Pompeo visita l'Afganistan per intentar mantenir a la superfície el procés de pau

El secretari d’Estat dels EUA, Mike Pompeo, s’ha desplaçat per sorpresa aquest dilluns a Kabul per intervenir en la crisi política oberta entre el president afganès, Ashraf Ghani, i Abdullah Abdullah, el segon candidat més votat en les passades eleccions presidencials i que no ha reconegut els resultats. Una crisi que podria posar en perill l’acord de pau firmat entre els talibans i Washington el 29 de febrer.

El portaveu del Palau Presidencial, Sediq Sediqqi, va anunciar a Twitter que Ghani va mantenir una reunió amb Pompeo en què van tractar «el procés de pau, els següents passos en el procés, el consens regional per a la pau a l’Afganistan i la situació actual política i de seguretat al país».

El cap de la diplomàcia nord-americana també va celebrar una trobada amb Abdullah, que a les xarxes socials va explicar que va aprofitar la seva conversa amb Pompeo per «intercanviar impressions [...] sobre la importància crítica del procés de pau a l’Afganistan, així com sobre la necessitat de resoldre la crisi política actual derivada de les últimes eleccions».

«El temor és que, llevat que es resolgui aviat, aquesta crisi pugui afectar el procés de pau. El nostre acord amb els talibans podria estar en risc», va admetre una font del Departament d’Estat, abans d’afegir que no era clar si es podria trobar una solució durant aquesta visita.

Acusacions de frau electoral

Pompeo arriba a l’Afganistan en un moment complicat políticament i també enmig d’una gran incertesa respecte a les futures negociacions de pau entre els talibans i el Govern afganès.

Ghani va ser declarat guanyador de les eleccions presidencials del setembre passat, llastades per les acusacions de frau electoral. Abdullah, el segon candidat més votat, es va negar a reconèixer-les i va anunciar la formació d’un Executiu paral·lel, proclamant-se com a «president del Govern inclusiu» el 9 de març, al mateix temps que Ghani celebrava la seva presa de possessió.

Segons la premsa afganesa, el secretari d’Estat intentarà organitzar una trobada cara a cara entre els dos rivals per mirar de resoldre les seves diferències polítiques. L’objectiu és que Abdullah reconegui Ghani a canvi d’algun càrrec.

D’altra banda, les negociacions de pau semblen estancades després de l’acord assolit el 29 de febrer a Doha entre els EUA i els talibans. El 10 de març, el Govern afganès havia d’alliberar 5.000 insurgents, mentre que aquests farien el mateix amb 1.000 membres de les forces de seguretat afganeses, però l’intercanvi no es va produir al no arribar les dues parts a un acord.

Alliberament esglaonat

L’Executiu de Ghani, inicialment contrari a la mesura, havia proposat un alliberament esglaonat: primer deixar anar 1.500 talibans abans de l’inici de les converses, i després, en els mesos següents, alliberar els 3.500 presoners restants si la violència disminuïa. No obstant, els insurgents van rebutjar aquesta oferta i van insistir en la posada en llibertat de tots els seus presos al mateix temps.

A aquesta situació s’hi ha sumat ara la crisi mundial del coronavirus, amb 40 casos positius i un mort fins ara a l’Afganistan. L’enviat dels EUA a càrrec de les negociacions amb els talibans, Zalmay Khalizad, va avisar diumenge que era «urgent» implementar aquest alliberament de presoners, abans que la propagació de l’epidèmia faci cada vegada més difícils els intercanvis diplomàtics.

Notícies relacionades

Diputats britànics demanen la retirada efectiva dels títols del príncep Andreu

Juan Manuel Santos, expresident de Colòmbia: "Trump pressiona el règim de Maduro perquè negociï la seva sortida o es trenqui"

En l’acord amb Washington, també està prevista la retirada gradual de les forces estrangeres de l’Afganistan en els pròxims 14 mesos, sempre que els talibans respectin els compromisos de seguretat. El replegament de tropes nord-americanes ja ha començat, però la irrupció del Covid-19 en aquest país ha obligat a alentir aquest procés.

A més de la batalla política, el Govern de Kabul s’enfronta al fet que la crisi sanitària colpegi aviat amb força el país, amb l’arribada en les últimes setmanes de desenes de milers d’afganesos que tornen de l’Iran, un dels països més afectats per la pandèmia. Amb un sistema de salut devastat després de dècades de guerra, és poc probable que l’Afganistan pugui fer front a l’amenaça del coronavirus.