Alemanya assumeix el comandament de la UE amb la gestió de la crisi sanitària i econòmica com a prioritat

Dos fets que han trastocat profundament la seva planificació, fins al punt que internament ja es refereixen al seu semestre com la «presidència corona», diu irònicament un alt càrrec alemany sobre un període que estarà dominat per la gestió de les diverses crisis que afecten la UE. «Definitivament no és la presidència que havíem preparat. Hi haurà limitacions i noves prioritats», resumeix la mateixa font, esmentant l’impacte de les mesures de distanciació social que continuaran limitant les reunions físiques tant tècniques com en l’àmbit polític, i que durant una presidència normal superen les 1.500 trobades.

Tot i que l’objectiu de Berlín és reprendre les reunions físiques des de principis de setembre, la incertesa davant possibles rebrots persisteix, per això es mantindran les videoconferències, una fórmula menys eficaç en la recerca de consensos, perquè impedeix trobades personals als passadissos, sovint indispensables per forjar acords. En tot cas hi haurà reunions físiques i una de les primeres serà la cimera de caps d’Estat i de Govern del 17 i 18 de juliol a Brussel·les.

Prioritat 1: impulsar la recuperació

Al menú, les dues grans prioritats del semestre: la negociació d’un acord sobre el nou pressupost de la UE per al període 2021-2027 i el nou fons de recuperació de 750.000 milions proposat per la Comissió Europea per fer front a les conseqüències de la pandèmia de la Covid-19. L’última negociació dels líders europeus, per videoconferència al juny, va posar de manifest enormes discrepàncies entre els Vint-i-set. A una banda, els anomenats ‘països frugals’ –Holanda, Àustria, Dinamarca i Suècia–, que rebutgen augmentar les seves contribucions al pressupost i exigeixen un fons de recuperació basat essencialment en préstecs. A l’altra, els països més afectats, que alerten que només amb préstecs el seu nivell de deute públic es dispararà a nivells insostenibles.

Un argument acceptat per la cancellera alemanya, que, amb el president francès, Emmanuel Macron, han fet pinya en defensa d’un fons de mig bilió en subsidis. Un gest inesperat de Berlín que ha virat 180 graus aquests últims mesos i la idea del qual va recollir en la seva proposta la presidenta Ursula von der Leyen, per a disgust dels països nòrdics, que no accepten donar subsidis o els criteris de repartiment utilitzats i que exigeixen una dura condicionalitat. «Hi ha encara molt debat», admeten fonts alemanyes sobre les expectatives davant la cimera. «No hi ha garanties però hi ha una oportunitat. Pot ser que hàgim d’arribar a diumenge al matí [19 de juliol però som optimistes i és possible», asseguren.

El ‘brexit’, l’altre gran objectiu

Notícies relacionades

Maduro ordena l'expulsió de l'ambaixadora de la UE a Caracas

La UE impedeix entrar al seu territori als viatgers dels EUA i Rússia

L’altre gran focus de Berlín, el paper del qual serà promoure el compromís i la recerca d’acords, serà l’acord comercial entre la UE i el Regne Unit, que aspiren a tancar per a finals d’octubre o principis de novembre, malgrat que no hi ha avenços en qüestions sensibles, com la pesca, l’accés de les empreses britàniques al mercat interior i l’equiparació d’estàndards o el paper del Tribunal de Justícia de la UE. «Si obtenim un acord sobre el marc pressupostari i el fons de recuperació seria un èxit espectacular. Si aconseguim també un acord sobre la futura relació seria magnífic, però fan falta dos per a un tango», apunten.

El programa de treball també inclou el pacte verd, la digitalització, la conferència sobre el futur d’Europa, l’Estat de dret, les relacions amb la Xina i la reforma migratòria, un afer «molt ideològic i tòxic», admeten, que la Comissió Europea ha anat postergant i que probablement no es tancarà sota presidència alemanya. «Podem esperar moviments però un acord portarà més temps», vaticinen.