política migratòria
Orbán insisteix a tancar les fronteres de la UE als refugiats
El primer ministre hongarès, al costat dels seus socis del Grup de Visegrad, rebutja la nova normativa migratòria de la Comissió Europea
El dirigent conservador del país centreeuropeu diu que «ningú pot trepitjar la UE sense que la seva petició d'asil hagi sigut acceptada»

zentauroepp55081108 hungary s prime minister viktor orban poses for a photograph200924141303 /
La primera reacció crítica al Nou Pacte per a la Migració i l’Asil anunciat ahir per la Comissió Europea no s’ha fet esperar. El primer ministre d’Hongria, el conservador Viktor Orbán, un dels líders europeus més díscols respecte a les polítiques amb els refugiats, ha considerat que la normativa proposada per Brussel·les no significa «un gran avenç», malgrat que endureix les condicions per als sol·licitants d’asil. «El gran avenç vindrà quan s’accepti la proposta hongaresa que diu que ningú pot trepitjar la Unió Europea sense tenir el permís per fer-ho o sense que la seva petició d’asil sigui acceptada. Fins aquest moment, s’han de mantenir fora del territori de la Unió Europea», ha afirmat Orbán. Es tracta del revés més dur rebut per la nova normativa migratòria, presentada tot just 24 hores abans a Brussel·les per mirar de trobar una sortida conjunta per a una qüestió que va generar profundes divisions al continent.
El nou pacte migratori es desmarca de la fórmula de les quotes –el nombre proporcional de refugiats que cada Estat havia d’assumir– que es va establir després de la crisi del 2015, amb l’arribada al continent europeu de centenars de milers de persones que fugien de les guerres a Síria, l’Afganistan i l’Iraq. En realitat, la política de quotes i reubicació va resultar ser un autèntic fracàs i va generar divisió, ja que països com Hongria, i els seus aliats del Grup de Visegrad, del qual formen part a més la República Txeca, Polònia i Eslovàquia, sempre han sigut partidaris d’evitar l’entrada dels immigrants, fortificant les seves fronteres fins i tot amb tanques i murs.
Les noves disposicions permeten als Estats membres evitar l’acollida de refugiats i facilita i agilita l’expulsió de les persones que es trobin en situació irregular en territori europeu, cosa que per a les organitzacions de drets humans suposa donar peu a les «devolucions en calent». La nova normativa de l’executiu de la UE estableix, no obstant, que els Estats membres que es neguin a acollir immigrants tindran la responsabilitat de reexpedir al seu país d’origen qui aconsegueixi entrar o estigui de forma irregular, un requeriment que el Grup de Visegrad rebutja amb fermesa. Una idea que «fonamentalment no té sentit perquè si no acceptem migrants no podem reexpedir-los» als seus països, ha argumentat el ministre d’Exteriors txec, Andrej Babis.
Ajuts aeris
«L’enfocament bàsic no ha canviat perquè volen administrar la migració però no contenir els migrants. I són dues coses diferents», ha insistit Orbán, que avui s’ha reunit a Brussel·les, juntament amb els seus homòlegs Igor Matowic, d’Eslovàquia, Mateusz Morawiecki, de Polònia, i el txec Babis amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen. Per al primer ministre hongarès, el nou pla no representa «una ruptura. Hi ha molts canvis, però no hi ha cap ruptura».
Per la seva banda, Babis ha afirmat que «inicialment fa l’efecte que la Comissió Europea no ha entès que per aturar la migració il·legal és necessari fer que els migrants il·legals no arribin a Europa». Al seu torn, el polonès Morawiecki ha assenyalat que el Grup de Visegrad defensa «polítiques de més rigor i eficiència en el control de fronteres, i ajuts a àrees que constitueixen una font de migrants a Europa».
Les crítiques al nou pla de la Comissió Europea han plogut també de l’altra banda, per part de les organitzacions de drets humans. Marissa Ryan, de l’organització humanitària Oxfam, ha apuntat que amb el seu nou pacte la UE «s’ha inclinat davant la pressió dels països del bloc, que només té l’objectiu de fer disminuir el nombre de persones que reben protecció a Europa». Per a l’eurodiputat verd francès Damien Careme, el nou pacte «institucionalitza la vergonya» i «no impedirà nous drames ni la continuïtat dels campaments indignes». Per la seva banda, l’expert en legislació migratòria europea François Gemenne ha dit que el nou pacte era un «balanç entre la xenofòbia i la covardia».
- Baixa natalitat La Universitat Pompeu Fabra explica per què és cada vegada més freqüent voler tenir només un fill
- Psicologia El pediatra Carlos González explica què passa si els pares discuteixen davant dels seus fills
- Desorientació i falta de solucions
- Estrena ferroviària Renfe inicia amb èxit les proves del nou tren de Rodalies sobre el traçat de la línia R1
- Els joves adults que viuen en parella cauen a la meitat en 50 anys
- Sanitat a Catalunya Un 56% dels nous metges col·legiats a Barcelona el 2024 són extracomunitaris
- Combustibles fòssils Descobert un enorme jaciment de gas al Regne Unit que podria satisfer la seva demanda energètica durant una dècada
- Relacions internacionals La UE assegura que la seva reacció als aranzels dels Estats Units serà «ferma i immediata»
- Estratègia dels republicans Tardà (ERC) veu «d’una altra època» els pactes amb Junts i aposta per fronts amb els Comuns i la CUP
- El Vaticà El papa Francesc, ingressat a l’hospital a causa de la seva bronquitis