11 d’ag 2020

Anar al contingut

DOBLE VICTÒRIA DE TRUMP

El Suprem dels EUA dona un altre cop a l''Obamacare'

Amplia els ocupadors que poden negar-se a cobrir anticonceptius per objecció religiosa o moral

Victòria per a l'Administració, que manté el seu assalt a la llei sanitària durant la pandèmia

Idoya Noain

El Suprem dels EUA dona un altre cop a l''Obamacare'

Patrick Semansky

El Tribunal Suprem dels Estats Units ha donat aquest dimecres un altre cop debilitant a l’‘Obamacare’, la reforma sanitària aprovada per Barack Obama que l’Administració de Donald Trump prova de desarticular, fins i tot enmig de la pandèmia de coronavirus que ja ha encomanat tres milions de persones al país i ha deixat més de 131.000 morts. En una votació 7-2, l’alt tribunal ha ampliat els ocupadors que poden negar-se per motius religiosos o morals a fer-se càrrec dels anticonceptius dins de la cobertura mèdica de les seves empleades.

La decisió, que segons els mateixos càlculs del govern deixarà sense accés gratuït a mètodes anticonceptius entre 70.000 i 126.000 dones, representa una doble i benvinguda victòria per a Trump. D’una banda consolida els postulats dels seus votants conservadors i religiosos i eleva el paper de la religió en la societat nord-americana, més encara en una jornada on l’alt tribunal ha decidit també per 7-2 que professors en institucions educatives religioses no estan emparats per les lleis federals contra discriminació en l’ocupació.

D’altra banda, el Suprem debilita un altre mandat de l’‘Obamacare’ i d’aquesta manera eleva encara més la tesi del govern que la llei, ja desposseïda pel Congrés del mandat individual que obligava a tenir assegurança o pagar una multa, ha de ser completament anul·lada. Aquest argument és el que va presentar fa unes setmanes l’Administració en un cas davant del Suprem que la cort estudiarà en la seva pròxima sessió.

Afany a reobrir escoles

L’assalt a l’‘Obamacare’, que podria acabar deixant sense assegurança 20 milions de nord-americans, no s’ha aturat ni tan sols durant la pandèmia, que continua mostrant la seva força als EUA. Els casos, que aquest dimecres han superat els tres milions detectats (gairebé un quart del total mundial) continuen creixent en gairebé 40 dels 50 estats i tenen els hospitals al límit en llocs com Texas i Florida.

Malgrat aquesta força el president Trump insisteix en una visió optimista i en el seu afany per un retorn a la normalitat l’últim front de la qual són les escoles. Aquest dimecres al matí llançava a Twitter una amenaça, sense detalls i que és qüestionable que tingui autoritat per aplicar, de tallar finançament als que no obrin. En el missatge denunciava també que els demòcrates es neguen a la reobertura abans de novembre per perjudicar-lo en les eleccions.

A més, en un altre tuit mostrava la seva discrepància amb les directrius que els Centres de Control i Prevenció de Malalties (CDC) han elaborat per a aquesta reobertura d’escoles, assegurant que són «molt dures i cares» i obliguen les escoles a fer «coses impràctiques».

Hores després, en una roda de premsa del grup de treball de coronavirus de la Casa Blanca, el director dels CDC, Robert Redfield, minimitzava el pes de les seves pròpies directrius remarcant que «són recomanacions, no requeriments».

Com una part de l’afany de Trump i com a mètode de pressió a universitats i centres d’educació superior perquè també obrin les aules s’ha interpretat el veto que la seva Administració ha anunciat per a estudiants estrangers en campus que han organitzat el pròxim semestre exclusivament ‘online’. Dues d’aquestes universitats, Harvard i el MIT, anunciaven aquest dimecres que han presentat una demanda contra la decisió.