El coronavirus divideix els Vint-i-set i paralitza la UE

Ni coronabons, ni fons de rescat, ni un pla Marshall per a la reconstrucció econòmica una vegada que la crisi sanitària, que ha superat les 232.000 morts al continent europeu, quedi enrere. L’epidèmia del coronavirus ha situat la Unió Europea en una cruïlla majúscula però els seus dirigents continuen sense posar-se d’acord ni sobre la direcció que han de seguir ni sobre les receptes fiscals que necessiten aplicar per mitigar un impacte socioeconòmic que s’augura brutal i que ha dividit de nou, com ja va passar amb la crisi de l’euro primer o la dels refugiats després, el club per la meitat. 

Després de més de cinc hores de negociacions els 27 caps d’Estat i de Govern de la UE han aconseguit aquest dijous pactar una declaració conjunta durant la tercera videoconferència sobre el coronavirus que celebren en tres setmanes. El text, no obstant, no resol el gran problema de fons, com ajudar a pagar el cost de l’epidèmia en el club. Ni tampoc aporta solucions concretes. És més, a mitja tarda la cimera semblava destinada a descarrilar per la negativa de països com Itàlia a acceptar una declaració que consideraven insuficient davant de la crisi sanitària que travessen dos dels països més afectats a la UE. 

«Necessitem reaccionar amb instruments financers innovadors», va reclamar el primer ministre italià, Giussepe Conte, que també va plantejar un ultimàtum de 10 dies per trobar una solució i la presentació per part dels cinc presidents –de la Comissió Europea, del Consell Europeu, Parlament Europeu, BCE i Eurogrup– d’un informe que serveixi de full de ruta. «Si no proposem ara una resposta unificada, potent i eficaç a aquesta crisi econòmica, no només l’impacte serà més dur sinó que els seus efectes duraran més temps i estarem posant en perill tot el projecte europeu», ha alertat el president del Govern, Pedro Sánchez. «Hem trobat un mínim denominador comú però Europa necessita molt més, un màxim comú, per fer front a una crisi d’aquesta dimensió», ha recordat el portuguès Antonio Costa.

Propostes en «dues setmanes»

Finalment la cimera va acabar amb acord, però a tot el que es comprometen els 27 líders de la UE és a guanyar temps i a demanar als ministres d’Economia i Finances de l’Eurozona (Eurogrup) que presentin en un termini de «dues setmanes» propostes que tinguin en compte «la naturalesa sense precedents del xoc del Covid-19 que afecta tots els nostres països». Aquesta resposta, diuen, «s’intensificarà, segons sigui necessari, amb noves mesures de manera inclusiva en vista dels esdeveniments per oferir una resposta integral», assenyala el text, que ha eliminat qualsevol referència expressa a l’ús del Fons de Rescat Europeu (MEDE) que segons Itàlia podria estigmatitzar qui demanés ajuda.

Es tracta de la mesura examinada dimarts passat per l’Eurogrup i que va recollir, segons el seu president Mário Centeno, un «ampli recolzament», tot i que persisteixen les divergències entorn de la condicionalitat per accedir als diners del MEDE, si un programa de rescat en tota regla com exigeix Holanda que veu aquest instrument com un «últim recurs», o una condicionalitat suau limitada a la despesa del Covid-19 com volen els països del sud.

Quant al pla de reconstrucció o pla Marshall, com ha demanat Pedro Sánchez, l’acord encarrega als presidents de la Comissió Europea i del Consell Europeu que comencin a treballar en un pla de recuperació en consulta amb la resta de presidents perquè «es requerirà un estratègia de sortida coordinada, un pla de recuperació integral i inversions sense precedents», admeten. «Hem mantingut un debat molt polític. En algunes qüestions som a la mateixa pàgina i en altres hem de continuar per continuar units», ha reconegut el president del Consell Europeu, Charles Michel, sobre la cimera.

Els eurobons s’estavellen

Més enllà d’aquesta referència, el text no recull cap de les demandes expresses que aquest dimecres van defensar 9 dels 27 Estats membres, amb Espanya, França i Itàlia al capdavant, que entenen que la solució a la crisi que afronta Europa passa per l’emissió conjunta de deute públic. Una posició en la qual no estan sols. «Necessitem creativitat, noves capacitats, mesures extraordinàries. No n’hi ha prou amb retorçar els instruments que tenim. Necessitem inventar els nostres instruments de solidaritat», afirma el president de l’Eurocambra, David Sassoli.

Es tracta d’una vella idea amb què no combreguen en absolut els països del nord d’Europa, com Holanda, Alemanya o Àustria, que com en la crisi financera del 2008 que va estar a punt de carregar-se l’euro, han aconseguit imposar la seva posició. «Estem en contra d’una col·lectivització general de deutes», ha recordat aquest dijous l’austríac Sebastian Kurz en clara sintonia amb el seu homòleg holandès, Mark Rutte. «No puc preveure cap circumstància en la qual els Països Baixos acceptin un instrument d’eurobons perquè va contra el disseny de l’euro. Molts països estan en contra dels eurobons», ha conclòs després de la cimera. 

Accelerar la compra de material mèdic

Notícies relacionades

Els EUA es converteixen en el país amb més casos de coronavirus

L’economia europea s’alenteix

Davant la limitada resposta econòmica, la cimera sí que deixa el compromís dels Vint-i-set a accelerar les compres conjuntes de material mèdic a través dels instruments dels quals disposa la Unió Europea, perquè és «la màxima prioritat», i es comprometen a «cooperar estretament» entre ells i a entregar a la Comissió Europea «dades fiables i a temps». Al seu torn, i en cooperació amb la indústria, Brussel·les proporcionarà un resum detallat dels estocs, la producció i les importacions a la UE amb l’objectiu de millorar el proveïment i la situació. A més, l’Executiu comunitari continuarà coordinant les operacions de compra conjuntes d’equipament de protecció individual, respiradors i tests i explorarà les possibilitats d’accelerar els procediments.

Quant a la investigació de vacunes i tractaments, els líders europeus asseguren que continuaran fent tot el que estigui a la seva mà per aprofitar «sinergies» i «maximitzar» el ple potencial del sector investigador a la UE. «Hi ha una necessitat urgent de compartir informació científica i col·laborar tant dins de la UE com a nivell mundial sobre el repte de desenvolupar una vacuna en el temps més breu possible i aconseguir que estigui disponible per a aquells que la necessiten sense cap barrera geogràfica», assenyala el document de conclusions que recull també el compromís dels Vint-i-set d’«augmentar i accelerar el recolzament als equips d’investigació europeus i empreses europees».