Les intrigues de la històrica dimissió d'un cardenal

La treva per la pandèmia s’ha acabat. La forçada dimissió d’Angelo Becciu  com a cardenal –la primera en 100 anys–, acusat pel papa Francesc d’utilitzar fons públics per a assumptes privats, pot ser l’inici d’una paràbola descendent del pontificat de  Jorge Bergoglio o, per contra, la realització d’aquella «neteja a partir de les finances vaticanes» que li van encomanar els cardenals a l’elegir-lo el 2013. En aparença, es tractaria del primer pas ferm que apunta als nivells superiors d’aquella neteja general que havia de comprendre la reforma total del Govern central catòlic, aturada a mig camí.

Han transcorregut set anys i mig des de llavors i el Papa que va arribar des de «gairebé de la fi del món» ha vist com, mentre cultivava un ampli consens de l’opinió pública catòlica, li neutralitzaven un per un els seus principals col·laboradors i a les perifèries del catolicisme, començant pels EUA, es formaven ‘lobbies’ opositors que demanaven públicament la seva dimissió. «¿Els americans em critiquen? És un honor», va dir Francesc.

Angelo Becciu no s’ha acovardit per la dimissió i l’endemà, fent cas omís del protocol, va convocar una roda premsa al costat del Vaticà en la qual va reivindicar la seva innocència i va acusar subtilment el Papa: «Aquí hi ha un error, potser el Papa té informacions equivocades, espero que no hagi sigut manipulat», va dir l’excardenal. «No em fa por ser arrestat, perquè em sembla que no he comès cap delicte», va afegir. «

Becciu «és l’última i més pesada baula que es trenca en la cadena bergogliana de comandament en aquests anys». Ho escriu Massimo Franco, hàbil i diplomàtic comentarista d’Il Corriere della Sera, autor del llibre publicat fa poc El enigma Bergoglio, la parábola de un papado.

Desviacions a través de Càritas

Les reconstruccions més fiables de la causa que han fet que Francesc hagi apartat un cardenal i l’hagi desposseït de les seves prerrogatives (participar en el conclave, cogovernar amb el Papa i un sou) ofereixen proves que Becciu va fer arribar a Càritas de l’illa de  Sardenya 700.000 euros en tres terminis (2013, 2015 i 2018), a través dels fons de la Conferència Episcopal Italiana (CEI) recaptats de les declaracions de la renda.

Aquests diners, a través de Càritas, van ser dirigits a les cooperatives de tres dels seus germans, que realitzen projectes per a l’organització catòlica, com albergs per a immigrants i forns de pa per a famílies pobres. Una altra partida que els magistrats vaticans i la policia tributària italiana investiguen es refereix a la compra d’un immoble a Londres per valor de 200 o 300 milions (no està clar encara el preu i les comissions als mitjancers). Es tractaria d’inversions que, segons Becciu, volen fer augmentar el patrimoni de l’Església. En conjunt, el Vaticà hauria perdut uns 454 milions d’euros.

En cap dels casos citats, segons fonts pròximes a l’investigat, s’ha produït un delicte penal. Parlen d’«error» i de «culpa», ja que els diners per a obres de caritat han seguit els cursos de l’especulació financera, en aquest cas de paradisos fiscals d’Europa, Àsia i el Carib, una pràctica que, precisament, Francisco combat. «Un bisbe àvid de guanys deshonrats és una calamitat per a l’Església», va dir un dia.

Dimissions i remodelacions

El context en el qual s’ha produït un dels fets més traumàtics del pontificat de Bergoglio s’ha anat definint en aquests set anys i mig: diversos canvis en l’organigrama financer de la Santa Seu, la cúpula de la Cúria o el Govern central, la dimissió d’alts càrrecs i la remodelació de diferents conferències episcopals.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Amnistia Internacional recrimina a Espanya la seva política migratòria

És el cas del cardenal George Pell, que havia d’haver sigut el superministre d’Economia encarregat de centralitzar totes les finances vaticanes, però el «sistema curial» s’hi va oposar. Quan el Papa va demanar el seu expedient van treure que a Austràlia, el seu país d’origen, alguns l’acusaven d’encobriment de pederastes i es va portar a col·lació una vegada anomenat. Ha sigut processat per tres delictes, declarat innocent i aquest dimarts torna a Roma.

Però l’assumpte més molest és el de l’exnunci vaticà als EUA, monsenyor Carlo Maria Viganò, que no només ha demanat la dimissió del Papa per les seves omissions davant alguns casos de pederàstia, sinó que s’ha convertit en punt de referència de l’orbe catòlic nord-americà que gira entorn del president Donald Trump i que defineix Bergoglio com «un comunista». Una de les conseqüències és la disminució de les donacions dels catòlics, el conegut com a Òbol de sant Pere, tot i que Trump continua buscant un recolzament papal, almenys indirecte, per a la seva campanya: aquest dimarts arriba a Roma el secretari d’Estat, Mike Pompeo. Francesc no el rebrà.