Unes 1.200 dones han desaparegut al Perú durant la quarantena

La pandèmia colpeja el Perú amb altres xifres d’espant a més de les morts per Covid-19 Covid-19. Del 16 de març al 30 de juny van desaparèixer 915 dones, havia assegurat Eliana Revollar, responsable de Drets de la Dona de la Defensoria del Poble, a principis de la setmana. Però la ministra de la Dona, Gloria Montenegro, va oferir xifres més macabres en les últimes hores: les desaparicions ascendeixen a 1.200 i, a més, 600 nenes i adolescents han patit abús sexual des que va començar la quarantena.  La quantitat de denúncies de dones desaparegudes des de principis d’any puja a 2.415, de les quals 737 són adultes i 1.720 són menors.

La Comissió Interamericana de Drets Humans (CIDH) va fer una crida a l’Estat perquè investigui els casos de manera diligent i amb enfocament de gènere. Li va demanar que compleixi el seu deure de protecció integral dels drets de les nenes adolescents. La institució defensora dels drets ciutadans va advertir que «encara existeixen mesures pendents que han de ser implementades» per aconseguir una recerca efectiva d’aquestes persones. «La violència contra la dona no s’atura», apuntava el diari de Lima El Comercio.

#QuéPasóConEllas "Entre niñas y adolescentes, estamos hablando de un 66% y un 34% son mujeres mayores de edad. Hay una mayor prevalencia entre los 18 y 30 años y más incidencia en #Lima con 387 casos", Eliana Revollar de @Defensoria_Peru Vía @RPPNoticias pic.twitter.com/RQZpGmagzu

— Defensoría Perú (@Defensoria_Peru) 30 de julio de 2020

Feminicidis durant la quarantena

«Fins al moment s’han registrat 36 feminicidis. Hem aconseguit cadenes perpètues o de més de 30 anys en molts casos. Treballem amb la policia i el Ministeri Públic perquè la detenció sigui immediata», va informar Montenegro. Al seu torn, s’han reportat 32 intents de feminicidi i 15 morts violentes. La Defensoria va reclamar que s’agilitin les investigacions perquè les víctimes, tant directes com indirectes, puguin obtenir justícia i reparació. En el cas de les morts violentes és molt urgent que es tipifiquin adequadament. L’any passat es van comptabilitzar 166 feminicidis a tot el país. Una part d’ells van ser catalogats com desaparicions en un primer moment. 

La quarantena, que va començar el 16 de març a tot el país, va comportar el tancament total de fronteres, tocs de queda nocturns i la prohibició del transport interprovincial de passatgers. Des de l’1 de juliol el confinament es va aixecar oficialment en 18 de les 25 regions del país, però continua en set departaments on els contagis encara no baixen (Áncash, Arequipa, Ica, Huánuco, Junín, San Martín i Madre de Dios).

La matriu de la violència

Notícies relacionades

Creixen els assassinats de dones i les violacions al Perú durant el confinament

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Les especialistes com Revollar en qüestions de gènere no han deixat de remarcar aquests mesos que la violència sexual s’ha aguditzat a partir dels seriosos problemesd’aglomeració familiar que ha obligat les dones a «estar confinades amb els agressors, que poden ser pares, padrastres, avis, oncles». La pandèmia va posar en escena un dels contrastos més forts de la societat peruana. El PIB ha passat des de començaments del segle XXI dels 51.745 milions de dòlars a 222.045 milions de dòlars. Però la matriu de la desigualtat no s’ha modificat: falten almenys dos milions de vivendes. Només a Lima, el dèficit habitacional és del 51%.  La petició de l’Estat de «quedar-se a casa» i a resguard del virus ha xocat amb aquesta realitat. 

Revollar va assenyalar que gairebé el 70% de les desaparicions involucren nenes i adolescents. Va lamentar que la policia i la Fiscalia no prioritzin l’argument que aquestes dones van marxar de manera voluntària. «Hi ha una resistència de la policia a investigar aquests casos», adverteix la funcionària. L’experta va considerar que és urgent que «s’acabi el registre nacional de persones desaparegudes». La Defensoria ha sol·licitat al Govern que ho posi en funcionament al més aviat possible per identificar el nombre exacte de dones que continuen desaparegudes, saber quines han sigut trobades ja vives o mortes i adoptar mesures preventives per a aquelles en situació de més risc.