La crisi del coronavirus marca la lluita per la successió de Merkel a la CDU

Fa poc més d’un mes, el nom que encapçalaria la candidatura electoral de la CDU era una de les grans qüestions per resoldre al tauler polític alemany. Després del fracàs d’Annegret Kramp-Karrenbauer (AKK) en el seu intent per aconseguir les regnes de la democràcia cristiana, la successió d’Angela Merkel –que no es presentarà a una quarta reelecció– tornava a ser la principal variable per aclarir en l’equació política d’Alemanya.

La crisi generada per la pandèmia ha escombrat totes aquestes discussions de l’agenda. La carrera per aconseguir la presidència de la CDU, encara en mans d’AKK, ha quedat ajornada, així com la decisió sobre qui serà el candidat democristià a la cancelleria. Els principals noms, tots homes, van arribar a un pacte per frenar el debat públic fins que la situació s’estabilitzés.

La gestió de la crisi ha tornat a posar en la primera línia política Merkel –que feia mesos que intentava cedir protagonisme– i catapultat a la CDU a nivells d’intenció de vot previs a les últimes eleccions federals del 2017. Després de mesos clarament per sota del 30%, el conservadorisme alemany vorejaria el 40% dels vots si els alemanys fossin avui cridats a les urnes.

Després de 15 anys en el poder, la cancellera torna a gaudir d’una enorme popularitat: segons l’últim estudi demoscòpic de la televisió pública ZDF, més d’un 80% dels ciutadans aproven la seva gestió en un temps d’una enorme pressió política davant de les incerteses generades «pel desafiament més gran que enfronta Alemanya des de la segona guerra mundial», en paraules de la mateixa Merkel. Aquesta enorme popularitat podria convertir-se, no obstant, en un problema per a la CDU si el partit no troba aviat un recanvi convincent.

Guanyadors i perdedors 

Malgrat la treva política provocada pel coronavirus, el congrés de la CDU previst per a finals d’aquest any i la cita electoral del 2021 fan inevitable la recerca dels principals guanyadors i perdedors polítics que està deixant la gestió de la pandèmia.

Dos candidats han agafat especial rellevància les últimes setmanes: el primer ministre de Renània del Nord-Westfàlia, Armin Laschet, i el de l’Estat lliure de Baviera, Markus Söder; els dos estats federats són els més afectats pel coronavirus, per la qual cosa la gestió de la crisi sanitària els ha atorgat especial rellevància. Mentre que Laschet ja ha presentat la seva candidatura oficial per presidir la CDU, Söder assegura que en els seus plans no hi entra presentar-se a canceller. Tots dos han protagonitzat una carrera pel protagonisme aquests últims dies, cosa que fa créixer les sospites que la contesa política s’ha reobert en el si democristià.

Poders excepcionals

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

El jove Jens Spahn, que recolza oficialment la candidatura de Laschet a presidir la CDU, és un altre dels guanyadors d’aquesta crisi; com a ministre federal de Sanitat ha rebut poders excepcionals davant de la crisi sanitària. Friedrich Merz i Norbert Röttgen, els altres dos candidats destacats a succeir AKK al capdavant de la CDU, surten, per la seva part, damnificats: cap dels dos ocupa actualment càrrecs de responsabilitat, cosa que els ha apartat de la primera línia política.

Merz, considerat el candidat rupturista i enemic històric de Merkel, ja està començant a oferir entrevistes als mitjans. «Hi ha una creixent divergència d’opinions en la política alemanya sobre la dimensió de les restriccions», va dir Merz dimecres passat en una videoconferència amb corresponsals estrangers. La treva política per succeir Merkel està arribant a la seva fi.