El complicat puzle pressupostari de la UE

La negociació i aprovació del marc pressupostari europeu és un dels exercicis més complicats al qual s’enfronten cada set anys els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea. Tot i que els Vint-i-set van aconseguir un acord polític a finals de juliol, després d’una intensa i difícil negociació de quatre dies i quatre nits, gairebé quatre mesos després aquell pacte continua sense tancar-se. A la dificultat habitual que suposa casar visions ideològiques radicalment diferents a l’hora d’elaborar uns comptes comuns, s’hi han sumat aquest any dos complicacions addicionals: el compromís per crear un mecanisme que condicioni el desemborsament dels ajuts al respecte de l’Estat de dret i la necessitat d’augmentar el sostre dels recursos propis per finançar un nou fons de recuperació.

Paquet pressupostari d’1,8 bilions

Després de 12 rondes de negociació, la presidència alemanya de la UE, que negocia en nom dels 27 governs, i el Parlament Europeu va tancar la setmana passada un acord polític sobre el nou bazuca pressupostari per als pròxims set any: un marc pressupostari d’1,074 bilions d’euros i un fons de recuperació de 750.000 milions. L’aprovació requereix, no obstant, alguns passos imprescindibles. En primer lloc, el vistiplau del ple del Parlament Europeu –que va aconseguir la setmana passada esgarrapar 15.000 milions addicionals per finançar programes prioritaris en educació, innovació o immigració– i, en segon, l’aprovació per unanimitat dels estats membres. Un tràmit que el veto d’Hongria i Polònia aquest dilluns ha paralitzat i la primera repercussió del qual serà previsiblement el retard en el desemborsament dels fons de la recuperació, que diferents fonts europees situen més aviat en la segona meitat de 2021, després de l’estiu. «Tot dependrà de quan puguem acudir al mercat», afirma el portaveu de la Comissió Europea, Eric Mamer.

Augment del sostre de recursos propis

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Per finançar el nou fons anticrisi –així com el marc pressupostari– la Unió Europea ha d’aprovar primer la decisió d’elevar el sostre de recursos propis –al 2% del PIB– que ha de permetre a la Comissió Europea endeutar-se i emetre deute amb què finançar el nou paquet de reconstrucció. Es tracta d’una decisió que no només ha d’aprovar-se en el Consell per unanimitat sinó ratificar-se a més en els parlaments nacionals i és la segona gran peça del puzle que Hongria i Polònia han posat en perill al bloquejar que es tramitin amb l’objectiu de pressionar la resta d’estats membres perquè suavitzin els termes del nou mecanisme que condicionarà el desemborsament dels ajuts europeus al respecte de l’Estat dret.

Condicionalitat dels ajuts

La gran novetat d’aquest any serà la creació d’un mecanisme per condicionar els ajuts europeus al respecte de l’Estat de dret. Tot i que el pacte de juliol va ser prou vague com perquè els primers ministres d’Hongria i Polònia, Viktor Orbán i Mateusz Morawiecki, cedissin i acceptessin de mala gana, l’acord polític aconseguit fa 12 dies pels negociadors del Parlament Europeu i la presidència alemanya de la UE, no els ha agradat. El mecanisme, que només requereix d’una majoria qualificada per ser aprovat que ja existeix, permetrà suspendre el pagament dels fons si es constata una vulneració de l’estat de dret per part d’un Estat membre que afecti o amenaci la bona gestió del pressupost europeu o la protecció dels interessos financers de la UE «de forma prou directa». Tant Hongria com Polònia, els dos països que tenen obert un expedient sota l’article 7 del Tractat per la seva deriva autoritària, temen que Brussel·les utilitzi aquesta nova eina per castigar-los amb més facilitat.