Així ha anunciat Pepe Mujica la seva retirada de la política: «Hi ha un temps per anar-se'n a la vida»

«Hi ha un temps per arribar i un temps per anar-se’n a la vida». José Pepe Mujica va renunciar aquest dimarts a la seva condició de senador, el pas previ per retirar-se activament de la política, que el va tenir com a protagonista rellevant durant més de mig segle. L’expresident no va sorprendre cap uruguaià amb la seva decisió de sortir del centre de l’escena. Ja ho havia insinuat mesos enrere. El Senat va respectar el seu desig amb una votació unànime i discursos de sentit homenatge a l’home que va resoldre fer un pas al costat per raons de cansament personal i els rigors que imposa la pandèmia, fins i tot en un país com l’Uruguai, on s’han computat 2.560 casos positius i 51 morts.

Els 85 anys i la seva condició de portador d’una malaltia autoimmune van accelerar, per tant, els temps de la seva partida de la legislatura. «Aquesta situació m’obliga, amb molta pena, per la meva profunda vocació política, a sol·licitar que es gestioni la meva renúncia a la banca que em va atorgar la ciutadania», va dir formalment l’exintegrant del Moviment d’Alliberament Nacional – Tupamaros (MLNT). 

"Triunfar en la vida no es ganar. Trunfar en la vida es levantarse y volver a empezar cada vez que uno cae."
Pepe Mújica, en su adiós a la política 20/10/20.

— pikelis💚🏉🦏🔻 (@pikelis1) 21 de octubre de 2020

 Mujica va ser part d’aquella guerrilla que va operar en els anys 60 i 70. Va ser ostatge del règim militar més d’una dècada, en situacions humiliants. Després de la recuperació de la democràcia, a mitjans de la dècada següent, es va integrar juntament amb els seus excompanys d’armes a la vida política tradicional com a Moviment de Participació Popular i membre del partit d’esquerra Front Ampli.

Discurso de despedida de Pepe Mujica. Senado. Lección. En estos tiempos... pic.twitter.com/KgmEetk9vH

— Jesús Cintora (@JesusCintora) 21 de octubre de 2020

Pepe, com li diuen coneguts i estranys, va fer de ministre de Ramaderia, Agricultura i Pesca dels governs de la coalició de centreesquerra. El seu estil franc, col·loquial, de vegades al límit de la picaresca, li va guanyar simpaties fins i tot fora del seu propi espai polític. Mai va abjurar dels seus orígens ni les experiències del passat. Però el pas del temps li va permetre tenir altres perspectives i expressar la seva mirada crítica dels processos de Veneçuela i Nicaragua, especialment.

«L’odi és foc com l’amor, però l’amor és creador i l’odi ens destrueix. Jo tinc la meva bona quantitat de defectes, soc passional, però al meu jardí fa dècades que no cultivo l’odi, perquè vaig aprendre una dura lliçó que em va imposar la vida, que l’odi acaba estupiditzant, ens fa perdre objectivitat», va dir, a tall de corol·lari de la seva llarga activitat. Però abans d’acomiadar-se va assenyalar, a tall de sentència: «Triomfar a la vida no és guanyar, és aixecar-se i tornar a començar cada vegada que un cau».

Notícies relacionades

Rússia i Ucraïna tornen a asseure’s

Ishiba s’aferra al poder malgrat el càstig a la coalició de Govern al Japó

Va ser alguna cosa més que una casualitat que la sortida de Mujica del Senat coincidís amb la d’un altre excap d’Estat i legislador, ni més ni menys que Julio María Sanguinetti, que va iniciar el 1985 la transició democràtica en aquest país.