¿Han de pagar el seu deute els països més pobres?

A l’abril els països del G-20 (entre els quals hi ha Espanya en qualitat de «convidat permanent») van acordar una moratòria del pagament dels préstecs que vencien aquest any dels 73 països més pobres del món, 38 dels quals són africans. Aquest diumenge, i davant el creixent risc d’una suspensió de pagaments que porti aquests països al col·lapse, les 20 economies més grans del planeta van decidir prorrogar sis mesos, fins al juny del 2021, aquest pla per alleujar el pagament del deute.

Aquest pla, que es coneix formalment com a Iniciativa de Suspensió del Servei de Deute (ISSD), estableix que en cas que «la situació econòmica i financera ho requereixi» aquesta congelació es podria prorrogar sis mesos més. Per al pagament dels préstecs que vencien aquest 2020 es donarà un marge de cinc anys.

L’informe presentat aquest diumenge al G-20, reunit telemàticament a Riad, assenyala que fins al 13 de novembre 46 països havien sol·licitat acollir-se al pla per retardar el pagament d’uns 4.800 milions d’euros en deute i interessos que vencien aquest any. Per accedir a aquest benefici, els països s’han de sotmetre a les prescripcions del Fons Monetari Internacional (FMI), que avalua si són o no capaços de fer front al pagament del seu deute.

Decepció dels països pobres

La decisió de prorrogar aquesta moratòria del deute ha suposat una decepció per als països que demanen que se’ls condoni, especialment allò que ja els feia estar amb l’aigua fins al coll abans de la irrupció de la pandèmia i la seva posterior crisi econòmica. «Fa falta més alleujament del deute», va assegurar el president del Consell Europeu, Charles Michel. A més de la seva cancel·lació, el president de Mèxic, Andrés Manuel López Obrador, va demanar que els països pobres puguin accedir «a crèdits amb taxa d’interès equivalent a la que està vigent en països desenvolupats».

Sis països (Zàmbia, l’Argentina, Belize, l’Equador, el Líban i Surinam) ja han incomplert aquest any el pagament del seu deute, mentre que 38 més es troben en una situació tan delicada que els portarà a incomplir-la en els pròxims mesos. Això fa que, per als crítics, l’ISSD sigui un pla insuficient per fer front a aquest problema global.

Deute rècord

Els nivells de deute públic han augmentat durant l’última dècada, especialment entre les anomenades ‘economies desenvolupades’. A Espanya, per exemple, el deute públic brut és de 1.347 milions de dòlars, cosa que suposa un 96,1% del seu producte interior brut (PIB), més alt que el 58,58% d’Alemanya però menys que el 106,22% dels Estats Units.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

No obstant, aquests països rics tenen una més gran capacitat i perspectiva del pagament dels seus préstecs, una cosa que no passa amb nacions especialment vulnerables com el Sudan, on el deute suposa el 207% del seu PIB; el Líban (155%), o fins i tot Grècia (176,64%).

Segons un informe del Banc Mundial, el deute exterior de les nacions més pobres va créixer un 9,5% el 2019, fins a arribar al rècord de 744.000 milions de dòlars. Una cinquena part d’aquest deute és amb creditors privats, mentre el seu deute bilateral amb membres del G-20 és d’uns 178.000 milions. D’aquests, un 63% es deu a la Xina. Divendres passat, Pequín va anunciar la congelació temporal d’aquests pagaments. Tenint en compte que aquest estudi no reflecteix l’impacte econòmic de la pandèmia, l’endeutament d’aquestes nacions haurà sobrepassat un altre rècord negatiu.