El Senat dels EUA censura Twitter i Facebook per la seva gestió de continguts en les eleccions

Els gegants de Silicon Valley s’estan acostumant, o almenys haurien i hauran, a asseure’s al banc dels acusats, metafòric i literal, als Estats Units.

Sota un intens escrutini i ja amb accions legals empreses en contra seu per pràctiques monopolístiques, el seu sobredimensionat poder en tota la vida pública, social i política els té a la picota. I una sessió celebrada aquest dimarts en el comitè judicial del Senat davant del qual han comparegut virtualment Mark Zuckerberg i Jack Dorsey, pares respectius de Facebook i Twitter, ha sigut l’última evidència del nou clima hostil a què s’enfronten a Washington.

Tant republicans com demòcrates, tot i que per motius molt diferents, han censurat els dos gegants per la gestió de continguts al voltant de les últimes eleccions. Però en la sessió de quatre hores i mitja s’ha pogut constatar també l’aparent determinació en el Congrés a realitzar canvis en la secció 230 de la llei de decència en les comunicacions de 1996, la legislació que fins ara ha mantingut pràcticament immunes els gegants de Silicon Valley.

El problema de la desinformació

La sessió d’aquest dimarts havia sigut convocada abans de les eleccions pels republicans, en control de la Cambra alta i que habitualment (i sense proves contundents) clamen contra el que consideren discriminació de les veus conservadores a les xarxes socials. Responia a la seva indignació per la decisió de Twitter i Facebook de frenar temporalment o limitar la distribució d’un article del diari sensacionalista ‘New York Post’ en el qual s’apuntava a la suposada corrupció de Joe Biden per accions del seu fill Hunter.

Aquell episodi, que Dorsey ha reconegut que va ser «un error», ha quedat no obstant gairebé com una tempesta dins d’un vas d’aigua davant el greu problema de la desinformació que s’ha viscut, i encara es viu, al voltant de les eleccions nord-americanes, incloent la que està disseminant el president, Donald Trump, que es nega a acceptar la seva derrota o a iniciar oficialment la transició.

Tant Dorsey com Zuckerberg han mirat de defensar que la gestió d’aquesta desinformació a les seves plataformes ha millorat respecte a la crisi del 2016, quan els comicis presidencials van estar marcats per la ingerència russa. Han defensat també les seves actuacions al voltant d’aquestes eleccions, incloent en el cas de Twitter etiquetar amb alertes els missatges de Trump amb mentides sobre frau inexistent o sobre els resultats, etiquetes que els republicans creuen censura i els demòcrates denuncien com a insuficients. Però les seves explicacions no acontenten ni uns ni d’altres.

Són els demòcrates, no obstant, els qui posen el dit a la nafra del problema més apressant: que la desinformació segueix rampant, en part des de la Casa Blanca i dels republicans i quan encara s’ha de deslliurar una segona volta per dos escons al Senat a Geòrgia que decidiran el control de la Cambra i, amb això, bona part de la vida política els dos pròxims anys. I ho han dit a Dorsey i Zuckeberg, aquest últim qüestionat també en concret per no frenar la desinformació en espanyol a WhatsApp i per no vetar Steve Bannon de Facebook malgrat un missatge en què l’antic assessor de Trump clamava per la decapitació del doctor Anthony Fauci i del director de l’FBI Christopher Wray.

«La desinformació incendiària destructiva és encara una xacra a les seves dues plataformes», els ha etzibat el senador Richard Blumenthal, el demòcrata de més rang en el comitè, tot just obrir la sessió. Mentre Corey Booker, l’últim demòcrata en intervenir, ha tancat denunciant que «el president està intentant desbaratar la democràcia i una de les seves armes preferides són les xarxes socials» i ha recordat a Zuckerberg i Dorsey que ells «tenen les eines per impedir-ho».

Consens sobre la regulació

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

La façana de l’antiga Borsa de Copenhaguen cau després de l’incendi

En l’únic en què sembla haver-hi consens entre republicans i demòcrates és que ha arribat l’hora de posar límit al poder desmesurat que ha assolit el Big Tech, que difícilment pot continuar definint-se com un mera eina social i no de generació de continguts. I en els dos partits ja no n’hi ha prou amb les promeses de més transparència o la disposició que hi hagi més control dels algoritmes, que han reiterat també aquest dimarts els caps de Facebook i Twitter.

«Quan tens companyies que tenen el poder del Govern... Alguna cosa ha de passar», ha dit el senador Lindsey Graham, el republicà que presideix el comitè judicial (esquitxat ara per acusacions d’haver intentat pressionar el secretari d’estat a Geòrgia, també republicà, perquè no comptés vots per correu legals que han contribuït a la victòria de Biden a l’estat). I Blumenthal també veu arribada l’hora de la regulació: «Han construït aterridores eines de persuasió i manipulació amb poder que excedeix de molt el dels barons lladres de l’última Gilded Age», ha dit.