Rússia aplica la censura en la gestió del coronavirus

Són paraules maleïdes, vocables endimoniats que cap dirigent polític a Rússia s’atreveix a esmentar. Malgrat que ja han transcorregut més de dos mesos des de la confirmació del primer cas de coronavirus, els termes ‘quarantena’ i ‘estat d’emergència’, amb implicacions legals a partir del mateix moment en què siguin pronunciades, han brillat per la seva absència en les intervencions dels principals líders russos, incloent-hi el president, Vladímir Putin, o el primer ministre, Mikhaïl Mixustin. Al seu lloc, han aparegut expressions com «règim d’autoaïllament» o «amenaça d’emergència» que, o no existeixen en la legislació russa, o comporten un grau de restriccions molt més baix que una emergència decretada pel poder central. 

Des de l’inici de la crisi sanitària, s’ha anat repetint un patró idèntic d’actuació a la cúpula del poder rus. Putin és el primer a obrir el foc, dirigint-se a la nació per televisió, declarant un període vacacional amb «salari retribuït» però evitant fer ús de les potestats que li concedeix la llei per limitar els moviments ciutadans. El següent a intervenir és Serguei Sobianin, alcalde de Moscou, ciutat que acumula el nombre més alt de casos, i la gestió de la pandèmia del qual, a diferència del líder del Kremlin, serà sotmesa a escrutini en el futur, tant pels seus superiors com eventualment pels mateixos ciutadans a les urnes.

Sobianin és qui s’encarrega de transmetre les males notícies als moscovites, donant a entendre que les dades oficials infravaloren l’extensió del problema i decretant un «règim d’autoaïllament» per a la ciutat. Finalment, Mikhaïl Mixustin, primer ministre, un tecnòcrata acabat de nomenar i no acostumat a bregar amb situacions externes, intervé en la cadena d’ordres i «aconsella» a les autoritats dels 84 territoris, regions, ciutats federades i repúbliques que componen la Federació Russa restants a aplicar les mesures de la capital.  

Contrastos

Tot això té una lògica, coincideixen els analistes. «Putin no vol ser associat amb mesures no populars i entrega aquesta responsabilitat a un altre», explica a EL PERIÓDICO Ilia Klixin, director de KFConsulting, una assessoria especialitzada en mitjans i opinió pública. La mateixa opinió sosté Andrei Pertsev, comentarista del Centre Carnegie i periodista a ‘Meduza’, la principal web independent de notícies: «Putin prefereix no arruïnar el seu índex de popularitat amb mesures en l’àmbit federal; les limitacions als moviments és un afer dels dirigents regionals».

Les filtracions publicades per la premsa independent sobre el que passa en aquests moments en els cercles de poder coincideixen amb aquestes valoracions. Entre l’elit del país «fins i tot s’intenta no pronunciar la paraula ‘quarantena’», va admetre a ‘Meduza’ sota anonimat un alt funcionari regional. Aquesta indefinició sanitària contrasta amb la determinació de països de l’entorn, com el Kazakhstan, que va decretar l’estat d’emergència quan va superar la xifra de vuit casos.

Beneficis polítics, posició d’avantatge

És una manera de gestionar la crisi sanitària que concedeix importants beneficis polítics tant al líder del Kremlin com al primer ministre, ja que els col·loca en una posició d’avantatge i els permet espolsar-se les responsabilitats en cas que les coses vagin mal dades, creuen els observadors.  «Putin es guarda per a si mateix un ampli marge de maniobra si cal intervenir o corregir», destaca Klixin.  Mixustin «no ha declarat una quarantena, només mesures de recolzament, malgrat que el Parlament li ha donat poders per a això», recorda Pertsev. 

Notícies relacionades

Sibèria aplica la llei seca en el seu confinament contra el Covid-19

Rússia decreta com a «dia festiu» tot abril pel coronavirus

Com a resultat, es multipliquen les friccions, la confusió i fins i tot les situacions contradictòries a l’hora d’aplicar les mesures d’excepció. El Víktor, un porter que haurà de continuar anant a la feina durant el confinament, es queixava que encara no havia rebut cap passi per poder circular. El president de l’assemblea municipal moscovita, Aleksei Xapoixnikov, va arribar a assegurar en televisió que els trànsits per Moscou amb cotxe amb més d’un passatger serien multats, malgrat que no hi ha cap llei o norma sobre això aprovada. 

«Hi ha la sensació en les últimes setmanes que el poder rus ha començat a prescindir ja de les formalitats; abans actuaven de forma agressiva però des del punt de vista legal semblava correcte; ara ni això», valora l’analista Klixin. El seu col·lega Pertsev pensa en canvi que, «estranyament», aquests «llimbs legals» encara «no existeixen», ja que les multes a Moscou s’apliquen per «incomplir les normes en una amenaça d’emergència», una situació contemplada en la legislació.