Els EUA aguanten la respiració davant les eleccions més tenses i incertes

Les eleccions que enfronten Donald Trump i Joe Biden arriben enmig d’una pandèmia que ja ha deixat als EUA més de 9,2 milions de contagiats, més de 231.000 morts i una reguera d’atur i penúria econòmica. Per més que Trump el retrati ara com un artifici mediàtic, el coronavirus continua fuetejant amb força el país i fent que els experts mèdics adverteixin d’un perill que ni de bon tros s’està «deixant enrere» com assegura el republicà.

Les eleccions arriben a uns EUA que en els últims sis mesos han viscut el moviment de protesta ciutadana més gran en dècades, manifestacions multitudinàries i predominantment pacífiques contra la injustícia racial i la brutalitat policial que també s’han vist afectades per episodis de violència, enfrontaments i una agressiva resposta de les forces de l’ordre.

Les eleccions arriben, sobretot, a un país que fa dècades que veu créixer les seves bretxes ideològiques, però que, sota el mandat de Trump, ha patit un agegantament extrem d’aquesta polarització. També, en una nació en la qual, segons constaten agències i departaments de la mateixa Administració Trump, els grups més radicals en la ultradreta, dels ferotgement oposats al govern als supremacistes blancs, s’han convertit en la principal amenaça interior.

Una combinació explosiva

Els tres elements, sumats a la determinació de Trump de posar en qüestió la legitimitat del procés democràtic, formen una combinació explosiva en aquestes eleccions, en les quals les previsions són que hi hagi una participació mai vista en un segle. Perquè per la pandèmia s’ha disparat el vot per correu, i amb això i ateses normes diferents per processar-lo i fer el recompte en diferents estats, s’anticipa un recompte més llarg. La possibilitat de conèixer un guanyador la mateixa nit és, segons molts càlculs, remota.

Per calmar les ansietats no serveixen les enquestes nacionals que a les portes dels comicis mostren Biden una mitjana de 6,5 punts per sobre de l’actual president. El complex i qüestionat sistema del col·legi electoral fa una vegada més que sigui irrellevant el vot popular, que els demòcrates han guanyat en sis de les set eleccions prèvies (de les que dues vegades van sortir presidents republicans: George Bush el 2000 i Trump el 2016). I no només frena l’optimisme dels demòcrates el fantasma de les últimes presidencials, quan els sondejos estatals van fallar, sinó el recordatori que fan experts com Nate Silver que Trump, tot i que sigui amb un 10% d’opcions, encara pot guanyar.

Els estats clau

El camí fins als 270 vots del col·legi electoral que donen les claus de la Casa Blanca s’acaba de recórrer, com de costum, en un grapat d’estats. Els ulls tornen com sempre a Florida i als seus 29 vots electorals. Han entrat aquesta vegada al mapa d’estats frontissa que eren tradicionals bastions republicans com Arizona (11 vots electorals) i fins i tot Texas (38), la joia de la corona dels conservadors. Però també estan al mapa decisiu Geòrgia (16), Minnesota (10) o els cinc estats on Trump i Biden han centrat el seu últim dia de campanya. Entre ells Carolina del Nord (15) i Ohio (18) i, sobretot, el trio on el 2016 77.744 vots van donar la victòria a Trump: Michigan (16), Wisconsin (10) i Pennsilvània (20).

És a Pennsilvània, on el governador és demòcrata i la legislatura està controlada pels republicans, on l’explosiva combinació abans esmentada agafa més forma. El Tribunal Suprem va ratificar que l’estat tindrà tres dies per comptar els vots rebuts per correu amb un mata-segells no posterior al dia 3. Els demòcrates no van aconseguir que els republicans accedissin que es comencessin a processar aquestes paperetes abans, cosa que n’hauria facilitat el recompte.

A llocs com Filadèlfia es començaran a processar i comptar el dia 3, però en altres comtats s’esperarà al dia 4. I mentre les autoritats demanen «paciència» davant un procés perfectament legal, com en tot el país, el mateix Trump es dedica a minar-ne la fe. El dilluns mateix el president anunciava que la intenció és obrir a Pennsilvània una batalla legal immediata allà.

No serà l’única. Fa setmanes que exèrcits d’advocats tant demòcrates com republicans lluiten als tribunals per les condicions o els requisits per votar. I la batalla a partir de dimarts es traslladarà a la lluita pels vots emesos. De fet, aquesta lluita ja ha començat i per exemple a Harris, el comtat de Texas que inclou Houston i que és un bastió demòcrata, els republicans estan intentant que s’anul·lin 120.000 vots dipositats per endavant en centres de vot establerts amb format de «drive-thru» en la pandèmia.

Tensió inusitada

La guerra legal, els assalts de Trump al procés i la seva agitació constant de desacreditats fantasmes de frau estan posant gasolina a unes eleccions que s’esperen ja amb una tensió inusitada i amb por, real, de violència. El focus està posat en garantir la pau aquest 3 de novembre en els centres de vot, assenyalats per les autoritats com el lloc on hi ha «més possibilitat» que esclatin episodis violents. Però l’onada de preparació s’estén més enllà.

Notícies relacionades

Trump o Biden: Un tauler mundial perillós guanyi qui guanyi

Biden, el polític de la vella guàrdia per salvar els EUA

Com va succeir a l’estiu davant les protestes per la justícia racial, negocis en centres de diferents ciutats, de Washington a Nova York o Los Angeles, han començat a parapetar-se i les mesures de seguretat s’incrementen. En un edifici de residents acomodats del West Village novaiorquès, per exemple, els residents van rebre el 30 d’octubre una carta titulada «seguretat electoral» en la qual s’anunciava que, com a l’estiu, es contractarà una empresa de seguretat amb agents de policia fora de servei.

«Moltes agències de l’ordre federals i locals a tot el país fan plans per anticipar-se i mitigar possibles aldarulls civils i violència després de les eleccions», deia. «Sigui quin sigui el resultat, la nostra preocupació va d’incidents violents o oportunistes aïllats a un període prolongat de protestes massives i confrontacions violentes».