Sánchez i vuit líders més de la UE reclamen més mesures contra la crisi

«La pandèmia del coronavirus és un xoc sense precedents que requereix mesures excepcionals per contenir l’expansió del contagi dins i fora dels nostres països, reforçar els nostres sistemes sanitaris, salvaguardar la producció i distribució de béns essencials i serveis i mitigar els efectes negatius sobre les economies europees». Així comença la carta remesa aquest dimecres al president del Consell Europeu, Charles Michel, per nou primers ministres de la UE en la qual, a vint-i-quatre hores d’una cimera de caps d’estat i de governs europeus, reclamen un pla de reconstrucció i el que fins ara ha sigut i continua sent un tabú a la UE: un instrument conjunt d’emissió de deute.

Els signants de la missiva són Sophie Wilmès (Bèlgica), Emmanuel Macron (França), Kyriakos Mitsotakis (Grècia), Leo Varadkar (Irlanda), Giuseppe Conte (Itàlia), Xavier Bettel (Luxemburg), Antonio Costa (Portugal), Janez Jansa (Eslovènia) i Pedro Sánchez (Espanya). Tots reclamen «accions extraordinàries» per limitar les conseqüències perquè el programa de compra de bons per 750.000 milions del BCE, la suspensió de les regles de dèficit i la flexibilització dels ajuts d’estat, o el finançament d’iniciatives a través del Banc Europeu d’Inversions no seran suficients. 

Limitar els acomiadaments, les fallides d’empreses o que els bancs mantinguin oberta l’aixeta dels préstecs requerirà «recursos sense precedents i un enfocament regulatori» que protegeixi l’ocupació i l’estabilitat financera. El seu diagnòstic compartit és que Europa necessita «un instrument de deute comú emès per una institució europea per obtenir fons en el mercat sobre la mateixa base i en benefici de tots els estats membres, garantint així una estabilitat a llarg termini en el finançament de les polítiques requerides per contrarestar els danys causats per aquesta pandèmia».

«Eurobons» davant la crisi

Es tracta d’una vella reclamació que fa anys que xoca amb els països del nord, com Holanda, Alemanya o Àustria, contraris a la mutualització de riscos. Els nou països provaran de ressuscitar aquesta ambiciosa idea durant la cimera, però les possibilitats d’èxit són escasses vista la divisió d’opinions. «El meu país no ho acordarà. No ho veiem com una solució a la situació en què som. No és un tema que en aquest moment hàgim de discutir», apunten fonts diplomàtiques d’aquest bàndol de reticents, que tampoc creuen que sigui el moment de donar llum verda a una línia de crèdit precautòria a través del Fons de rescat (MEDE) i que, segons el president de l’Eurogrup, Mário Centeno, va obtenir un «ampli recolzament» dimarts. «Es necessita més treball», apunten les mateixes fonts que consideren que aquest mecanisme només s’ha d’utilitzar com a «últim recurs». «No volem caure en la trampa d’utilitzar tota la munició i no tenir res quan ho necessitem d’aquí sis mesos», adverteixen.

Per a Espanya i la resta de països, en tot cas, la solució passa per la creació d’«eurobons» ja. «La justificació per a aquest instrument comú és sòlida» perquè «tots ens enfrontem a un impacte extern simètric», les «conseqüències negatives ens afecten a tots» i «per tant, tots som responsables col·lectivament d’oferir una resposta europea efectiva i unida», al·leguen sense precisar quantitats o terminis tot i que sí que reclamen que «una mida suficient i llargs períodes d’amortització» perquè sigui eficient i «evitar riscos de refinançament ara i en el futur». 

Notícies relacionades

Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions

El Regne Unit rep una xifra rècord d’immigrants en un dia electoral clau

Els nou països també advoquen per explorar altres eines de finançament específic, com un fons per al coronavirus a través del pressupost de la UE, almenys per als anys 2020 i 2021, i demanen a la Comissió Europea que elabori una «base comuna d’informació mèdica i epidemiològica» així com una estratègia per fer front en el futur a l’evolució esglaonada de l’epidèmia. «Si volem que l’Europa del demà estigui a l’altura de les aspiracions del seu passat hem d’actuar avui i preparar el nostre futur comú. Obrim aquest debat ara i avancem sense dubtar-ho», conclouen. 

Nou pla de recuperació

La primera ocasió de testar el recolzament o rebuig serà aquest dijous durant la tercera cimera en tres setmanes que celebren els líders europeus i que començarà a les 4 de la tarda. Abans, els ambaixadors dels Vint-i-set provaran d’acordar un text de conclusions conjunt que de moment no ha sigut tancat i que esmenta la necessitat de començar a preparar un pla per recuperar la normalitat i impulsar el creixement. «Això requerirà una estratègia de sortida, un pla integral de recuperació i inversions sense precedents», assenyala l’esborrany. Un element que suscita també divisió d’opinions. «Alguns països senten que demà (per dijous) hauríem de decidir com farem la recuperació. D’altres diuen que encara no sabem en quina part del cicle de crisi estem, quant durarà, quan arribarà la recuperació i què es necessitarà llavors», resumeix un diplomàtic europeu.