24 d’oct 2020

Anar al contingut

REACCIÓ FURIBUNDA

Escàndol a Itàlia per les amenaces i insults a una cooperant alliberada després de 18 mesos de segrest

Un diputat de la Lliga qualifica de «neoterrorista» Silvia Romano, que ha tornat al seu país convertida a l'islam

La jove de 25 anys va passar un any i mig en mans del grup gihadista Al-Shabab i assegura que necessita «un temps per processar tot això»

Rossend Domènech

Escàndol a Itàlia per les amenaces i insults a una cooperant alliberada després de 18 mesos de segrest

Matteo Corner

«Neoterrorista». Quan el diputat de la Lliga Alessandro Pagano va pronunciar aquest dimecres la paraula, que va sortir de la seva boca tapada per una mascareta, va provocar un pandimoni al Congrés de Roma que va durar diversos minuts amb crits, protestes i cops de puny contra els escons. Pagano es referia a Silvia Romano, 25 anys acabats de complir, segrestada 18 mesos enrere a Kenya per Al-Shabab, un grup d’extremistes islàmics de Somàlia, i alliberada dissabte passat a canvi d’un rescat d’entre un i quatre milions de dòlars, segons han escrit els cronistes italians més ben informats.

La mateixa Lliga va marcar distàncies amb Pagano, tot i que centenars d’italians fa quatre dies que inunden les xarxes socials amb missatges amenaçadors, fins i tot de mort contra la jove. Els ànims d’alguns es van exacerbar encara més quan Ali Dehere, portaveu del grup Al-Shabab, va dir textualment en una entrevista realitzada per ‘La Repubblica’: «Una part dels diners del rescat (de Silvia) pagat per Itàlia serviran en part per comprar armes, que necessitem cada vegada més per combatre la gihad». La segona part de la frase afegia que «l’altra part del rescat» servirà per donar menjar, sanitat i escoles a les zones rurals del país.

Al-Shabab controla aproximadament el 80% del territori de Somàlia, pràcticament la major part del país a excepció de la capital, Mogadiscio, defensada per una missió militar de l’ONU i països occidentals, inclosos els EUA.

Impacte mediàtic

La jove va ser alliberada el cap de setmana passat i la seva arribada a Roma, a bord d’un avió del contraespionatge italià, va tenir un impacte mediàtic sense precedents. Se la coneixia per les fotos d’una noia somrient i generosa –a Kenya treballava amb una oenagé que s’ocupa de nens–, vestida com qualsevol jove de la seva edat. Ha tornat a Roma vestint la gel·laba, l’hàbit tradicional de les dones somalis, i dient que ara es diu Aisha, com la tercera dona de Mahoma, ‘la preferida’.

«He sigut forta, he resistit, em dic Aisha i m’he convertit a l’islam», va dir tot just aterrar a l’aeroport romà de Ciampino, on van acudir el cap del govern i el ministre d’Exteriors. Els ànims d’alguns es van desencadenar dient-li «traïdora», «venuda», «que et violin», i instant-la a tornar amb els seus segrestadors. «Si estaves tan bé per convertir-t’hi, ¿per què has tornat?», deia un ‘post’.

«Utilitzeu el cap»

Mentre les fiscalies de Roma i Milà han obert sumaris pel segrest i les amenaces posteriors rebudes –la jove ha sigut interrogada durant gairebé sis hores–, la mare de la Silvia-Aisha intenta esquivar la premsa. «¿Com voleu que es trobi? Intenteu enviar un parent vostre allà i vull veure si no torna convertit. Utilitzeu el cap», respon. El seu oncle Alberto afirma que «per a alguns la Silvia és un símbol de la conversió a l’islam i ara hi ha qui vol matar-la. «És pesat per a nosaltres. La Silvia ha de ser el símbol de la lliure decisió de cadascú, no de l’odi», afegeix. «Perdona l’humà, ben tornada Silvia», deia una pancarta d’acollida al seu poble de la província de Milà: estava escrit amb els caràcters símil gòtics utilitzats per la ultradreta.

Mentrestant, alguns comentaristes consideren la seva conversió com l’única via per mantenir-se amb vida, d’altres conviden a «deixar-la en pau». Divuit mesos de segrest a Kenya i després d’haver viatjat a peu un mes seguit fins a Somàlia, canviant quatre vegades de lloc, dormint a terra i tenint com a única companyia un ordinador sense internet amb l’Alcorà en àrab i italià, la noia, com ha dit ella mateixa, potser necessita «un temps per processar tot això».