Kamala Harris davant el triple sostre de vidre

Filla d’immigrants –un pare jamaicà professor d’economia a la Universitat de Standford i una mare oncòloga nascuda a l’Índia–, a Kamala Devi Harris no li agrada que la vegin com la versió femenina de Barack Obama, tot i que algunes de les seves lluites s’acosten als principis de l’expresident.

«Les dones negres i de color han estat infrarepresentades en càrrecs electes, i al novembre tenim una oportunitat de canviar-ho», va tuitejar l’11 d’agost passat poc abans que Biden anunciés que seria la seva número dos si arribava a la Casa Blanca.

Esglaons de difícil accés

Bona part del temps que Harris ha dedicat a la vida pública l’ha fet servir per pujar esglaons de difícil accés per als grups socials que es veuen reflectits en el seu perfil. El 2003 va ocupar la Fiscalia de San Francisco abans de ser nomenada fiscal general de l’Estat, càrrec que va ocupar fins al 2017, quan va ser elegida senadora per Califòrnia al Congrés.

Combativa, centrista, criticada per l’ala més esquerrana dels demòcrates per la duresa de les penes imposades durant la seva etapa a la fiscalia, Harris era la carta de Biden per neutralitzar el mantra que només els republicans garanteixen «llei i ordre». 

 «No em quedaré aquí veient com em llegeix la cartilla el vicepresident, que vol explicar-me com s’apliquen les lleis del nostre país,» li va etzibar a Mike Pence en el debat televisat que els va enfrontar fa unes setmanes. En un intent d’allunyar-la de l’electorat negre, Pence li va retreure que havia perseguit més afroamericans que blancs quan era la representant del ministeri públic a Califòrnia.

Ambigüitat

Harris va deixar clar el seu esperit combatiu, però la seva posició ideològica va ser menys nítida i els sectors més progressistes li retreuen certa ambigüitat. Aposta per una reforma del sistema policial, però persisteixen els dubtes. S’oposa personalment a la pena de mort, però quan va exercir el poder en va recolzar l’ús. Potser aquesta indeterminació genera menys riscos electorals.

El seu progressisme no ho és tant com per fer fugir el votant que veu en Bernie Sanders tots els mals del comunisme. A més, la seva moderació política pot situar-la davant una altra missió: la de preparar el futur del Partit Demòcrata a l’Amèrica del #MeToo, del Black Lives Matter i de les divisions que amb Donald Trump tant s’han agreujat. Nascuda a Oakland (Califòrnia) el 1964, està casada des del 2014 amb l’advocat Doug Emhoff

La revista ‘Politico’ diu que els seus pares –compromesos en la lluita pels drets civils– portaven la petita Kamala al cotxet de nadó quan anaven a les manifestacions i que amb 13 anys va encapçalar amb la seva germana una protesta davant els apartaments on vivia a Mont-real perquè els nens poguessin jugar a la gespa. Ja llavors va tenir èxit.

Influència dels seus avis

El mateix mitjà explica que la seva mare portava les dues filles a una església baptista negra i a un temple hindú, perquè no perdessin cap de les dues identitats.

Notícies relacionades

Els balls de Kamala Harris

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

«La meva mare va entendre molt bé que estava criant dues filles negres i rd volia assegurar que seríem dones negres orgulloses i segures de si mateixes», va escriure Harris en la seva autobiografia, en què reconeix que el seu avi, un alt funcionari del Govern indi que va lluitar per la independència del país, i la seva àvia, molt implicada en el control de la natalitat, van exercir una gran influència sobre ella.

Com una invocació en temps d’espera, en el seu compte de Twitter es llegeix aquest missatge: «Mantingues la fe». Si arriba a la vicepresidència, Kamala Harris tindrà una ingent tasca i sobre la seva esquena recaurà també la responsabilitat de fer bo el lema que va heretar de la seva mare: «Pots ser la primera, però assegura’t de no ser l’última».