ELECCIONS A FRANÇA
Macron naufraga a les municipals
Els comicis reequilibren el mapa local cap a l'esquerra pel notable avenç dels ecologistes
La formació del president no aconsegueix el seu ancoratge territorial en una jornada marcada per una abstenció massiva i la tornada del duel esquerra-dreta
zentauroepp53757276 int internacion macron200614202345 /
A l’Elisi porten dies paint la derrota i deixant caure el missatge que les eleccions municipals no tenen una lectura en clau nacional, però els primers resultats provisionals deixen clar que el partit d’Emmanuel Macron, La República en Marxa (LREM), ha patit un seriós revés a dos anys de les presidencials.
En un context marcat per una pandèmia sense precedents i després d’un període convuls per la revolta dels Armilles Grogues i les protestes contra la reforma laboral, LREM, nascuda el 2016 per portar Macron a l’Elisi, ha fracassat en l’intent d’ancorar-se en aquesta França enganxada al terròs on el poder seguirà en mans dels ‘vells’ partits polítics.
Si el 2017 el Partit Socialista i Els Republicans van quedar seriosament tocats a nivell nacional, ara recuperen la seva vitalitat mostrant que el duel entre esquerra i dreta no ha desaparegut. El mapa del poder local es reequilibra a més cap a l’esquerra gràcies al notable avenç dels ecologistes en una jornada que ha deixat el trist rècord d’una abstenció massiva de gairebé el 60%.
París seguirà en mans de la socialista Anne Hidalgo, que renova mandat amb un 49% dels sufragis, segons les estimacions de l’institut Ipsos. I el candidat ecologista, Grégory Doucet, posa fi al domini de Gérard Collomb a Lió amb un 53% de les paperetes.
L’avenç d’Europa Ecologia els Verds, iniciat a les europees del maig del 2019 al convertir-se en la tercera força més votada, s’accentua un any després. Empesos per un confinament que ha revelat les virtuts de ciutats més verdes, més silencioses i més respirables, el partit guanya també a Estrasburg, Besançon, Tours, Poitiers o Lilla, on per un curt marge desbanca, després de gairebé dues dècades a l’ajuntament, l’exministra socialista Martine Aubry. Nancy i Bordeus giren igualment cap a l’esquerra.
El president d’Els Republicans, Christian Jacob, ha reivindicat la victòria a la meitat de les ciutats de més de 9.000 habitants. Aliat en molts casos amb La República en Marxa, la dreta guanya a Lorient, Nimes, Colmar o Tolosa. Per al líder socialista, Olivier Faure, els resultats mostren un «impuls» a tot França que permet «aconseguir formidables victòries» als socialistes i els ecologistes.
A Marsella, la segona ciutat del país, la coalició progressista ‘Primavera Marsellesa’, liderada per Michèle Rubirola, posarà fi a un quart de segle de govern de la dreta a l’aconseguir el 40% dels vots. Segons les primeres estimacions, l’alcalde sortint, Jean Claude Gaudin, octogenari baró d’Els Republicans, no cedirà les claus del consistori a la seva hereva, Martine Vassal, deu punts per darrere del seu rival.
Girar full
Emmanuel Macron intentarà deixar enrere ràpidament el naufragi municipal amb una agenda que des d’aquest dilluns s’orienta cap al que queda de legislatura i en què serà clau el disseny del nou món post Covid-19 i la reconstrucció econòmica i social del país.
El president prepara una àmplia remodelació governamental deixant en l’aire el futur del primer ministre, Édouard Philippe, que aquest diumenge ha sigut elegit alcalde de Le Havre amb un contundent 59% dels vots, i supera en popularitat Macron per la seva gestió de la crisi sanitària. Els últims dies, el mateix Philippe ha alimentat el misteri al declarar que el seu objectiu és ser alcalde de la localitat normanda «ràpidament».
Macron rebrà aquest dilluns als membres de l’anomenada Convenció Ciutadana –encarregada de fer propostes en matèria de medi ambient– i després volarà a Berlín per reunir-se amb la cancellera Angela Merkel, per primera vegada cara a cara des de l’inici de l’epidèmia de coronavirus. Dimarts assistirà a una cimera del G5 a Mauritània.
Protocol sanitari reforçat
Notícies relacionadesFrança ha celebrat els comicis tres mesos després de la primera volta electoral organitzada en plena expansió del coronavirus i enmig de la polèmica sobre els riscos d’exposar la població al contagi. Malgrat que el virus ha retrocedit, els electors han seguit esquivant les urnes.
En aquesta ocasió, les mesures sanitàries s’han reforçat. Era obligatori l’ús de la mascareta per entrar als col·legis electorals, on els apoderats estaven protegits per mampares i l’aforament era limitat. Estaven cridats a les urnes 16,5 milions d’electors per decidir la composició dels equips municipals a les 4.820 localitats on el resultat de la primera volta no va ser definitiu.
