Biden s'acosta a la victòria i Trump planteja una batalla judicial

Els Estats Units no s’han rebel·lat contra la deriva moral dels últims quatre anys, la depreciació de la seva democràcia ni la mala educació que ha contaminat la Casa Blanca. El país ha sortit de les eleccions més transcendentals dels últims temps tan fracturats en dues meitats com ho estava abans dels comicis i sotjat per l’amenaça latent d’una llarga batalla judicial per certificar-ne el guanyador. El resultat en sis estats segueix en l’aire, però a mesura que passen les hores augmenten les opcions perquè el demòcrata Joe Biden es converteixi en el pròxim president. Res fa presagiar que serà un camí fàcil, després que Donald Trump s’atribuís la victòria molt abans que es conegués el resultat, denunciés un frau fantasma i mogués fitxa per impulsar nous recomptes en diversos estats. 

Aquest atac a la legitimitat de la democràcia nord-americana no té precedents, per més que faci mesos que el republicà el telegrafia. Però tampoc hauria d’estranyar venint d’un dirigent que ha utilitzat el càrrec per enriquir-se, que sent fascinació pels dictadors i menysprea la veritat de forma sistemàtica. Més de 22.000 mentides o afirmacions falses des que va començar la seva presidència, segons el recompte de ‘The Washington Post’. «Això és un frau contra el públic nord-americà. Una vergonya per al nostre país. Ens estàvem preparant per guanyar aquestes eleccions i, francament, les hem guanyat», va dir dimarts a la matinada quan els resultats inicialment molt favorables a la seva candidatura començaven a refredar-se.  

Canvi de color

Això mateix havien previst els observadors: una marea inicial vermella que poc a poc s’aniria cobrint del blau demòcrata. Essencialment perquè el vot anticipat en alguns dels estats decisius s’ha comptat després de l’emès durant la jornada electoral. I aquest vot per correu afavoreix aclaparadorament Biden perquè els seus seguidors tenen més respecte a la pandèmia, tal com van confirmar els sondejos a peu d’urna. «No em correspon a mi ni a Trump declarar al guanyador d’aquestes eleccions», va dir el demòcrata la nit de dimarts en un breu discurs des de Delaware. «La decisió és del poble nord-americà». 

Biden donava la volta a Arizona per primera vegada en tres lustres, s’ha imposat a Wisconsin per menys de l’1% dels vots i Michigan, acaricia la victòria a Nevada i no descarta donar la sorpresa a Geòrgia. A mesura que alguns d’aquests estats canviaven de color dimecres, repuntaven les borses de Wall Street, tot un senyal que no s’han cregut la cançó del president, que ha vaticinat un daltabaix dels mercats si el seu rival conquista la Casa Blanca. «Biden va camí de guanyar aquestes eleccions», va dir dimecres el seu cap de campanya.  

En molts d’aquests estats els marges són insignificants, unes desenes de milers de vots, tot i que el veterà polític de l’‘establishment’ ha obtingut més sufragis que cap altre candidat en la història del país. Més de 70 milions, superant el rècord anterior de Barack Obama el 2008Però aquesta xifra representa només el 50,2% del total davant el 48,1% de Trump. Aquests números expliquen per què no s’han complert les millors expectatives demòcrates per arrasar en aquests comicis, tot i que aquesta vegada ningú es va atrevir mai a destapar el xampany abans de temps.  

El marge d’error

Tampoc els enquestadors han errat com fa quatre anys perquè en, gran mesura, les seves prediccions, més favorables a Biden del que reflecteix el resultat final, eren dins del marge d’error dels sondejos. El cop a la taula dels nord-americans per repudiar Trump no ha succeït. I això que aquestes eleccions eren més un plebiscit sobre la seva figura que una aposta entre dues visions del món. Ni tan sols al Congrés sembla que les coses hagin de canviar gaire. Els demòcrates no han aconseguit augmentar significativament el seu domini de la Cambra de Representants, mentre que tot apunta que els republicans salvaran el Senat, cosa que garanteix quatre anys més de bronca i bloqueig.  

Però abans d’arribar allà caldrà saber qui serà el pròxim president. Trump ja ha demanat un nou recompte a Wisconsin «per irregularitats en diversos comtats», i la seva campanya sospesa fer el mateix a Nevada, on la diferència amb el 86% escrutat és només de 8.000 vots. A Michigan ha demandat l’estat perquè freni el recompte fins que es permeti «un accés» major als seus observadors. I ha demanat al Tribunal Suprem que intervingui en el recompte de Pennsilvània. I és només el principi perquè abans de la jornada electoral ja hi havia una infinitat de demandes en els tribunals relacionades amb el vot anticipat.   

Des del seu partit es continua confiant en la victòria, un escenari encara probable atesos els estretíssims marges del resultat. Però pocs li estan seguint fins ara el joc hiperbòlic del frau per defecte. «El que el president vol és assegurar-se que cada vot legal es compta», va dir el líder republicà a la Cambra baixa, Kevin McCarthy. En realitat, el que vol Trump és el contrari, invalidar el major nombre de sufragis possibles. 

La pandèmia, la crisi i les armes

Notícies relacionades

Eleccions EUA 2020: resultats definitius (amb mapa d'estats)

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

És probable que el president opti per escalfar els carrers mentre es manté la incertesa judicial. Els missatges de la seva campanya enviats dimecres als seus votants així ho suggereixen. «Us necessito. ¡L’esquerra mirarà de robar aquestes eleccions! Us demano que us aixequeu i contraataqueu».

No són bones notícies per a un país que es mossega a aquestes hores les ungles i tem que el bàndol contrari li tregui el que considera seu. Un país sotjat per la pandèmia, sumit en la pitjor crisi econòmica en gairebé un segle i tenallat per les convulsions racials. També armat fins a les dents i sense gairebé confiança en les institucions.