taquen una lluita contra el coronavirus que ha sigut tossudament glossada pels seus àgils tancaments fronterers, quarantenes quirúrgiques, detectivescos rastrejos de contagis i tests massius i gratuïts. El resultat arriba després de la suma de dues campanyes. La primera havia conclòs mesos enrere amb 54.505 positius en les proves de PCR que detecten contagis presents. I la segona, amb les proves serològiques que revelen infeccions passades, ha afegit 98.289 casos més. Aquests 152.794 treballadors suposen el 47% dels aproximadament 320.000 emigrants. Falten encara 65.000 proves més, així que es dona per fet que el percentatge pujarà. Fora dels dormitoris de la perifèria on s’amunteguen els treballadors, s’han registrat només 4.000 casos.  

 

Tornats als seus dormitoris

És un gremi tan invisible com imprescindible en l’engranatge de la vibrant capital financera. Treballen en la construcció, drassanes, manufactures o neteja per sous que ronden els 400 euros quan la mitjana nacional arriba als 3.000 euros. Els seus dormitoris, fàbriques reconvertides majoritàriament, són una festa per a una pandèmia, amb menjadors i banys compartits i habitacions amb una quinzena de lliteres. Aquelles proves PCR ja havien insinuat la magnitud del problema i imposat confinaments estrictes que, després de les últimes dades, semblen millorables. Només els positius amb símptomes mitjans i greus van ser traslladats a instal·lacions d’aïllament. Als asimptomàtics o amb símptomes lleus se’ls va tornar a les habitacions amb la seva prova positiva a la butxaca i el seu potencial contagiós intacte.  

 

«Va ser una bogeria, ignoro per què el govern va prendre aquesta política. Potser no hi havia prou espai per aïllar-los i es va haver de prioritzar. Sospitàvem que la situació era preocupant però les últimes xifres ens han sorprès», assenyala per telèfon Alex Au, vicepresident de l’oenagé Transient Workers Count Too. En aquells mesos, quan faltaven instal·lacions per aïllar els emigrants infectats, els locals i expatriats que tornaven a Singapur eren confinats en hotels de cinc estrelles amb les despeses pagades.  

 

El Govern reivindicava aquesta setmana la victòria contra el coronavirus als dormitoris airejant les xifres oficials i agraint l’esforç dels 3.000 funcionaris i voluntaris. Només dos treballadors morts, a penes 25 ingressats a l’UVI, cap contagi des de l’octubre i llum verda al 98% de la comunitat perquè reprengui les seves tasques. La taxa de contagi als dormitoris i la que el ministre de Desenvolupament Nacional, Lawrence Wong, va definir com «la nostra comunitat», s’han igualat ja a la baixa. Ara comparteixen 0,1 casos nous diaris, una ridiculesa.

 

 Una amenaça

Però persisteixen els dos mons paral·lels. En el primer han obert els bars, restaurants i cines i s’han aixecat les restriccions de moviment. En el segon se surt del dormitori per acudir a la feina i es torna sense escales. «No tenen vida social, no poden visitar els amics, ni comprar, ni tan sols anar a resar. És molt injust. És com una presó, ens pregunten com poden sortir d’allà. La quarantena era justificada mesos enrere, quan els contagis eren alts, però no ara. El Govern s’ha tornat paranoic, continua veient-los com una amenaça», lamenta Au. 

  

Al règim carcerari no el sustenta la lògica ni la ciència. Primer, perquè un contagi cada deu dies no justifica el càstig preventiu de 300.000 éssers humans. I, segon, perquè són el gremi a Singapur més segur, molt a prop de la immunitat del ramat, sotmès a proves cada dues setmanes i desbordant d’anticossos.   

Notícies relacionades

Zelenski torna a l’optimisme amb la promesa d’armes per a Ucraïna

Israel instal·la nous campaments mentre ultima la invasió de Rafah

 

El Govern també anunciava aquesta setmana una experiència pilot que al gener trencarà l’aïllament fronterer. Consisteix en un edifici bombolla als voltants de l’aeroport amb extremes mesures de seguretat perquè els empresaris i financers locals puguin reunir-se amb «viatgers d’alt interès econòmic».