Eleccions parlamentàries
L'oposició pot arrabassar el poder al dominant PDS a Montenegro
Un organisme independent dona 41 escons a una coalició de partits opositors que acabaria amb tres dècades de govern del Partit Democràtic dels Socialistes

montenegro-elecciones
Els primers resultats oficials de les eleccions parlamentàries celebrades aquest diumenge a Montenegro confirmen que el governant Partit Democràtic dels Socialistes (DPS), en el poder les últimes tres dècades, ha quedat fortament debilitat malgrat continuar sent la formació més votada.
Després del recompte del 98,55 % dels vots, el DPS del president i home fort de Montenegro, Milo Djukanovic, ha obtingut el 35,12% dels sufragis, sis punts percentuals menys del recolzament aconseguit en els comicis anteriors, el 2016, va informar aquest dilluns la Comissió Electoral montenegrina (DIK).
El segueix de prop, amb el 32,54 %, la coalició opositora Pel Futur de Montenegro, aglutinada entorn del Front Democràtic (DF), dominat per nacionalistes serbis i prorussos. En tercer i quart lloc, amb el 12,55 % i el 5,57 %, respectivament, van quedar les aliances de centre esquerra La Pau és la Nostra Nació i Negre sobre Blanc, totes dues també en l’oposició.
Majoria de 41 escons
Segons les dades publicades per la DIK, en el Parlament van aconseguir tornar a entrar socis tradicionals del DPS i altres agrupacions afins, que serien la formació Socialdemòcrates (SD), les de les minories musulmana i albanesa, i el Partit Socialdemòcrata (SDP).
La DIK no ha comunicat el possible nombre d’escons que els resultats actuals proporcionarien als partits, però les estimacions de l’ONG CeMI apunten que les tres formacions opositores podrien sumar una majoria de 41 dels 81 escons del Parlament, i desbancar així del poder l’actual Govern.
Així és com el DPS podria passar a l’oposició per primera vegada en 30 anys malgrat haver quedat en primer lloc.
Uns 540.000 ciutadans amb dret a vot van estar convocats a les urnes per triar el nou Parlament en les eleccions més disputades en tres dècades de domini del DPS en l’escena política del país balcànic. Malgrat que la votació va tenir lloc enmig de la pandèmia de la Covid-19, l’afluència va arribar gairebé al 76%, un percentatge més elevat que en les cites electorals prèvies.
Satisfacció de l’oposició
Zdravko Krivokapic, que encapçala la coalició Pel Futur de Montenegro, ahir a la nit va proclamar la victòria de l’oposició al declarar que «a Montenegro ha arribat la llibertat».
«Edificarem un futur comú, que necessitem perquè els nostres fills siguin feliços aquí», va dir Krivokapic a la seu de la coalició a Podgorica, entre crits de recolzament dels seus seguidors.
«Oferim una mà reconciliadora, aquest és el nostre objectiu», va indicar, i va demanar als seguidors de l’oposició que ho celebressin a casa seva i no al carrer, per evitar qualsevol possibilitat d’incidents i «que no quedi cap taca en la victòria». També les altres dues coalicions opositores van considerar el resultat de les eleccions «històric».
Descontentament social
El petit país, de 620.000 habitants, és membre de l’OTAN des del 2017 i aspira a ingressar en la Unió Europea (UE) entorn de l’any 2025. Les eleccions d’aquest diumenge es van celebrar entre les tensions sorgides a finals del 2019 per l’aprovació d’una controvertida llei que preveu declarar béns estatals les propietats de les comunitats religioses i a què s’oposa l’Església ortodoxa sèrbia, dominant a Montenegro.
La llei de llibertat religiosa va provocar durant mesos «processons» de protesta de milers de persones, liderades per popes ortodoxos. El rebuig de la llei no és cap sorpresa, ja que més del 70 % dels ciutadans es declaren cristians i l’Església ortodoxa sèrbia disfruta de gran confiança.
Al descontentament per la llei es van sumar les veus de ciutadans que exigien una resposta contundent a la corrupció de l’elit política, a les acusacions de clientelisme i d’autocràcia.
El futur polític
L’aliança eventual de les tres formacions opositores no posarà en dubtel’orientació europea del país, ja que l’entrada a la UE és un dels pocs temes sobre el qual hi ha consens de la societat.
Notícies relacionadesEl triomf de la coalició Pel Futur de Montenegro, els integrants de la qual es van oposar a l’ingrés en l’OTAN, tampoc podria canviar res, ja que els partits que pretenen acords per governar recolzen la pertinença del país a l’Aliança.
La recuperació de l’economia, afectada per la pandèmia de Covid-19, sobretot el turisme com a sector estratègic, serà un dels reptes més importants del país, on la taxa d’atur és del 18%.
- Apagada Red Eléctrica sospita d'una desconnexió massiva de plantes solars abans de l'apagada
- Andrés Iniesta: "No sempre tot és bonic, ni per a mi ni per a ningú"
- Lluita contra el frau Hisenda et vigila: aquesta és la quantitat màxima que pots pagar en efectiu
- Habitatge Gonzalo Bernardos avisa els espanyols: «Els que es vulguin comprar una casa s’han d’afanyar»
- Energia Red Eléctrica ja va alertar al febrer del risc de "desconnexions severes" de llum pel 'boom' de les renovables
- Successos Un piròman provoca nou incendis en mitja hora a Cambrils i deixa danys en comerços i restaurants
- Conseqüències de l’apagada El Govern té un pla b amb reserves de gasoil per si hi ha una altra apagada
- Entrevista Joan Gabriel Bergas, catedràtic en Enginyeria Elèctrica de la UPC: "Són set 'barcelones' que van caure de cop"
- PRIMER DE MAIG ¿Per què l'1 de maig és el Dia del Treball?
- Futbol Sis partits de sanció a Rüdiger, que els aprofita per operar-se