Escepticisme a l'entrar en vigor una nova treva a l'est d'Ucraïna

No havia transcorregut ni tan sols mitja hora després de l’entrada en vigor de la denominada «treva reforçada» en la guerra que enfronta l’Exèrcit de Kíev amb les milícies prorusses del Donbass quan el bàndol ucraïnès va constatar les primeres violacions en el cessament d’hostilitats. «Desafortunadament, avui, entre les 00.20 i les 0.45 hores, l’enemic ha obert foc contra una unitat de la 36a brigada del Cos de Marines... no hi ha víctimes», ha informat durant una roda de premsa el comandant de les Forces Operacionals Conjuntes, el general Volodímir Kravtxenko. 

L’incident, en el qual es van fer servir fusells, granades antitancs i metralladores, no va ser l’únic d’una jornada en què sobre el paper les armes haurien d’haver callat. Les milícies rebels, segons la mateixa font, van atacar posicions de la 59a Brigada ucraïnesa a primera hora del matí també amb armament antitancs. Un comunicat oficial emès des de Donetsk, capital d’una de les dues autoproclamades repúbliques populars prorusses, ha negat totes les acusacions.

Els detalls d’aquest nou alto el foc, que pretén donar compliment d’una vegada per sempre a una treva suposadament en vigor des de fa cinc anys però violada en infinitat d’ocasions, van ser pactats fa uns dies per Rússia i Ucraïna sota els auspicis de l’Organització per a la Seguretat i Cooperació a Europa (OSCE). El cessament d’hostilitats era, a més, un dels nou punts acordats pels presidents dels dos països, Volodímir Zelenski i Vladímir Putin, quan es van veure les cares per primera vegada a París el desembre passat. Precisament, els dos mandataris van parlar per telèfon moments abans de l’inici de la treva i van valorar positivament la mesura, tot i que van mostrar importants diferències respecte als següents passos que s’havien de seguir.

Grans dosis d’escepticisme

L’armistici arrenca amb grans dosis d’escepticisme en el bàndol ucraïnès, i més en concret, entre les forces nacionalistes locals. «Per a Ucraïna, una treva amb aquest format no l’afavoreix; soscavarà l’ànim dels militares [ucranianos]», ha assegurat des de Kíev per a EL PERIÓDICO el politòleg Ievguen Magda.

La pressió sembla recaure principalment sobre el cap d’Estat ucraïnès que, en poc més d’un any de mandat, ha vist com s’esfumava el gran recolzament popular que li va permetre guanyar les eleccions presidencials l’abril de l’any passat. Així les coses, «el Kremlin pot fer xantatge amb èxit» al president, ja que «els canals prorussos ucraïnesos (Zelenski és molt popular entre la població russòfona d’Ucraïna) lloen Zelenski», afirma Magda.

Notícies relacionades

Jerusalem i Teheran continuen amb els bombardejos recíprocs

Israel vol arrossegar els EUA a la guerra amb l’Iran tot i les reticències de Trump

A més de les elevades expectatives creades durant el període electoral i que no han sigut finalment materialitzades, un dels principals motius que ha soscavat el suport ciutadà a Zelenski ha sigut un estrany viatge del mandatari a Oman realitzat el gener passat i els detalls del qual no han sigut del tot aclarits. Alguns mitjans ucraïnesos han assegurat que Zelenski es va poder veure en secret al país àrab amb Nikolai Patruixev, secretari del Consell de Seguretat rus i persona molt pròxima a Putin. «Zelenski ha de revelar a la societat ucraïnesa els detalls del seu viatge», va exigir el partit Solidaritat Europea.