La UE es disposa a sancionar durament Bielorússia

La UE ha decidit sancionar durament al règim de Bielorússia, posant fi al relatiu desglaç que havien experimentat les relacions entre Brussel·les i Minsk en els últims anys. Durant la cimera telemàtica que ha tingut lloc aquest divendres entre els ministres d’Exteriors comunitaris, els Vint-i-set han encarregat a la unitat de política exterior preparar un compendi d’individus pròxims a Aleksandr Lukaixenko que seran inclosos en una llista negra.

Al tractar-se d’una trobada informal, no han pogut prendre’s decisions oficials. Però el primer pas per castigar al règim de Lukaixenko ja s’ha produït i serà materialitzat ben aviat. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ja s’havia pronunciat a l’inici de la cimera sobre la necessitat de respondre amb duresa a la repressió policial que s’està produint a Minsk i altres ciutats bielorusses. Fa tres anys i no sense controvèrsia, la Unió va optar per aixecar la majoria de les sancions contra el país eslau després de constatar «limitades millores» en la situació dels drets humans.    

Les protestes s’intensifiquen 

Notícies relacionades

Repressió a Bielorússia: «Van trencar la porra colpejant el meu cos»

Lukaixenko demana ajuda a Putin per sufocar la revolta

Mentrestant, als carrers de la capital bielorussa, les protestes s’intensifiquen, després que la candidata opositora Svetlana Tikhanóvskaia, en una gravació de vídeo, demanés als alcaldes del país organitzar «protestes pacífiques», mentre exigia el Govern que aturés la repressió i iniciés converses per a una transició pacífica del poder. Durant aquest divendres, van poder veure’s algunes escenes d’agents antiavalots abraçats pels manifestants. 

Rússia, de moment, observa els esdeveniments des de la barrera, mentre ha aconseguit el retorn dels mercenaris del grup Wagner detinguts rocambolescament en les últimes setmanes. Molts mitjans governamentals russos estan fent èmfasi en la duresa de la repressió per part de les forces de l’ordre, i en la necessitat d’evitar un escenari com el que va succeir a Ucraïna fa sis anys. La resposta del Kremlin, atiant la guerra a l’est d’Ucraïna, va donar inici al progressiu aïllament internacional de Moscou.