Lukaixenko s'aferra al poder mentre l'oposició congrega multituds

Dia de manifestacions de signe contrari a Bielorússia, que, això sí, van posar de manifest la creixent solitud del president Aleksandr Lukaixenko. Al matí, el cap de l’Estat va congregar milers de persones a la plaça de la Independència i va repassar els «assoliments» durant el seu mandat d’un quart de segle al capdavant del país, negant-se en rodó a una eventual repetició de les eleccions. A la tarda, desenes de milers de persones van protagonitzar una multitudinària «marxa per la llibertat» als carrers de Minsk, convocada en la vigília per l’opositora Svetlana Tikhanóvskaia.

Si es repeteixen les eleccions «caurem en picat i mai estabilitzarem la nostra aeronau; ¡morirem com a Estat, com a poble i com a nació!», va advertir el mandatari durant la seva aparició sorpresa, envoltat d’un important desplegament de guardaespatlles i acompanyat pel seu fill Nikolai.  Durant la seva intervenció, Lukaixenko va passar revista al que considera com èxits de la seva gestió, rememorant la situació en la qual es trobava el país quan va ser elegit el 1994, en plena descomposició postsoviètica: ¿Què volíeu llavors? Demanàveu un tros de pa, 20 dòlars de salari..,. no privatitzar les oficines i les fàbriques», va indicar.

Marxa de la llibertat

Malgrat que l’acte matinal va recordar que encara li queden partidaris al president al país, la massiva assistència a l’anomenada «marxa de la llibertat» convocada per Tikhanóvskaia es va encarregar de demostrar de quina banda està majoritàriament la ciutadania. Desenes de milers de persones, al voltant de 100.000 manifestants, segons France Presse, van acudir a una esplanada pròxima al memorial de la segona guerra mundial, que es va omplir per complet i es va convertir, segons va descriure un dels assistents, en «la concentració humana més gran de la història del país».

Central Minsk is a sea of red and white pic.twitter.com/1xfp563nfC

— Matthew Luxmoore (@mjluxmoore) 16 de agosto de 2020

 

Sense la presència de líders polítics, els assistents corejaven consignes com «¡tribunal!», «¡ves-te’n!» i «visca Bielorússia». L’oposició aspira portar a la justícia la repressió de les protestes, en les quals milers de detinguts han sigut apallissats i maltractat a les presons. «Anem cap a la plaça del Parlament; hi deu haver com cinc o sis quilòmetres atapeïts de gent», va relatar per telèfon un assistent, de nacionalitat espanyola. Ja allà, Maria Kolesnikova, aliada de Tikhanóvskaia, es va referir a Lukaixenko com l’«anterior president» i va exigir que se n’anés. També va instae el funcionariat que l’abandonés: «uniu-vos a nosaltres i us recolzarem».

Notícies relacionades

Guardar la carta de la guerra

Trump intenta esquivar el malestar social culpant la immigració i Biden

«Tot era molt amistós; la gent se somreia, cuidaven els uns dels altres», va explicar Ania Volovik des de Minsk. «Voluntaris portaven aigua, galetes, i netejaven després del pas de la gent», va continuar. Segons aquesta dona, hi havia «famílies senceres, es desbordaven les emocions», i l’ambient era «de festa».   

Conscient que el Kremlin només intervindrà en cas d’amenaça externa, el Govern de Lukaixenko va agitar el fantasma d’una hipotètica agressió des de Lituània, país membre de l’OTAN, denunciant concentracions de tropes allà, una cosa negada taxativament per Vílnius. Tot seguit, va anuncianr maniobres militars a les regions frontereres. Per la seva banda, Moscou ha advertit que les seves tropes estan a punt per ajudar Bielorússia segons els termes de l’Organització del Tractat de Seguretat Col·lectiva, l’aliança militar liderada per Moscou que agrupa diverses repúbliques exsoviètiques.