Bielorússia celebra les presidencials més tenses des de fa un quart de segle

«A l’autobús, tothom parla de les eleccions; hi ha molta incertesa, ningú sap el que passarà demà». Marharita Turava, una jove de 24 anys originària de Tarasovo, una localitat de 1.300 habitants a la perifèria de Minsk, és molt conscient del transcendental moment que viu Bielorússia. Prop de set milions d’electors han sigut convocats a les urnes per decidir si renoven el mandat del president Aleksandr Lukaixenko després de més d’un quart de segle al capdavant del país. L’oposició ha aconseguit unir-se al voltant de Svetlana Tikhanóvskaia, dona d’un popular bloguer vetat per les autoritats com a aspirant, congregant en els seus actes electorals multituds no vistes en els tres últims decennis.

«Aniré a votar amb la meva família i ens farem una foto; per nosaltres serà com una festa; tothom vol participar en el canvi», continua la Marharita a través del telèfon. Representant d’una generació que només ha conegut la Unió Soviètica a través dels llibres de text, lamenta «viure a Europa», però constatar quan viatja que el seu país «és diferent». «Els joves hem decidit que tot això ja es va acabar», afirma. 

La resposta de l’oposició

L’oposició ja ultima els preparatius davant la certesa que els resultats tornaran a proclamar Lukaixenko com a cap d’Estat. A internet circulen dos plans d’acció, que inclouen concentracions pacífiques davant els col·legis electorals cap a l’hora del tancament per exigir un recompte públic, i manifestacions al centre de Minsk el mateix diumenge a la nit. També es contempla la possibilitat d’una  vaga general dilluns que ve.

A més, s’ha habilitat una pàgina web (‘Golos’, o veu en rus) on es farà un escrutini alternatiu a través de missatges de Whatsapp i fotografies que vagin enviant els votants durant el dia i que després es compararan amb els resultats oficials. Ja hi ha prop d’un milió de ciutadans registrats, malgrat que el seu coordinador, Ilia Xapotkovski, va ser detingut dimarts, el mateix dia que començaven les votacions avançades. Els comicis se celebraran sense la presència d’observadors de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE), que ni tan sols han sigut convidats pel Govern.  

Les últimes hores abans de la jornada electoral han estat marcades per la tensió. Maria Moroz, cap de campanya de Tikhanóvskaia, va ser arrestada de nou aquest dissabte, hores abans que Maria Kolesnikova, una de les tres dones que han unit forces contra Lukaixenko, corregués la mateixa sort, tot i que aquesta última fos alliberada al cap de poca estona. Una manifestació de ciclistes a prop de la plaça de la Victoria a Minsk va acabar divendres a la nit amb diverses detencions, practicades no només per la policia, sinó per l’Exèrcit. Dues persones van ser hospitalitzades, segons ha informat a la seva pàgina web Viasna, una oenagé local de drets humans, que ha comptabilitzat a més centenars d’empresonaments durant les últimes setmanes entre l’entorn dels candidats descartats per la junta electoral, i els observadors independents.

L’actitud que adopti Rússia

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Rússia adverteix a Polònia que no aculli armes nuclears

Una de les grans incògnites és l’actitud  que adopti Rússiadavant l’eventualitat d’un canvi de Govern en un país que, malgrat els alts i baixos, ha estat dirigit per un aliat durant l’últim quart de segle. «Crec que Rússia en aquests moments es limita a observar», assegura a EL PERIÓDICO des de Varsòvia Valeri Tsepkalo, un dels candidats descartats, que ha hagut de fugir del país davant la pressió policial. A diferència del que va passar a Ucraïna el 2014, l’oposició bielorussa, conscient de la dependència de Rússia, no aspira a trencar els llaços amb Moscou. «Només volem democràcia; aspirem a una bona relació amb els nostres veïns, Rússia, Ucraïna i la UE, sense formar part de cap entitat (supranacional) o bloc», remarca el polític.

La possibilitat que el Kremlin recorri a la força per evitar perdre la influència a Minsk està en la ment de tothom, però és considerada «un error» per Dmitri Naboixa, fundador de Sports.ru i Tribuna.com, dues webs esportives i pròxim a l’oposició. «Rússia ha pagat car, amb l’aïllament internacional, la seva intervenció a Ucraïna», recorda, apuntant alhora que Moscou té «altres mitjans» per pressionar.