Morts als carrers: la imatge que resumeix la crisi del coronavirus a l'Equador

La mort campa solta i es queda als carrers de Guayaquil, la capital de la província equatoriana de Gauayas on es concentra el 70% dels els 3.163 contagis per coronavirus al país i la gran majoria de les 120 defuncions. Les imatges de cadàvers en l’espai públic retraten fins a quin punt el Govern del president Lenin Moreno ha estat desbordat per la pandèmia. L’Equador és el segon país amb més defuncions per la crisi del coronavirus, només superat pel Brasil. Però el seu  territori és 30 vegades més petit que el brasiler, i la seva població, 12 vegades menor.

Però això de Guayaquil supera totes les previsions. Aquesta ciutat portuària acumula més casos letals que els reportats al Perú, l’Argentina, Colòmbia, l’Uruguai, Veneçuela, Bolívia i el Paraguai.  La seva taxa de mortalitat pel Covid-19  és d’1,35 per 100.0000 habitants, per sobre de la de San Pablo (0,92), la gran megalòpolis sud-americana. I tot pot ser pitjor.  Jorge Wated, designat per l’impopular Moreno al capdavant de la Fuerza de Tarea Conjunta, va reconèixer que «els morts en aquests mesos seran entre 2.500 i 3.000 només a Guayas». De moment, va anunciar que el Govern ja s’ha garantit 2.000 espais als cementiris de Guayaquil.

«¿Què està passant en el sistema de salut pública del país? No retiren els morts de les cases, els deixen a les senderes, cauen davant hospitals, ningú els vol anar a recollir», es va queixar l’alcaldessa, Cynthia Viteri. Les històries són estremidores. Famílies que es queden amb els fèretres a l’espera que siguin retirats o que envolten el difunt amb prou feines embolicat en una manta mentre compten les hores perquè algú el retiri del terra. Wated va dir que la situació que ha denunciat Viteri és a causa de «la poca capacitat que tenen les funeràries».

Sense miracles

No obstant, el drama de la capital de Guayas supera les lògiques de l’oferta i la demanda. La premsa ha informat que les funeràries s’han mostrat reticents a bregar amb els cadàvers en aquestes condicions pel temor dels seus empleats a contagiar-se. Més enllà de l’anècdota macabra, Guayaquil es mostra per aquestes hores com el cor de les imprevisions de les autoritats polítiques i sanitàries.  Divendres passat, la ministra de Salut, Catalina Andramuño, va abandonar el seu lloc. El seu substitut, Juan Carlos Zeballos, va advertir aquest dijous als equatorians que no pot fer miracles. «Lamento comunicar-los que, malgrat tots els nostres esforços la corba (de contagis) continua en un ascens exponencial». 

El president, l’aprovació del qual frega el 8%, ha decretat el toc de queda i l’estat d’excepció. «Vivim dies durs i difícils, mai abans viscuts per les nostres generacions. Estem davant una crisi sanitària i econòmica que, sens dubte, tindrà doloroses conseqüències», ha anticipat Moreno. Res que no sabessin els atribolats habitants.

El mal exemple

El que ocorre a Guayaquil ha començat a ser presentat en altres països de la regió com el resultat de no atendre les restriccions per frenar l’expansió del Covid-19. L’alcaldessa de Bogotà, Claudia López, acaba de recordar als habitants de la capital colombiana els perills que representa mirar-se al mirall d’aquesta ciutat. «Així doncs, hem d’estar en quarantena el temps que sigui necessari», va demanar.

El Comitè Permanent per la Defensa dels Drets Humans de Guayaquil va denunciar al seu torn que els familiars de les víctimes no poden portar els seus cossos als cementiris perquè no tenen els certificats de defunció. Els sectors d’escassos recursos no poden, d’altra banda, pagar les cremacions que obliga el Govern. El vicepresident de l’Equador, Otto Sonnenholzner, va arribar a proposar enterrar els  morts per coronavirus en fosses comunes i va rebre una onada de repulsa. 

El preu de l’ajustament

Moreno va expressar el seu desgrat per la divulgació de les fotografies dels cadàvers als carrers. «No ens fem ressò de les notícies falses que tenen clara intencionalitat política», va dir. L’any passat, el seu Govern va demanar un préstec al Fons Monetari Internacional (FMI) per 10.200 milions de dòlars. A canvi, va intentar tirar endavant un ajustament a l’Estat que va afectar seriosament el sector de la salut, com es va recordar durant els dies de l’esclat social d’octubre passat. Aquells assenyalaments van recuperar la seva actualitat. La mort d’un nadó de set mesos, infectat amb el virus i mal atès, va posar una altra vegada en escena el pes de les assignatures pendents.

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

Quan Portugal es va alliberar amb clavells

Quan el Covid-19 es va mostrar imparable, la ministra de Salut, Catalina Andramuño, va abandonar el seu lloc.  «Estem fent el que s’ha de fer: salvar vides, totes les vides possibles», va dir el seu reemplaçant, Juan Carlos Zeballos. «Queda’t a casa», va demanar al seu torn a una població tan temorosa com desconcertada.

El coronavirus no va fer més que aguditzar el permanent conflicte polític d’aquest país.  «Cal afrontar la crisi amb tots els recursos possibles. És imperdonable que encara no s’hagi fet. Aquesta gravíssima emergència només la resoldrem amb clares polítiques públiques. Sento una immensa tristesa, però també indignació per la negligència. Han collit el que van sembrar en tres anys. L’Equador és el país que pitjor ha manejat la crisi sanitària i el que més patirà l’impacte econòmic. No tenim Govern i ens menteixen en tot moment. Hem d’evitar una crisi humanitària generalitzada», va dir des del seu exili belga l’expresident Rafael Correa.