Creixen els assassinats de dones i les violacions al Perú durant el confinament

Eliana Revollar, encarregada de vetllar pels drets de la Dona a la Defensoria del Poble, va recordar que les agressions no van començar amb el coronavirus. «Hi ha un abús sexual continu. Hi ha submissió, amenaces de matar-les, de matar la família... És un sofriment permanent», va manifestar al diari de Lima ‘La República’. Revollar va assenyalar que la violència sexual s’ha aguditzat amb l’aglomeració familiar. Això ha obligat les dones a «estar confinades amb aquests agressors, que poden ser pares, padrastres, avis o oncles».

La xacra de la desigualtat

L’economia peruana creix de manera sostinguda des de començament del segle. El PIB va passar dels 51.745 milions de dòlars a 222.045 milions. Però la matriu de la desigualtat no s’ha modificat: falten almenys dos milions de vivendes. Només a Lima, el dèficit habitacional és del 51%. Vuit milions de ciutadans, molts concentrats a les barraques perifèriques que es coneixen com a «pobles joves», no compten amb aigua potable. Milers de persones van abandonar la ciutat i van tornar a les àrees rurals per falta de treball. Una part d’aquests trajectes els van fer a peu.

Notícies relacionades

Europa intenta "petits passos" d’acostament a Trump en el G7

El Regne Unit nomena per primer cop una dona com a cap de l’MI6

Cinc de cada 10 llars reben bons de l’Estat per mitigar la falta d’ocupació en un país on el treball informal és predominant. A molts «pobles joves» hi ha banderes blanques. És un senyal que es passa gana. La violència de gènere no té el seu estendard d’alerta, però envolta aquests veïnats. L’aïllament va afavorir les condicions per a un desplegament més gran dels problemes preexistents i, segons els col·lectius feministes, naturalitzar-los.

Nancy Tolentino, responsable del Programa Nacional per a la Prevenció i Erradicació de la Violència contra les Dones i Integrants del Grup Familiar, conegut com AURORA, reconeix que l’«espai domèstic» s’ha construït en aquestes barraques com un territori de riscos latents «per a la nena, l’adolescent i l’adulta». No només cal protegir-se de la Covid-19, sinó de la possibilitat de les agressions de gènere. Tolentino admet que molts casos no estan sent denunciats.