29 d’oct 2020

Anar al contingut

VOTACIÓ AL PAÍS TRANSALPÍ

Dues cites electorals posen a prova el Govern de Conte a Itàlia

Set regions elegiran els seus representants polítics i en l'àmbit nacional es vota una reforma constitucional

Rossend Domènech

Dues cites electorals posen a prova el Govern de Conte a Itàlia

CHIGI PALACE HANDOUT

Sis mesos després del primer contagi per coronavirus a Itàlia, el primer oficialment a la Unió Europea (UE), els italians tenen aquest diumenge dues cites amb les urnes. Totes dues afectaran el mapa polític del país i serviran per mesurar el grau de recolzament al Govern de coalició que presideix el primer ministre, Giuseppe Conte, del que formen part els progressistes del Partit Demòcrata (PD) i els antisistema del Moviment 5 Estrelles (M5S).

Una de les cites, d’àmbit nacional, és un referèndum sobre una llei de reforma constitucional, ja aprovada pel Parlament, que proposa reduir el nombre de diputats i senadors dels 945 actuals a 600. L’altra, se circumscriu a set regions, on els votants elegiran els seus futurs representants polítics: la Ligúria (Gènova), les Marques (Ancona), la Pulla (Bari), la Vall d’Aosta (Aosta), la Toscana (Florència), la Campània (Nàpols) i el Vèneto (Venècia). 

La contesa regional es presenta com un duel entre la coalició de centreesquerra, en el poder, i la de dreta i extrema dreta, formada per Forza Italia i els partits ultres la Lliga i Germans d’Itàlia, que surten com a favorits al Vèneto, la Ligúria i les Marques. Tot indica, no obstant, que independentment del que dictin les urnes l’estranya coalició governamental es mantindrà, tot i que pot canviar l’equilibri de forces al si de l’Executiu.

Possible ‘sorpasso’

A la roja Toscana, sempre de centreesquerra, hi podria haver un ‘sorpasso’. Si és així, constituiria un seriós revés i un drama per a l’esquerra tradicional. A la Vall d’Aosta del nord, per la seva banda, es vota perquè la junta de govern va ser dissolta per les seves relacions amb la màfia. A la Campània, el líder progressista sortint mantindrà el càrrec, segons tots els sondejos, així com el president del Vèneto, de dretes. A les Marques, terra que mira geogràficament i econòmicament cap als Balcans i l’Est, és probable, segons les enquestes, que canviï de mans i vagi a parar a l’oposició. Els sondejos donen com a partit més votat el filofeixista Germans d’Itàlia (Fdl), que lidera Giorgia Meloni.

La Lliga de Salvini, que actualment governa la regió de la Ligúria, està enfonsant-se per les exageracions del seu líder que, amb el rosari a la mà, encara continua atiant els immigrants i el Govern, mentre que els ciutadans tenen peixos més grossos per fregir. La magistratura li està buscant les pessigolles per 49 milions d’euros públics desapareguts i d’altres del patrimoni de la vella Lliga del Nord amagats entre les illes Caiman, Suïssa, Malta i no se sap on més.

La coalició governamental pateix els vaivens dels antisistema, que no saben si volen ser de dretes, de centre o d’esquerres. Tal és el desconcert, que el còmic Beppe Grillo, fundador de l’M5E, s’ha vist obligat a tornar a saltar a l’arena política per calmar els excessos hormonals dels, en altre temps, indignats i dir-los que el millor que poden fer és aliar-se amb els progressistes per formar el nou centreesquerra italià. Des que l’M5E va aparèixer en el panorama polític italià ha passat del 37,4 de recolzament electoral al 17% d’avui.

Recuperació econòmica

Luigi Di Maio, líder de fet dels ‘grillets’, fa tot el possible perquè no es convoquin unes eleccions generals anticipades que podrien posar fi a la glòria dels que van guanyar en els comicis del 2018 prometent «obrir el Parlament com una llauna de tonyina».

A la doble cita d’avui s’afegeixen els 209.000 milions d’euros de la Unió Europea per incentivar la recuperació econòmica després de la crisi causada per la pandèmia, que han despertat les ganes insanes no només de les diferents màfies nacionals sinó també dels que legítimament aspiren a gestionar-los.

Els poders fàctics –bancs, maçoneries diverses, burgesia del nord i altres actors–, manifesten que volen un govern fort i fins i tot han apuntat a Mario Draghi per presidir-lo, però l’interessat no està per la feina.

De moment, Conte compta amb un gran suport popular: El 60% dels italians aproven com està gestionat la pandèmia. El primer ministre espera mantenir-se en el càrrec fins al 2022, any en què s’haurà d’elegir el nou president de la República.