L'avanç del Covid-19 al Brasil amenaça els pobles originaris

Alvanei Xirixana pertanyia a la nació ianomami que s’escampa a un costat i l’altre de l’extensa frontera que separa el Brasil de Veneçuela. Ell va morir per coronavirus als 15 anys al principal hospital de Boa Vista, uns 4.600 quilòmetres al nord de São Paulo. Havia arribat a la capital de l’estat brasiler de Roraima amb febre i no tornarà mai més al seu poblet, Rehebe, a prop de l’Uraricoera, el riu que els cercadors d’or recorren amb els seus somnis d’enriquir-se tant sí com no. Els integrants d’aquesta comunitat que han presentat símptomes han sigut aïllats i se’ls estan fent exàmens.

El desgraciat desenllaç de Xirixana es va conèixer divendres passat mentre bona part del Brasil observava estupefacte com el seu president, Jair Bolsonaro, posava en escena el seu més alt grau d’indiferència davant de la pandèmia al rascar-se el nas i després estrènyer mans de seguidors a Brasília. Els dos episodis estan connectats, i per això tant experts sanitaris com antropòlegs van fer sonar les alarmes davant de la possibilitat que el Covid-19 arribi a les poblacions més vulnerables. Entre aquestes hi ha, naturalment, els 850.000 indígenes que habiten diferents zones del gegant sud-americà. A les amenaces de la devastació forestal i minera i els assassinats perpetrats pels invasors, s’hi ha sumat ara la pandèmia.

Les comandes d’ajuda

Fins al moment, el coronavirus ha matat més de 1.700 persones i n’ha infectat unes 26.000. No obstant, experts de les universitats de Brasília i São Paulo calculen que el Brasil té 313.000 casos positius no reportats. En aquest context, el problema dels pobles originaris adquireix la seva dimensió inquietant. Ara per ara s’han reportat tres defuncions i sis infeccions. Almenys 100 integrants del poble jaminawa es trobaven a la ciutat del Sena Madureira, a l’estat d’Acre, a uns 2.400 quilòmetres de São Paulo. Van retornar al seu poble com si res hagués passat. «Estem preocupats perquè van arribar sense cap diagnòstic. Si algú té el virus, afectarà altres persones», va dir José Correia Jaminawa, líder d’aquesta comunitat.

La Unió de Pobles Indígenes de la Vall de Javari (Unijava), a prop de la frontera amb el Perú, va presentar davant dels tribunals un recurs per evitar que missioners fonamentalistes envaeixin les seves reserves i portin a més el Covid-19. La Fundació Nacional de l’Indi (FUNAI) en va expulsar la Missió de les Noves Tribus (MTB). Com que els predicadors compten amb el velat recolzament del Govern d’ultradreta, no deixen de fer incursions en territoris protegits per la Constitució.

El risc de genocidi

Després que s’encomanés una dona de 20 anys de la tribu kokama, a prop de Colòmbia i el Perú, el Fòrum Nacional Permanent en defensa de l’Amazònia va reclamar a Bolsonaro que adopti mesures de prevenció i assistència davant del «gravíssim escenari» que s’acosta.   La Fiscalia Federal ha advertit que existeix risc de genocidi.  «Les epidèmies i les altes taxes de mortalitat per malalties transmissibles han contribuït significativament a reduir el nombre d’indígenes que viuen al territori», van assenyalar al seu torn 32 procuradors. 

«De moment és difícil avaluar com de gran serà l’impacte de l’epidèmia. Hi ha factors que ens donen certa esperança, com el relatiu aïllament de la majoria dels pobles i el clima càlid, especialment a la regió nord, que poden ser una mica menys favorables per a la supervivència del virus. Però l’experiència històrica dels pobles indígenes amb epidèmies en general és devastadora», va recordar el portal Midianinja. Va afegir-hi que es presenten molts dubtes sobre la manera en què l’Estat vetllarà per la salut de les comunitats.

Ministre amb les hores comptades

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Ja no és el ‘llanito’ solitari

El Ministeri de Salut va anunciar una sèrie de mesures de protecció. D’ara endavant, els casos sospitosos a les comunitats originàries «tindran prioritat». S’enviaran un milió de mascaretes i guants protectors. L’orientació de les autoritats sanitàries és que els indis no abandonin els seus pobles ni es mudin a les ciutats més pròximes. Per evitar l’escassetat d’aliments es contempla proveir els pobles si així ho reclamen els seus líders. No obstant, totes aquestes accions poden quedar en l’aire. Luiz Henrique Mandetta té les hores comptades com a ministre. Bolsonaro no tolera el seu protagonisme.

Tampoc empatitza amb els indis. «Fan mala olor, no tenen educació i no parlen la nostra llengua», va arribar a dir.  Ailton Alves Lacerda, líder de l’ètnia krenak i autor del llibre ‘Idees per posposar la fi del món’, no diposita esperances en el capità retirat i creu que l’impacte del Covid-19 en els pobles indígenes està estretament relacionat amb la contingència política. Lacerda s’ha permès, no obstant, una ironia: «Som indis, hem resistit durant 500 anys. Em preocupa si els blancs resistiran».