La violència racista, una xacra que també assola el Brasil

«Parlar sobre el racisme és eliminar la màscara de castedat de la promíscua societat brasilera. És denunciar els mites permanents d’una democràcia racial que mai va existir en aquest país», assegura la filòsofa Katiuscia Ribeiro. El Fòrum Brasiler de Seguretat Pública (FBSP) ha posat números a aquesta certesa: gairebé 8 de cada 10 persones que mata la policia són negres. La seva letalitat, sosté, és 21 vegades més gran a la de la força de seguretat nord-americana, i es va agreujar amb l’arribada de la ultradreta al Govern, el 2019.

El factor Bolsonaro

«Els negres no fan res, crec que ni serveixen com a reproductors», va arribar a dir Jair Bolsonaro el 2017, quan les seves aspiracions presidencials feien riure. Bolsonaro va designar Sergio Camargo com a president de la Fundació Palmares, creada fa tres dècades per l’Estat per promoure els valors de la cultura afrobrasilera. I malgrat portar-la a la sang, com el 55% de la població, Camargo  va titllar setmanes enrere el moviment negre d’«escòria maleïda» i «rodamons».

El 13 de maig, dia que es commemora l’abolició de l’esclavitud del 1888 va exaltar la figura d’Isabel, la princesa que va promoure el final d’aquest règim.  Un descendent d’Isabel, el diputat bolsonarista Luiz Philippe de Orléans i Bragança, ha recolzat les opinions de Camargo. L’historiador Douglas Belchior els va recordar a tots dos que el 13 de maig és «la mentida cívica» de l’«elit» i que «la població negra continua estructuralment al mateix lloc que l’endemà de l’abolició». La pandèmia s’ha convertit en una altra de les constatacions: els efectes destructius de la Covid-19 són cinc vegades més alts en els afrobrasilers.

Les marques de la desigualtat

El 75% dels gairebé 60 milions de pobres al Brasil són negres. Segons una enquesta realitzada en conjunt per Oxfam i Datafolha,  més de la meitat dels seus habitants opinen que ells guanyen menys per la seva condició racial.  La federació que agrupa les dones que treballen en el servei domèstic (Fenatrad), en general, negres i mulates, acaba de denunciar que són obligades a anar a fer les tasques de sempre a les cases dels «amos» malgrat la quarantena i sota l’amenaça de ser acomiadades.

Notícies relacionades

Ser negre als EUA: una vida a la diana (no només de la policia)

Unes 20.000 persones es manifesten a París contra la violència policial

Mirtes Renata és una d’aquestes dones. Com que no tenia a qui deixar el fill de cinc anys, el portava al luxós apartament de la ciutat de Recife on netejava i cuinava. A la Mirtes li van ordenar sortir al carrer a passejar el gos. Se’n va anar creient que el seu fill estaria fora de perill. Però Miguel Otávio Santana da Silva va abandonar l’apartament buscant-la davant de la mirada indiferent de la propietària, va arribar a una àrea sense protecció i va caure des de 35 metres d’altura.  

“Foi o racismo estrutural, no qual o Brasil está assentado, que tomou pelas mãos Miguel Otávio Santana da Silva, levou-o até o elevador, apertou o botão de um andar alto, liberou a porta e, indiferente, retornou ao lar.”https://t.co/Ong2aKdmvL

— Flávia Oliveira (@flaviaol) 7 de junio de 2020

«Si fos l’hereu de la patrona, el Miguel seria viu», va assenyalar Flávia Oliveira, columnista d’opinió del diari carioca ‘O Globo’.  «Això va segellar el destí a què els nens negres estan vinculats per un projecte inhumà i macabre, disfressat de fatalitat». La Mirtes s’ha quedat sola. Diu que si hagués sigut ella la responsable directa de la mort, la seva cara s’hauria disseminat per totes les pantalles de televisió i el seu nom s’hauria imprès amb les lletres de la infàmia. «Però la cara d’ella no pot estar als mitjans, no es pot revelar», va dir sobre l’ocupadora. La dona va ser arrestada per homicidi involuntari. Va pagar la fiança i va sortir immediatament en llibertat.