Alemanya només lidera acompanyada

Alemanya sempre lidera amb permís des que una vegada va arrossegar la pau europea amb les seves ambicions geoestratègiques desbordades. Massa petita per a un món de gegants. Massa gran per a la Unió Europea, sobretot ara, entre les brases del ‘’brexit’’ i les flames de la Covid.

Les costures que atrapen el lideratge alemany les observa i coneix àmpliament la cancellera Merkel, la líder europea que més temps fa que és al lloc (15 anys) i el final polític de la qual s’aproxima (tardor del 2021). «Si Alemanya i França es posen d’acord, la resta no tenen per què estar-ho, però sense l’eix franco-alemany no hi ha avenç possible a Europa». No és una idea nova, però ho ha volgut recordar Merkel al costat de Macron a Meseberg, unes hores abans que Alemanya comenci a exercir la presidència rotatòria de la UE.

Aquest poder hegemònic reticent, com el va batejar The Economist fa anys, pren el timó davant de la pitjor crisi econòmica i sanitària que mai ha viscut la UE. Amb el temps, la presidència semestral de la UE s’ha convertit en una cosa testimonial, sobretot des que existeix un president del Consell Europeu, ara encarnat pel belga Charles Michel. Però la presidència alemanya, per influència i circumstàncies, serà una altra cosa.

Hi haurà aquests mesos dos assumptes que eclipsaran per complet la resta. D’un costat hi ha la resposta econòmica al tsunami Covid, la reconstrucció del qual s’hauria de dur a terme de forma solidària i estratègica, impulsant una sortida digital i verda. D’un altre hi ha el divorci britànic, un assumpte etern que mai descarrila però que sempre sotraga els dos costats de l’abisme. 

Pla de recuperació

L’FMI acaba de publicar la més catastròfica projecció per al 2020 de les conegudes fins ara. L’economia francesa es contraurà un 12,5%, la italiana i espanyola un 12,8%. Juntament amb altres mesures que ja estan en marxa, com el programa de compres del BCE que manté el finançament a preus baixos, és urgent l’aprovació del pla de recuperació que ha presentat la Comissió amb fins a 750.000 milions d’euros pagats amb deute emès col·lectivament.

El pla té forta oposició d’alguns països del nord d’Europa, coneguts com els frugals: Àustria, Països Baixos, Suècia i Dinamarca. En el passat, Alemanya s’ha alineat amb ells. Ara, en canvi, Berlín apadrina la injecció d’inversions de la Comissió perquè sap que si l’economia europea no es reanima el virus podria emportar-se el projecte europeu per davant.

Notícies relacionades

Illa, malgrat Sánchez

Ciutats sostenibles: no són utòpiques

El ‘brexit’ ha tingut fins ara cops emocionals i escenes surrealistes, però el mal econòmic podria desbordar-se si els europeus i britànics no firmen un acord comercial a la tardor (la ratificació trigarà un temps). El Regne Unit no vol una pròrroga i el cronòmetre apunta al 31 de desembre. Sense acord en vigor aquell dia, assistirem a la versió més dura del ‘brexit’.

«Europa ens necessita, com nosaltres necessitem Europa», deia Merkel fa dies evocant la doble cotilla euroalemanya. La cancellera estirarà la UE, però necessitarà companyia: líders disposats a aparcar la petitesa que inunda les polítiques domèstiques.