HORITZÓ INCERT

La «resistència» democràtica s'organitza als EUA

Una vasta xarxa de grups civils s'ha preparat per al dia de les eleccions i més enllà

Davant potencials escenaris d'irregularitats recorden que «hi ha més opcions que la manifestació»

zentauroepp55715142 01 november 2020  us  new york  voters wait to cast their ba201102162505

zentauroepp55715142 01 november 2020 us new york voters wait to cast their ba201102162505 / DPA via Europa Press

5
Es llegeix en minuts
Idoya Noain
Idoya Noain

Corresponsal als EUA

Ubicada/t a EUA

ver +

La sessió d’hora i mitja a Zoom arrenca amb imatges que han fet la volta al món: una escena de ball i música a la cua d’un centre de vot anticipat a Filadèlfia. Aquella festa no va ser improvisada ni casual: a darrere hi havia Joy to the polls (Alegria a les urnes), una iniciativa que va idear Nelini Stamp, una jove activista i membre del Working Families Party, que també és una de les organitzadores nacionals d’Election Defenders (Defensors de les eleccions).

Aquest és un dels nombrosos grups que, davant les eleccions més tenses i volàtils que es recorden als Estats Units, estan ajudant els ciutadans a organitzar-se, mobilitzar-se i mirar d’ajudar no només que la votació aquest dimarts transcorri en ordre, sinó també per a possibles escenaris escassament democràtics que podrien produir-se a partir del dia 4. Entre els quals: la possibilitat que el president, Donald Trump, declari prematurament una victòria, com s’ha publicat que planeja fer la mateixa nit del 3 de novembre si els primers resultats li donen aparença d’avantatge, o que es miri d’impedir el recompte de tots i cada un dels vots que, davant l’explosió del vot per correu enmig de la pandèmia i pels temps legals per comptar-los, podria allargar-se dies.

Un primer pas fonamental ha sigut convocar desenes de milers de persones perquè treballin als centres de votació. Aquesta tasca, per a la qual es rep entrenament i que és remunerada, tradicionalment l’han exercit sobretot persones de més de 60 anys, els més vulnerables enmig de la pandèmia. I la resposta per suplir les seves baixes ha sigut aclaparadora. Power the polls, un dels grups principals, es va posar la meta de convocar 250.000 persones i n’ha format més de 700.000. I en alguns llocs com el comtat de Maricopa a Arizona, on les autoritats necessitaven 1.800 persones, se’n van presentar 20.000.

Neutralitzar els actes d’intimidació

Fora d’aquests centres de votació seran voluntaris com els d’Election Defenders, amb les seves caçadores i gorres daurades. La seva missió, segons s’explicava en la sessió formativa de Zoom, serà recolzar els votants entregant aigua o material de protecció contra el coronavirus. Però també seran allà per mirar de facilitar la desescalada si es produeixen actes d’intimidació i per documentar-los i avisar autoritats o xarxes organitzades d’advocats. «És important ignorar l’assetjament, no picar l’esquer dels agitadors», recordava una de les preparadores.

L’organització aquest any als EUA, no obstant, va molt més enllà del dia en què acaba la votació. Han proliferat iniciatives com Choose Democracy i Protect the results, una coalició de més de 100 grups, que tenen la vista posada en el que pugui passar a partir del dia 4 i que ja tenen més de 450 actes previstos per a dimecres.

Al juny, per exemple, Ankur Asthana i tres activistes més van publicar a internet la guia Hold the Line, un manual sobre com actuar i organitzar-se en cas de tres escenaris: la declaració de victòria per part de Trump quan els resultats encara no estiguin clars, que arribi aquesta declaració mentre hi ha senyals d’irregularitats o manipulació, o una negativa del president a abandonar el càrrec fins i tot en cas de derrota. Més de 18.000 persones se l’han descarregat i només el mes passat van visitar la web més de 40.000 persones, que ara ja estan familiaritzades amb els que tenen el poder a cada estat: governadors, legisladors, fiscals, secretaris d’Estat, comissionats electorals de comtat... Són la gent a qui hauran d’apel·lar si Trump o els republicans vulneren el procés.

Resposta enèrgica

Individualment, segons explica Asthana en una entrevista telefònica, els quatre organitzadors havien estat seguint les mobilitzacions ciutadanes després de la mort en mans de la policia de George Floyd. Però una vegada que Trump va desplegar la guàrdia nacional a Washington contra manifestants pacífics per fer-se una foto van decidir plantejar una mica més concret sobre com preparar-se, com ajudar a connectar la gent «en aquest moment de tanta por i foscor».

La resposta ha sigut enèrgica i Ashtana, que té 32 anys i habitualment treballa ajudant oenagés a organitzar-se, creu que «hi han tingut a veure els reptes col·lectius que els EUA estan enfrontant, des de qüestions de raça fins a la crisi sanitària i econòmica del coronavirus o l’emergència climàtica». «Tot ha posat un focus més clar en la importància de tenir una veu en les eleccions –explica–. «S’està construint un moviment».

D’aquest moviment en formen part gent com la reverenda Lauren Grubaugh, de 29 anys, que en fa tres que estudia la història i l’estratègia de la lluita no-violenta i participa a Colorado en esforços d’organització i resposta civil en aquestes eleccions. «No es tracta només de ser part de la democràcia, sinó de fer-la més forta», explica per telèfon.

Resistència civil no violenta

En la seva conversa apareix una altra de les línies que diferencien aquest moviment d’altres que han enfrontat Trump, com la marxa de les dones que el va rebre a Washington un dia després de la presa de possessió el 2017. «És molt important que el moviment sàpiga que hi ha més opcions que la manifestació –diu–. No és només qüestió d’anar al carrer, sinó de crear costos polítics i econòmics per als que estan en el poder».

Notícies relacionades

El seu focus a dotar els ciutadans d’«eines que poden funcionar com a armes en una guerra sense armes» és similar al d’altres activistes destacats que també s’han bolcat en cursos de formació i preparació a internet, com el sociòleg George Lakey, que va publicar el 1964 Un manual para la acción directa, que va ser llibre de referència en la lluita pels drets civils. Es mouen guiats per la filosofia i la demostradament efectiva pràctica de la resistència civil no violenta, capaç d’atraure o despertar simpaties a la gent que ideològicament es mou lluny dels extrems. I han aconseguit que es comencin a moure idees com les de les vagues o boicots.

La reverenda sap que «als EUA no hi ha gaire pràctica de fer això de forma organitzada» i lamenta la falta d’una educació històrica i cívica que no afavoreixi la narrativa simplista que resumeix lluites com la de Martin Luther King en els seus discursos en comptes de les seves estratègies. Però es mostra «esperançada i agraïda per viure un moment poderós en què tantes coses poden canviar».