Crisi sanitària internacional
Creixen els assassinats de dones i les violacions al Perú durant el confinament
Almenys 21 dones han sigut assassinades al país andí des del començament de la pandèmia
zentauroepp53758143 the archbishop of lima carlos castillo blesses the more than200615173030 /
El Perú és un dels focus de la pandèmia a Sud-amèrica: s’acosta a les 7.000 morts i supera els 230.000 contagis per Covid-19. El Govern del president Martín Vizcarra va decretar des de finals de març una quarantena estricta que no va evitar la crisi sanitària ni altres situacions atroces: des del començament s’han comès 21 feminicidis i unes altres 25 dones van sobreviure per poder explicar l’abast de la violència de gènere al país andí. Les havien colpejat, apunyalat o cosit a trets. Però aquí no acaba l’espant: unes 1.000 dones han desaparegut i s’han comès 342 violacions a nenes i adolescents.
Eliana Revollar, encarregada de vetllar pels drets de la Dona a la Defensoria del Poble, va recordar que les agressions no van començar amb el coronavirus. «Hi ha un abús sexual continu. Hi ha submissió, amenaces de matar-les, de matar la família... És un sofriment permanent», va manifestar al diari de Lima ‘La República’. Revollar va assenyalar que la violència sexual s’ha aguditzat amb l’aglomeració familiar. Això ha obligat les dones a «estar confinades amb aquests agressors, que poden ser pares, padrastres, avis o oncles».
La xacra de la desigualtat
L’economia peruana creix de manera sostinguda des de començament del segle. El PIB va passar dels 51.745 milions de dòlars a 222.045 milions. Però la matriu de la desigualtat no s’ha modificat: falten almenys dos milions de vivendes. Només a Lima, el dèficit habitacional és del 51%. Vuit milions de ciutadans, molts concentrats a les barraques perifèriques que es coneixen com a «pobles joves», no compten amb aigua potable. Milers de persones van abandonar la ciutat i van tornar a les àrees rurals per falta de treball. Una part d’aquests trajectes els van fer a peu.
Notícies relacionadesCinc de cada 10 llars reben bons de l’Estat per mitigar la falta d’ocupació en un país on el treball informal és predominant. A molts «pobles joves» hi ha banderes blanques. És un senyal que es passa gana. La violència de gènere no té el seu estendard d’alerta, però envolta aquests veïnats. L’aïllament va afavorir les condicions per a un desplegament més gran dels problemes preexistents i, segons els col·lectius feministes, naturalitzar-los.
Nancy Tolentino, responsable del Programa Nacional per a la Prevenció i Erradicació de la Violència contra les Dones i Integrants del Grup Familiar, conegut com AURORA, reconeix que l’«espai domèstic» s’ha construït en aquestes barraques com un territori de riscos latents «per a la nena, l’adolescent i l’adulta». No només cal protegir-se de la Covid-19, sinó de la possibilitat de les agressions de gènere. Tolentino admet que molts casos no estan sent denunciats.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
