DRETS HUMANS

Repressió a Bielorússia: «Van trencar la porra colpejant el meu cos»

Dos bielorussos acabats d'excarcerar expliquen a EL PERIÓDICO la seva experiència a la presó després de ser detinguts durant les protestes a Minsk

whatsapp-image-2020-08-14-at-160145

whatsapp-image-2020-08-14-at-160145

2
Es llegeix en minuts
Marc Marginedas
Marc Marginedas

Periodista

Especialista en països de l'antiga Unió soviètica i el món àrab-islàmic.

ver +

«El pitjor era la incertesa, pensar que podien fer qualsevol cosa amb nosaltres». Qui s’expressa en aquests termes a través del telèfon des de Bielorússia és el Vladímir, un home de 49 anys que prefereix no dir el seu cognom ni donar pistes sobre la seva identitat. Sense que s’hagi formulat cap acusació en contra seva, acaba de ser alliberat del centre de detenció provisional d’Okrestino, on va passar dos dies en una habitació a cel obert plena de presoners, colpejat de forma recurrent pels agents i sense menjar res.

El Vladímir va ser detingut dilluns a les 9 de la nit. Assegura que no participava en les protestes i que únicament es va acostar al cordó que formaven les tropes del Ministeri de l’Interior que impedien l’accés al centre per preguntar-los la raó del desplegament. «Ells ho van considerar prou raó per detenir-me; em van portar a un microbús i allà vaig esperar fins a les quatre de la matinada que el vehicle fos ple de detinguts», continua.

De matinada va arribar a Okrestino, on assegura que els van colpejar amb porres, a ell i als altres nouvinguts «durant una mitja hora». Després, el van introduir en una habitació sense sostre d’uns sis per nou metres amb un  centenar de presos. «Amb prou feines hi cabíem; hi havia gent en pantalons curts, un ni tan sols tenia sabates», continua. No van poder dormir perquè van rebre de nou la visita d’agents uniformats que els van ordenar tornar a sortir i els van obligar a estar-se de genolls una bona estona mentre registraven les seves identitats

Només aigua, res de menjar

Notícies relacionades

Durant les hores en què va passar tancat, el Vladímir assegura que només els donaven de beure, que no va menjar res i que els portaven en grups de 20 persones al lavabo, on només podien estar uns minuts. Els moments previs a l’alliberament també van ser complicats. «Ens van obligar a estirar-nos al terra per colpejar-nos de nou; ens deien que era la lliçó que havíem de recordar a l’hora de tractar amb la premsa».

El Sacha, de 18 anys, ha vagat per diversos centres de detenció, després de ser arrestat quan tornava a casa cap a les onze de la nit de diumenge. «Ens van apallissar al mateix autobús», recorda. Va passar per un gimnàs ple de detinguts abans d’arribar a també a Okrestino, on dormien en una habitació on a la nit feia bastant fred ja que la finestra estava oberta. «Molts presos s’abraçaven els uns als altres per escalfar-se», explica. Va rebre cops a mansalva mentre va estar captiu, fins al punt que assegura que, en una ocasió, l’agent va arribar «a trencar la porra» colpejant el seu cos.