Trump i la perillosa reinvenció de la presidència

Res fa saltar més alarmes que l’inèdit i continuat atac de Trump a la legitimitat del procés electoral, la seva agitació de pors infundades sobre possible frau i la seva negativa a comprometre’s amb una transició pacífica en cas de derrota. És el repàs de tota la seva presidència, no obstant, el que mostra com Trump s’ha allunyat de normes i convencions, com ha minat la confiança en les institucions i com ha sacsejat els pilars constitucionals, des de la llibertat d’expressió i premsa fins a la independència del poder judicial. Segons planteja en entrevista telefònica Matthew Eshbaugh-Soha, professor de Ciències Polítiques a la University of North Texas, «la pregunta clau és si es podran restablir els estàndards i els límits».

«No hi ha gaire a fer per detenir-lo»

Aquests límits els ha tensat Trump en qüestions de forma i fons. En les primeres, com ratifica l’expert, «ha llançat per la borda moltes normes del que consideràvem comportament presidencial». En les segones, i sense ser el primer que intenta estendre la seva autoritat, també ha anat més lluny que els seus predecessors, des d’en l’expansió de l’ús d’ordres executives fins i tot més enllà d’on va anar Barack Obama fins a en la perillosa politització de tot el Govern.

«Molts presidents han polititzat departaments i agències per implementar les seves agendes i prioritats però Trump ho ha fet en àrees que típicament estaven fora dels límits», reflexiona Eshbaugh-Soha. «Ha ensenyat a altres presidents com fer-ho i, també, que no hi ha gaire cosa que altres branques del Govern puguin fer per detenir-lo».

Rebuig de la ciència i hiperpolarització

En els últims mesos la pandèmia de coronavirus ha sigut màxim exponent d’altres traces fonamentals de la presidència de Trump, que es mostra més preocupat per controlar el missatge que el virus. Perquè la seva resposta ha evidenciat el seu distanciament de la ciència i la seva elecció de no seguir la guia que ofereixen els experts, elements de la seva gestió que es plasmen també, per exemple, a l’ambiciosa agenda de desregulació en matèria de proteccions mediambientals.

Trump va arribar al Despatx Oval en un país ja polaritzat però durant la seva presidència aquesta divisió s’ha extremat, en bona part encoratjada per ell mateix. I en uns EUA on les protestes i la consciència per la injustícia racial en general i la brutalitat policial en particular han ressuscitat un moviment social no vist des dels anys de lluita pels drets civils, Trump ha abdicat de la responsabilitat de mirar de portar el país a la unitat, una de les característiques dels presidents en moments de crisi.

És també un president que ha apel·lat als instints més bàsics i sovint baixos en qüestions que van més enllà de la raça. Com recorda Eshbaugh-Soha, «ha donat ales al marginal, a l’extrem.» I ha apoderat, per exemple, els qui propaguen teories de la conspiració com la perillosa QAnon. «D’altres abans que ell ho van fer, però normalment eren candidats, governadors, congressistes i senadors com Joseph McCarthy... però no eren presidents».

El llegat

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

En el seu llegat palpable no hi ha res més determinant que el seu impacte en l’estament judicial i, especialment, en el Tribunal Suprem, on ha assegurat per dècades una majoria conservadora. Per ara també ha transformat el sistema migratori, ha retallat la xarxa de proteccions socials, ha impulsat mesures econòmiques que han incrementat la desigualtat i ha fet controvertits passos que alimenten fantasmes d’un estat policial.

Preocupa també especialment el seu esforç per reconvertir el Govern seguint un model escassament democràtic. Recentment, per exemple, Trump va firmar una ordre amb què classificarà a milers funcionaris com nomenaments polítics, fent-los susceptibles a acomiadaments arbitraris. 120 experts i antics funcionaris van firmar una carta denunciant que «mai hi ha hagut una gestió tan flagrantment irresponsable i intencionadament incompetent, feta servir per aconseguir objectius polítics específics, com el país ha vist durant els últims tres anys i mig». I Bob Corsi, president de l’Associació d’Alts Funcionaris, ha advertit: «Així és com els governs de països amb líders autoritaris i regits pel partit s’organitzen i es doten de personal».