Veneçuela es converteix en el país més pobre de Sud-amèrica

«Independència o res». Nicolás Maduro va instruir que aquesta sigui la consigna per a les Forces Armades Bolivarianes enmig de les duríssimes circumstàncies polítiques i econòmiques, i quan el problema de tenir poc o gairebé res es torna crucial. D’acord amb l’Enquesta Nacional de Condicions de Vida 2019-2020 (Encovi), Veneçuela s’ha convertit en el país més pobre de Sud-amèrica. Un 64,8% dels veneçolans s’enfronten a situacions de «pobresa multidimensional», una categoria que, van precisar els investigadors, contempla els nivells de vida, ocupació, educació serveis públics i vivenda.

«No hi ha riquesa per repartir. Quan això passa, augmenta la pobresa», va dir Luis Pedro España, coordinador de l’enquesta, patrocinada per l’Institut d’Investigacions Econòmiques i Socials (Iies) de la Universitat Catòlica Andrés Bello (Ucab). La raó d’aquest retrocés històric està relacionada amb la caiguda del PIB del 70% acumulada entre el 2013 i el 2019.

 «Tots som pobres des del punt de vista de l’ingrés, però no tots tenim el mateix tipus de pobresa», va dir España. En aquest sentit, va precisar que si es mesura només la capacitat adquisitiva, el 79% de la població no té com cobrir les necessitats alimentàries. El 2019, l’entrega de caixes amb aliments i productes de neteja que subsidien els Comitès Locals de Proveïment i Producció (Clap) va augmentar un 92%. Però en el moment de decretar-se la quarantena social, en un 88% de les llars el menjar s’acabava abans que acabés el mes. Un 83% dels veneçolans van deixar de tenir una alimentació saludable des de l’arribada de la Covid-19.

Les conclusions d’Encovi es van basar en 9.000 entrevistes, que van donar un nou perfil demogràfic, a causa de la mida de la diàspora (uns cinc milions de migrants), una desnutrició infantil més gran, el repunt del retard escolar i un increment de la desigualtat social.  Si bé un 77% de les llars tenen accés a aigua corrent, l’enquesta consigna que no totes reben aigua potable de manera contínua en plena pandèmia: la gran majoria compten amb el servei només certs dies a la setmana (59%) o algunes vegades al mes (15%).

Enduriment polític

Notícies relacionades

Estat Islàmic reivindica l’atemptat en què van morir tres catalans

Les discrepàncies sobre la postguerra a Gaza esclaten en el Govern israelià

La creixent precarització de la vida no només coincideix amb la Covid-19. Alhora es verifica un enduriment polític del madurisme i més pressions internacionals. Amb vista als comicis parlamentaris del desembre, el Tribunal Suprem de Justícia acaba de suspendre les autoritats de Voluntat Popular (VP), el partit més dur de l’oposició, que lidera Leopoldo López, que es troba a la residència de l’ambaixador espanyol des de finals d’abril del 2019, i el diputat Juan Guaidó, reconegut pels Estat Units i 54 governs més com a president «encarregat» de Veneçuela. Setmanes enrere es va prendre una mesura similar amb Primer Justícia i Acció Democràtica, les principals forces aliades de VP.

«No passaran, no seran poder polític mai en la vida mentre hi hagi una Força Armada Nacional Bolivariana com la que tenim avui, una força armada antiimperialista, revolucionària i bolivariana», va dir a l’oposició diumenge el ministre de Defensa, Vladimir Padrino López. Es tracta de la primera arenga desafiadora des de la recent convocatòria als comicis legislatius, la legitimitat dels quals ja ha sigut descartada per Guaidó i López.