crisi sanitària
El coronavirus sotja els barris marginals de l'Argentina
En les anomenades 'villa miseria' viuen milions de persones en mig de l'amuntegament, la falta d'aigua i el flagell de la desnutrició.
Les autoritats proven d'evitar que els contagis entrin a les zones més colpejades per la pobresa
El Covid-19 ha matat 42 argentins. Els contagis arriben a 1353. La publicitat del Govern és emfàtica: cal quedar-se a casa i rentar-se les mans de manera recurrent per espantar el fantasma de la infecció. A un costat de l’avinguda Libertador de la ciutat de Buenos Aires, on regna el confort, la quarantena social s’acata al peu de la lletra. Però a l’altre costat d’un dels bulevards més transitats i bufons de la capital, la comanda de les autoritats pot tornar-se irrealitzable. A l’anomenada ‘Villa 31’ viuen unes 30.000 persones, la meitat de la seva població migrants llatinoamericans, enmig de diferents amenaces: poden electrocutar-se o rebre una bala perduda. Entre els seus carrers sense encant i laberíntics tan a prop del centre financer i lluny de tota esperança abunden l’atur i la desnutrició, ronda el narcotràfic i batega el perill del femicidi. Els habitants de ‘la 31’ passen els dies de tancada completament amuntegats. De vegades són 10 o molts més els que s’apilen en dues habitacions de maó a la vista. No poden quedar-se les 24 hores entre aquestes parets i en ocasions tampoc tenen l’aigua a l’abast. Les autoritats van haver de reescriure per a ells la consigna pública: en comptes de «queda’t a casa» se’ls demana que, si surten de les barraques, no abandonin aquest barri de cases sense acabar, mercadets i altres zones més amagades del mercadeig i les mercaderies robades. L’Exèrcit de moment ha començat a portar-los racions alimentàries.
Unes 300.000 persones s’allotgen com poden a les diferents ‘villas miseria’ que es reparteixen al llarg d’una ciutat amb 13 metges per cada 1000 habitants. La situació s’agreuja a la perifèria de Buenos Aires. així com a la ciutat de Rosario, el bressol de Leo Messi, i a les províncies de Córdoba, Misiones, Salta i Neuquén. L’oenagé ·Techo calcula que gairebé tres milions de persones viuen en aquestes condicions a l’Argentina i a hores d’ara són els més indefensos a l’avenç del Covid-19.
DILEMES DE L’AÏLLAMENT
La decisió del president Alberto Fernández d’estendre la quarantena obligatòria fins al 13 d’abril representa un altre enorme problema per als ‘villeros’, com els anomenen amb menyspreu els sectors acomodats. La gran majoria pertanyen al món del treball informal i, amb l’aïllament, han deixat de guanyar diners. De vegades s’arrisquen a sortir a buscar menjar a un menjador comunitari, comprar un paquet de galetes amb els bitllets que els han quedat o fer una tasca menor. La policia no els sol tractar amb amabilitat. Abunden les denúncies de pallisses i altres agressions.
El Govern ha compensat aquestes multituds precaritzades amb un subsidi monetari que s’agrega als beneficis socials preexistents per cada fill nascut. A la localitat de Buenos Aires de La Matanza viuen uns 2,2 milions d’habitants i només el 65% de les famílies tenen accés a l’aigua. Allà, a 23 quilòmetres de la seu del Poder Executiu, coexisteixen 114 ‘villas’. L’alcalde, el peronista Fernando Espinoza, ha comprovat que l’aïllament social troba en aquests 325 quilòmetres quadrats el límit que imposen les circumstàncies. El sol fet d’anar a cobrar els ajuts estatals representa una amenaça al compliment de les restriccions sanitàries. Homes solitaris, mares amb fills petits, no dubten a fer cues davant els bancs amb diverses hores d’anticipació. La vigília imposa la lògica de l’amuntegament. Espinoza ha demanat que durant les esperes almenys es respectin les distàncies entre els integrants de les llargues files on una tos o un esternut retruny com una amenaça. També va sol·licitar que abans de col·locar els dits sobre els caixers automàtics, les persones rebin alcohol en gel. No sempre es poden desinfectar.
Ara per ara es desconeix si el virus ha entrat a les ‘villas’ on l’emergència sanitària se superposa amb la social. Els líders comunitaris i els anomenats ‘curas villeros’ treballen àrduament per demorar aquest escenari tan temut. Parlen amb els veïns, expliquen quins són els riscos i símptomes, de vegades els porten un plat calent, insisteixen en la necessitat de la neteja. La gran preocupació de metges i autoritats té a veure amb el «dia després» al primer contagi. I per això es preparen en una carrera contra el temps reforçant una infraestructura hospitalària debilitada per anys d’ajustament.
